EL FICMA FA 25 ANYS A BARCELONA ─ CANVIEM L’AVUI

sharkwater-extinction
Compartir

El FICMA, el Festival Internacional del Cinema del Medi Ambient, compleix 25 anys. Fins al 9 de novembre a Barcelona.

Lesperança, entesa com una expectativa optimista del futur, ha estat el sentiment que ha servit de motor al Festival al llarg d’aquests 25 anys, ens diu Claudio Lauria, president i fundador. En aquests dies, en els quals ens enfrontem a la pitjor crisi mediambiental que hagi viscut el planeta Terra i en que el pessimisme sembla la sortida més fàcil, el FICMA arriba puntual, any rere any, per recordar-nos que no hi ha opcions per ser pessimistes.

A cau d’orella ens murmura, amb aquest meravellós llenguatge del cinema, que si som una mica curiosos i curioses, si obrim els nostres cors i si estem atents al que succeeix al nostre al voltant, sobren raons per ser uns bojos/es plens d’entusiasme i bona energia per continuar posant el nostre granet de sorra per un matí millor.

Ara és temps de sembrar esperança, de demolir fronteres, de derrocar murs i de sumar sinergies. El canvi climàtic ens demostra cada dia que no distingeix entre classes socials, credos o races; que enfront d’un tsunami res ni ningú no pot plantar-se; i que la natura seguirà, des de la seva saviesa, posant-se a l’altura de la seva essència i no a les de les petites i insignificants misèries de la condició humana.
Però: com serem la generació que canviï el futur si no canviem l’avui?

Que el segle XXI sigui el de l’esperança i nosaltres els artífexs, els sembradors i sembradores d’aquestes llavors perquè creixi molta vida al voltant nostre, amb la consigna “el canvi està en marxa” i amb la força d’un tsunami per arrasar amb l’anquilosat i retrògrad, amb l’especulador i l’egocèntric.

Claudio Lauria

Quan el Festival va començar, el 1993, el gènere documental de medi ambient no tenia res a veure amb l’actual. Avui, les grans produccions cinematogràfiques baten rècords de taquilla en les grans pantalles i grans cineastes de Hollywood aposten per aquests espais, en els quals la denúncia i la bellesa comparteixen espai. La temàtica principal d’enguany és mars i oceans en perill, entre elles l’esbojarrada proposta del ja multi guardonat Denis Delestrac, Captain’s Dream, on puja amb cent artistes contemporanis en un vaixell rumb a l’Antàrtida, perquè hi muntin la seva masterpiece. El resultat: la impressionant i aterridora imatge d’un museu sense visitants; una aposta excèntrica per a un documental ambiental.

L’art també està present fins i tot en la tragèdia de la mort dels albatros de l’illa hawaiana de Laysan, a causa de la ingesta de plàstics. Albatross, de Chris Jordan, és el retrat poètic d’un drama que ens toca de prop, les escombraries al mar. I una altra estrena europea, Sharkwater Extinction, dirigida pel conegut activista canadenc Rob Stewart, que va dedicar la seva jove vida a denunciar la cruel indústria de les aletes de tauró, i que va morir rodant aquest film.

El FICMA, amb seus a Barcelona i Mèxic, és un reflex del creixement del gènere documental ambiental. Enguany, si han presentat més de 1.500 produccions. Tenint en compte que en la primera edició s’hi van presentar tan sols unes 33 pel·lícules, el FICMA ha experimentat una progressió excepcional. Aparador de denúncia, d’art, de cinematografia… 25 anys que han convertit el FICMA en un referent del gènere a tot el món.

IMPORTANT!

Calen accions, contundents i immediates, per intentar parar el declivi del planeta, que els experts han predit que petarà cap a l’any 30 d’aquest segle.

El dissabte 10, el et @ficma convoca amb el lema “CANVIEM EL SISTEMA, NO EL CLIMA” la #MarxaPelClima10N. Imprescindible!

 

Etiquetes: