Eixamplar la majoria social a favor de la independència

viacat

Cal felicitar l’independentisme català com a moviment polític de masses. Aquest 11 de setembre, amb la realització de la Via Catalana, hem pogut constatar la gran capacitat mobilitzadora que té el sobiranisme. Ja ho havíem vist amb altres mobilitzacions: manifestacions, cadenes humanes locals, enceses d’espelmes, marxa de torxes, macro-concerts, festivals, bicicletades, curses, fires i d’altres múltiples activitats. Ara bé, potser ja ha arribat l’hora de canalitzar tota aquesta immensa i fantàstica energia cap a activitats que realment permetin eixamplar la majoria social per la independència.Cal passar de les demostracions de força, que són  absolutament necessàries, a  un augment real d’aquesta força social independentista.

Sense cap mena de dubte, la Via Catalana ha demostrat una consolidació del sobiranisme, que ara és més sòlid que l’any passat. De fet, segons l’última enquesta de la Cadena SER, una ràdio amb seu a Madrid, un 52% del total dels catalans votaria a favor de la independència i un 24% hi votaria en contra. És a dir, hi ha una diferència de gairebé 30 punts entre ambdues opcions. O dit d’una altra manera, el Sí dobla l’opció del No. Ara bé, tot i que un 52% és un percentatge considerable, l’independentisme no s’hauria de conformar en superar només el 50%. Encara hi ha un 13% d’indecisos i no tots els partidaris del No són inamovibles. Si l’objectiu és construir un nou Estat d’Europa, el sobiranisme s’ha de garantir, com a mínim, una plena legitimitat democràtica, no només de cara en dins sinó també de cara a la comunitat internacional. Per tant, és necessari per l’èxit del procés – en la mesura del possible – augmentar, encara més, els partidaris de la independència de Catalunya.

En aquest sentit, l’independentisme hauria de canalitzar els seus esforços a seduir els catalans que encara no ho tenen clar i, al mateix temps, dialogar civilitzadament – tot esvaint pors – amb aquelles persones que a dia d’avui votarien que No. Ho han de fer les organitzacions sobiranistes, però també els ciutadans independentistes en el seu dia a dia. El millor que pot fer el sobiranisme és dialogar amb aquelles persones del seu entorn que estan indecises o no són favorables a la independència. Per diversos motius: per copsar que no estem tant lluny els uns dels altres com pensem, per explicar serenament el projecte de l’Estat propi i, sobretot per una cosa molt més important, perquè independents o no, Catalunya segueixi sent un sol poble.

En definitiva, l’independentisme organitzat ha de sortir de forma massiva al carrer. Però no per demostrar “qui la té més grossa”, sinó per explicar als ciutadans de forma rigorosa i exhaustiva els avantatges d’una Catalunya independent. I encara hi ha molta feina per fer, com ja vaig apuntar en l’article ‘És l’hora de l’independentisme metropolità’, que encara segueix vigent. Però la bona notícia és que és a l’abast de cadascún de nosaltres si volem. Imagineu-vos si tota la gent que va sortir l’11 de setembre al carrer, amb més o menys intensitat, fés campanya pel Sí regularment. El procés seria imparable.

Per això, només l’esforç, la generositat, l’obertura, l’amplitud de mires i la presentació d’un projecte on s’hi puguin sentir còmodes els 7 milions i mig catalans (vinguin d’on vinguin, parlin la llengua que parlin) permetran una victòria clara i contundent del Sí.

Tenim pressa, però sobretot, tenim feina. Molta feina per fer. Arremanguem-nos!

T'interessen aquests continguts en català?

Subscriu-te al butlletí d'ycom i rebràs la informació més destacada i articles exclusius al teu correu electrònic una vegada per setmana.

Segueix-me!

Àlex Miquel

Fundador i co-director d'ycom.cat. Periodista, community manager i assessor de comunicació.
Segueix-me!