10 jocs tradicionals per a nens

jocs tradicionals per a nens
Compartir

Tot i el pas del temps, l’evolució social i la introducció de les noves tecnologies, els jocs tradicionals mai no han deixat de despertar l’interès en els petits.

Diu Franceso Tonucci, psicopedagògeg italià, que “jugar per un nen és la possibilitat de retallar un trosset de món i manipular-lo”, i és que el joc en els infants esdevé una preparació per a la vida futura.

Aquests tipus de jocs a l’aire lliure van néixer als camps, als pobles, als carrers… i han anat arrelant-se fins a arribar als nostres dies.

Esdevenen una base de convivència i de relacions humanes, bàsiques per desenvolupar-se a l’edat adulta, que aporten capacitats com la del treball en equip, la companyonia i l’empatia vers els altres membres, així com a afrontar les frustracions.

Però jugar, sobretot, aporta benestar i plaer.

Vivim en un moment en què es fa difícil dur a terme aquests tipus de jocs de lleure, així que, per poc que sorgeixi l’ocasió, val la pena rememorar-los!
A aquest article de Ycom.cat parlarem dels 10 jocs tradicionals per a nens més coneguts i emblemàtics.

Jocs a l’aire lliure per nens

Fet i amagar

El grup es divideix en dos: qui “la para” i qui s’hi amaga. Aquest primer ha de comptar fins a un número determinat, i la resta s’hi ha d’amagar. Quan el jugador qui “para” ha acabat de comptar, ha de buscar els altres i a mesura que els va trobant ha de dir el nom en veu alta. Per salvar-se, qui ha estat trobat ha d’anar corrents fins al lloc on s’ha comptat, que normalment es diu “casa” i arribar abans que el qui l’ha trobat.

Les bales

Per jugar-hi, es necessiten boles i una superfície preferiblement de terra. Consisteix a fer un forat a terra, i a uns metres de distància es marca una línia, des d’on s’hi col·locaran els jugadors.

La finalitat d’aquest joc de carrer és quedar-se amb totes les boles possibles dels altres, així que cada jugador n’hi llença una cap al forat per colar-la. Si ho aconsegueix, i el següent no, es queda la bola del primer. En cas contrari, quedarien empatats i haurien de desempatar per quedar-se la del següent a llençar.

La xarranca

Per jugar-hi només és necessari un guix i una pedra.
Es dibuixa a terra un seguit de caselles amb números de l’1 al 9. El jugador ha de llençar la pedra cap a un número i anar a peu coix, recollir-la i tornar.

Cap jugador no podrà trepitjar amb els dos peus dins d’una mateixa casella. Guanya qui aconsegueixi sumar més caselles.

Carreres de sacs

Aquest clàssic joc d’aire lliure consisteix a ficar-se dins d’un sac que arribi fins a la cintura. S’hi col·loquen tots els jugadors a la línia de sortida i aquell qui hi arribi primer a la línia de meta, sense caure, guanya.

Picar cromos

Per jugar a aquest joc es necessiten cromos i un mínim de dos jugadors. S’hi col·loquen tots els cromos cap per avall a terra i es van picant per torns fins a aconseguir donar-los-hi la volta. Aquell jugador que aconsegueixi donar la volta a un cromo, se’l queda.

Saltar a la corda

Es necessita una corda y preferiblement més de quatre jugadors. Dos d’ells (els qui “la paren”) agafen la corda a banda i banda i la fan anar a ritme d’una cançó. Els jugadors n’hi van entrant a saltar. Qui la toqui mentre l’estigui saltant, s’hi queda a “parar-la”.

Mocador

Per aquest joc s’ha de disposar d’un mocador. S’organitzen dos grups de jugadors i un d’ells se situa en mig dels dos amb el mocador a la mà. S’hi col·loquen els dos grups enfrontats a banda i banda en filera darrere de la seva línia de sortida.

L’encarregat del mocador ha d’anar dient els números que tindran assignats cada un dels jugadors. Aquests sortiran corrents a agafar el mocador quan es cridi el seu.

El primer que l’agafi i torni a la línia de sortida del seu grup sense que l’adversari l’atrapi, es queda. L’altre, hi quedarà fora. Els que es van quedant es reparteixen els números de qui n’han quedat a fora, per tal que sempre hi hagi els mateixos per cada grup. Perd el grup que es quedi sense jugadors.

Disbarats

Aquest és un clàssic de jocs de rotllana. S’hi col·loquen tots els jugadors formant un cercle. Comença un, a l’atzar, fent una pregunta a caus d’orella a qui té situat a la seva dreta. Aquest li respon.

El que acaba de respondre, fa el mateix, i així successivament fins a fer la volta sencera. En acabar, cada un dels jugadors explica en veu alta al grup allò que li ha preguntat el de la seva dreta i allò que li ha respost el de la seva esquerra.

Estirar la corda

Es necessiten dos grups de jugadors, una corda resistent i llarga, un mocador de color viu i un guix per marcar una línia a terra.
Al centre de la corda i a la mateixa alçada de la línia central que divideix els dos grups, es lliga el mocador.

Cada un dels grups tira de la corda cap al seu camp, fins que aconsegueixi que l’altre hi arribi a la línia marcada del terra. El grup que ho aconsegueixi n’és el guanyador.

Gallineta cega

En aquest joc, al jugador que fa de gallineta cega se li ha de tapar els ulls amb un mocador. La resta se situen en rotllana al seu volant. Abans de començar se li donen unes quantes voltes mentre es recita la dita del joc, per tal de desorientar-lo una mica.

A partir d’aquest moment, ha d’aconseguir agafar un jugador i esbrinar de qui es tracta.

Si ho aconsegueix, aquest passa a fer de gallineta cega.

YCOM

YCOM

Redacció ycom.cat.
YCOM