20-S, on va començar tot

Compartir

El 20 de Setembre del 2017 rebo una trucada a les 8 del matí on m’alerten:

-Bernat, ha entrat la Guàrdia Civil a la Conselleria i està detenint gent, si tens res de l’1-O pel que sigui, ja saps. Mobilitza a tot Crist. 

Al veure que entraven a impremtes i institucions, vaig pensar que potser el següent pas era entrar a vivendes de tot tipus d’activistes per l’1-O, així que vaig protegir-me com vaig poder. Un cop al PC varem posar-nos en contacte uns quants activistes que per l’ocasió del referèndum havíem creat un grup per difondre contingut relacionat amb el mateix, però la sorpresa va ser immediata, la gent no va necessitar que ningú els traiés de casa o la feina des d’un faristol solemne o des de les xarxes creant alarma, ja hi era tota allà. Va ser el primer cop en la meva vida que veia una cosa semblant, les 9 del matí i milers de persones ja eren a Rambla Catalunya amb Gran Via disposades a tot el que vingués, i sí, tothom amb les seves bateries externes, mòbil a la mà i coordinació cada cop que hi havia notícia o declaracions de representants polítics. Ningú va dir a la gent que es preparés d’aquesta manera i l’instint de tots i totes va ser anar allà a no saber quan tornaríem. Així que vàrem carregar a la motxilla tot el que podíem arreplegar en minuts abans de sortir i directes a la incertesa.

Arribats al lloc de reunió, constatàvem evidentment que, com a tota mobilització multitudinària, no hi havia cobertura. Però la gent anava fent relleus per anar a locals d’extraradi per carregar telèfons o per actualitzar les xarxes socials per recopilar les últimes informacions al respecte i així actualitzar al grup que s’estava manifestant. Gentola de la old school va portar ràdios més velles que en Duran i Lleida i les van distribuir per trams, això ens permetria a tots i totes escoltar les rodes de premsa que anaven sorgint durant el matí a falta de cobertura, com altres que varen portar litres i litres d’aigua, galetes, fruita i cartells per parar un tren pel qui no en portava.

Un cop tot es va estabilitzar i ens vam repartir entre la Conselleria i la seu de la CUP, que també estava en perill, vam donar pas a l’ambient festiu amb música, molta empatia com a col·lectiu i moltíssims moments que mai oblidarem com a poble, allò va ser la llavor de les nits prèvies als col·legis electorals on absolutament fins l’apuntador es va fer Twitter. Arrel d’estar al minut amb tot el que passava vaig notar un increment inexplicable de seguidors aquelles setmanes, ho vaig entendre la nit prèvia al referèndum quan escoltava a la gent del meu barri dir: -Ei, quina arrova tens tu? No en tens? Va, tenim moltes hores per endavant, t’ensenyo com funciona i a qui has de seguir si vols estar assabentat de tot plegat. 

La gent va filmar-ho absolutament tot, cosa que després un cop caigueren les preventives injustes i les imputacions per uns fets violents inexistents, va servir per mostrar al món quina va ser la veritat encara que no fou respectada. El relat es va guanyar gràcies als vídeos de persones anònimes que van decidir sortir al carrer i preparar-se davant de qualsevol fet que hagués pogut girar-se en contra, per això dic que el 20 de Setembre va ser l’avantsala del primer d’Octubre en aquest aspecte. Fem-nos valer i estimem-nos, valorem quina és la capacitat tecnològica del nostre poble i aprofitem-la no només per la política, sinó per desenes d’altres àmbits socials on cal arribar com sigui per així crear encara més una consciència col·lectiva més enriquida. Si vàrem ser capaços de mobilitzar-nos així en qüestió d’una hora, què no som capaços de fer amb altres injustícies o temes que estan invisibilitzats injustament?

https://twitter.com/Berlustinho/status/1042722288326635520