Saül Gordillo, sobre el lideratge de TV3 i Catalunya Ràdio a internet: “Com a país o som digitals i globals o no serem”

Catalunya Ràdio i TV3, líders
Compartir

El passat 20 de novembre, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) celebrava els resultats del mes d’octubre de Comscore que situaven TV3Catalunya Ràdio com a emissores líders en l’àmbit digital.

A YCOM hem volgut conèixer com s’han rebut aquestes dades des de l’interior, com ha estat el camí fins a aquest punt àlgid i com es pretén avançar d’ara en endavant. Per això, hem parlat amb Saül Gordillo, director de Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, iCatfm, Catalunya Música i els Mitjans Digitals de la CCMA.

Què suposa que Catalunya Ràdio sigui l’emissora líder en català a internet?

En primer lloc, és un reconeixement de l’audiència i els usuaris d’internet a la bona feina que han fet els professionals de l’emissora i dels Mitjans Digitals de la CCMA. S’ha renovat el web i l’app, s’ha intensificat la participació en xarxes socials i s’ha fet formació entre la majoria de professionals per millorar la presència de Catalunya Ràdio a internet, així com per potenciar el consum dels nostres àudios i programes a la carta. En segon lloc, és un estímul per seguir treballant en el projecte de #CatRàdioEsMou, un lema en què hi estem compromesos per fer de la ràdio pública un motor d’innovació, continguts de qualitat, rigor i servei públic. I finalment, suposa un avenç en la nostra aposta per rejovenir l’audiència de l’emissora. Arribem a més públic (821.000 usuaris únics el passat octubre), a nous públics (amb continguts especialitzats i fins ara inèdits a Catalunya Ràdio) i amb més prestacions que l’emissió tradicional en FM, de tal manera que fidelitzem els oients-usuaris i potenciem la seva participació. Per exemple, l’Enigmàrius de Màrius Serra ha esdevingut el contingut més participatiu de tots dels de la CCMA a la xarxa.

En conjunt, la CCMA també ha estat líder a la xarxa. Quins consideres que són els elements clau per aquest èxit?

Una combinació de diversos elements, no només un. L’actualitat informativa ens ha anat a favor els últims mesos, certament. Però sense una millora del portal i les aplicacions mòbils, sense la integració digital d’algunes de les redaccions i emissores, sense una aposta desacomplexada per les xarxes socials, i sense una voluntat de competir també en l’entorn digital, difícilment hauríem fidelitzat i ampliat el creixement atribuïble únicament a la intensitat de l’actualitat. Els serveis informatius de TV3 i Catalunya Ràdio han fet una gran feina en l’àmbit digital i l’última hora, però també amb monogràfics i interactius de gran valor periodístic, i amb una forta presència a les xarxes socials (Facebook, Twitter i també Instagram). Però a part dels informatius, altres departaments, emissores i programes han vist que l’èxit ja no només recau en el contingut que s’emet en el canal tradicional, sinó que també depèn de com es promociona prèviament a internet i de com de fàcil és consumir-lo posteriorment sota demanda a la web i app. Això ha suposat un gran esforç, però està tenint premi. I el mèrit és major perquè s’ha produït en un context pressupostari de caiguda respecte anys anteriors.

És l’audiència digital de Catalunya Ràdio homogènia? S’està aconseguint arribar a tots els grups d’edat desitjats mitjançant aquest canal?

Es fa difícil precisar fins a quin punt l’èxit digital dels mitjans públics recau en determinada franja d’edat. Segurament és més homogènia del que ens pensem i molt probablement ens ajudarà a rebaixar la mitjana d’edat de la nostra audiència, si comptem la tradicional i la digital. Precisament, per arribar a nous públics i més joves, des de Catalunya Ràdio hem potenciat una sèrie de continguts exclusivament digitals (molts d’ells acaben fent el salt a l’FM en la graella tradicional, o els dies festius i l’estiu) i en el cas concret d’iCat hem incorporat programes multiplataforma dirigits als nens (iCat Kids) i als ‘millenials’ i generació Z (Adolescents iCat), amb un notable èxit digital en l’estrena, cal dir-ho.

Més enllà d’aquestes estrenes i noves apostes, de quines altres maneres connecta la ràdio amb les generacions més digitals?

Una manera d’impactar des de la ràdio pública en nous públics, més digitals, és diversificar els canals, i ser presents allà on molta gent que no escolta la ràdio consumeix podcasts o música: iTunes, iVoox i, des d’aquesta temporada també Spotify. Catalunya Ràdio és la primera emissora de l’Estat espanyol que aporta programes i continguts al servei de podcast d’Spotify. La qüestió és no parar quiets i no conformar-se. Som molt actius a Facebook (cada matí l’entrevista de Mònica Terribas s’emet en Facebook Live, i la seva portada a Instagram Live), intentem ser rigorosos però també ‘friendlys’ i àgils a Twitter, potenciar la nostra marca i els nostres realitzadors a Instagram, i oferir servei a les nostres comunitats d’oients en canals de Telegram de diversos programes com ‘El matí de Catalunya Ràdio‘, ‘Popap‘, ‘Revolució 4.0‘ o ‘Generadió Digital‘, entre d’altres. La feinada és impressionant, i tard o d’hora això ha de suposar un increment d’oients-usuaris i ampliar les franges d’edat d’aquests. 

TV3 s’ha avançat a la resta estrenant la primera ficció emesa per Instagram Live. Podem esperar algun producte equiparable per a la ràdio?

De fet, la ràdio va començar abans la seva aposta pel ‘digital only‘, amb el dial digital +CatRàdio i amb l’exitós podcast ‘Tor, tretze cases i tres morts‘, de Carles Porta, que posteriorment va fer el salt a la graella tradicional de l’FM en la temporada d’estiu. El cas del podcast de Tor és paradigmàtic, perquè es tracta d’un contingut prou explicat i conegut (fa anys es va fer un ’30 minuts’ a TV3, i el seu llibre va ser ‘bestseller’ molt temps), però finalment l’hem dut a la ràdio, amb una aposta per la sèrie de no ficció i la teatralització radiofònica de sempre però adaptada als nous hàbits de consum i a la idea de la subscripció al podcast a través de l’app i la web; però també d’altres plataformes externes. Més de 100.000 visualitzacions en poques setmanes ens han servit per demostrar que l’aposta pel podcast haurà de tenir continuïtat.

Amb aquestes circumstàncies d’optimisme, com s’encara el 2019?

Amb la satisfacció per la feina ben feta (hem passat en només tres anys d’una cobertura digital a Catalunya del 28% al 41% actual, i al lideratge digital de TV3 hi hem sumat el de Catalunya Ràdio el passat octubre) i la sensació que hem iniciat un camí sense retorn. Els mitjans públics del país són sinònim de qualitat i rigor en un entorn de xarxes socials cada cop més sorollós i caòtic, i aquesta contribució afegida al mandat de servei públic cada cop tindrà més importància social i democràtica. TV3 i Catalunya Ràdio han de seguir apostant per la digitalització, per la conversa social i per la innovació a l’hora de distribuir de manera diferent els continguts de sempre, però també a l’hora de produir i saber distribuir creativament un nou tipus de servei i contingut. Per exemple, fa poques setmanes hem estat els primers a aportar contingut en català al servei de veu Alexa d’Amazon. Esperem ser-hi ben aviat també a Google Assistant, i no parar d’arribar a totes les plataformes que poguem (i que pressupostàriament ens permetin). Una de les contribucions dels mitjans públics catalans ha de ser garantir que el català sigui present com a idioma en tots els nous entorns i plataformes globals. Com a país o som digitals i globals o no serem. I en aquest repte TV3 i Catalunya Ràdio hi tenen molt a dir.

Clara Pariente

Clara Pariente

Periodista. Editora d'ycom.cat. Selecciona el contingut, el redacta i l'estén per la xarxa.
Clara Pariente
Etiquetes: