10 elements 2.0 que hem vist durant la campanya electoral #EE2014

Compartir

En els últims anys, les xarxes socials i les TIC estan ajudant als partits polítics a superar la falta de popularitat i confiança que han perdut per culpa de la crisi econòmica, casos de corrupció i d’altres factors. Per aquest motiu, la comunicació política 2.0 està essent una arma per combatre la desaecció política. L’ús que els partits fan de les tecnologies de la informació i la comunicació està sent cada vegada més un tema més estudiat i analitzat.

Així, tots els partits polítics disposen de pàgines webs i perfils a les principals xarxes socials, i estrany és el candidat que no tingui activitat a Internet. Ara bé, malgrat que els partits s’han esforçat en transformar aquests canals en plataformes de diàleg, debat i comunitat, majoritàriament han acabat convertint-se en altaveus de missatges.

Aprofitant les campanyes electorals, els partits intenten buscar noves vies per fer arribar el missatge al màxim de gent possible. Durant les eleccions europees a Catalunya hem pogut veure diversos elements 2.0 que de moment estan fora de l’estratègia clàssica dels partits, accions aïllades o espontànies però amb una estratègia a curt o llarg termini que han destacat entre els experts. Hem fet un recull de les 10 propostes més interessants que hem trobat:

1. Vídeo-blog: tots els estudis apunten que el vídeo serà el format estrella del 2014, un element molt important a tenir en compte en qualsevol estratègia de màrqueting. Exemple d’això són les novetats de Youtube, Instagram, Vine i Facebook. Des de fa anys que el vídeo-blog és present a la política, sembla que no acabi de funcionar però molts partits ho segueixen intentant, com CIU o el PSC.

2. Whatsapp: ERC és el primer partit europeu en utilitzar aquesta eina com a element de comunicació i segons ens han explicat fonts del partit, l’experiència ha sigut satisfactòria. La gent disposa d’un número per preguntar i conversar sobre temes polítics. A més, el partit ho ha aprofitat en els actes per rebre fotos i reservar els espais.

3. Google adwords: consisteix en pagar per sortir en les primeres posicions del cercador Google quan la gent busca determinades paraules. D’aquesta manera, partits com el PSC, PP, CIU o UPyD han pagat per aparèixer quan usuaris catalans han buscat paraules i frases com “eleccions europees”, “programes electorals” o “propostes eleccions”. 

4. Publicitat a les xarxes socials: invertir en aquests canals té dos avantatges. Primer de tot, el cost per clic o per visualització és inferior als mitjans convencionals, com ara la publicitat als diaris digitals. En segon lloc, no només permet arribar a més gent, també fidelitzar-la si aconsegueixen que els usuaris posin “m’agrada” a la pàgina. A Facebook hem vist tot els partits pagar per augmentar l’abast orgànic, ja sigui de la pàgina o d’alguna publicació, i en conseqüència, aquests últims 15 dies els seguidors han augmentat molt (ho analitzarem aquesta setmana). A Twitter també es possible fer publicitat, però només tenim constància que ho hagin fet els partits grans i nacionals com PP o PSOE, ja que és necessari contactar amb la xarxa social o bé a través d’una empresa que operi en els països on està disponible la plataforma de publicitat de Twitter. Recordem que, a diferència de la publicitat convencional que es mostra amb una icona groga, els missatges polítics promocionats (usuaris, tweets o trending tòpics) estan acompanyats d’una etiqueta lila.

5. Storify: es tracta d’una eina que va popularitzar el Partit Republicà fa uns anys durant les eleccions a la presidència nord-americana. Consisteix en construir una història amb elements de les xarxes socials, com tweets, notícies, publicacions, etcètera. Per exemple, un resum dels principals actes, de la nit electoral o de les posicions polítiques. No és la primera vegada que ho veiem en campanya electoral i a Catalunya els partits polítics ho utilitzen, com aquest.

6. Codi QR: és un sistema per emmagatzemar informació en una matriu de punts o un codi de barres, i un element que fa uns anys semblava que estava destinat a ser el futur de la comunicación (per exemple en comerços) però que ha anat perdent popularitat i ús. Però per alguns casos pot seguir sent un element molt interessant, i més si es crea expectativa. El millor exemple, un codi QR en la campanya publicitaria d’ERC, amb un missatge que incitava a utilitzar-ho: “descobreix un vídeo secret de campanya”. Segons hem pogut veure per Twitter, tot un èxit.

7. Hi ha vida més enllà de Facebook i Twitter: segons un estudi d’Augure, la majoria de candidats està a Twitter, i un quart a Facebook. Però els partits i els candidats cada vegada intenten sortir més de les plataformes clàssiques i estar allà on també hi ha usuaris i possibles votants. Aquest mateix estudi explica que un 10% dels candidats està a Youtube, un 8% a Linkedin i per contra un 0% a Google Plus. En aquesta última, no trobem gaires polítics, però sí partits polítics, però tots els perfils nacional inactius. Pel que fa els partits catalans, hem pogut veure com estan augmentant les plataformes socials per relacionar-se amb els usuaris. Per exemple, partits com CIU, ERC o Ciutadans estan presents a Instagram. Aquests també utilitzen llistes d’Spotify amb la música que utilitzen en actes o cançons temàtiques relacionades amb algun tema concret. Ciutadans i Esquerra Republicana, a més a més, estan presents a Pinterest, tot i que amb una activitat més baixa.

1175061_10151914907012755_540885653_n

8. Trending Topics i hashtags: aquestes dues eines s’han convertit en imprescindibles en l’estratègia de campanya d’unes eleccions, especialment els hashtags, que fins i tot arriben a ser el lema central de campanya o paraules que centren una acció concreta, com #NouPaís, #percanviarhotot, #jubílalos, etcètera. Fins i tot es poden organitzar concursos.

10365999_10152405164470798_6329399319466787611_n

9. Publicitat a Youtube: existeixen diversos formats de publicitat en aquesta plataforma de vídeos, com per exemple els banners convencionals que podem trobar en qualsevol pàgina web. Però hi ha un format cada vegada més utilitzat per empreses, que utilitzen el vídeo com el principal i més valuós element de màrqueting. Es tracta de reproduir-se automàticament abans de començar el vídeo que els usuaris busquen, normalment amb una duració de pocs segons, que no sempre podem passar per alt i caracteritzat amb el color groc. Diversos estudis demostren que aquest tipus de publicitat és més efectiu que els anuncis de televisió. Els partits polítics estan utilitzant aquest format cada vegada més, i durant la campanya per les europees ho hem pogut veure amb partits com ERC, CIU, PP, UPyD i sobretot PSOE. Normalment ho hem vist utilitzat per promocionar els vídeos electorals, que de mitjana tenen una duració d’uns 30 segons, però també per promocionar directament el canal de YouTube o per anunciar que hi ha esdeveniment reproduint-se en streaming en aquell moment.

10. Streaming: malgrat l’elevat cost d’aquest servei, els partits estan optant cada vegada més per retransmetre en directe un esdeveniment i poder augmentar l’audiència de forma exponencial. En aquestes eleccions ho han utilitzat quasi tots els partits majoritaris, alguns més que altres, però sobretot prioritzant en aquells actes més importants, com actes d’inici, centrals o finals de campanya, però també la mateixa nit electoral, debats al carrer i altres accions.

Arnau Sanz Ardanuy

Director ycom.cat i de l'agència de marketing Imagina. Especialitzat en tendències, eines TIC, xarxes socials i publicitat online.
Etiquetes: