Els 5 millors poemes en català i els seus autors

Compartir

Dins l’enorme univers de la poesia catalana, hi ha alguns poetes i autors que han marcat època. La lírica dels seus versos, la profunditat dels seus sentiments i la delicada forma d’expressar-se ha fet que, avui dia, siguin poetes imprescindibles dins la cultura catalana.

A aquest article de YCom.cat volem descobrir-te els 5 millors poemes en català. Però, a més a més, també volem presentar-te als seus autors per a que, així, puguis conèixer millor la seva obra i la seva trajectòria literària. Prepara’t per gaudir dels millors versos en la nostra llengua!

Ara mateix, de Miquel Martí i Pol, un dels millors poetes catalans

Miquel Martí i Pol és un dels autors que hem inclòs en aquest recull dels 5 millors poemes en català. I és que, aquet literat, fou un dels principals escriptors catalans del segle XX. A més, un dels seus llibres de poemes (Estimada Marta) és un dels més venuts en la literatura catalana.

La seva vida poètica es caracteritza per mostrar-nos la seva vida interior i la batalla que va haver de lliurar contra la malaltia que el va afectar durant més de 30 anys: l’esclerosi múltiple. Aquí et deixem amb “Ara mateix”, un poema que escrigué l’any 1982 i que, per nosaltres, és un dels millors en la nostra llengua:

 

De res no ens val l’enyor o la complanta,

ni el toc de displicent malenconia

que ens posem per jersei o per corbata

quan sortim al carrer. Tenim a penes

el que tenim i prou: l’espai d’història

concreta que ens pertoca, i un minúscul

territori per viure-la. Posem-nos

dempeus altra vegada i que se senti

la veu de tots solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I en acabat, que cadascú es vesteixi

com bonament li plagui, i via fora!,

que tot està per fer i tot és possible.

Desglaç, poema de Maria Mercè Marçal

Continuem aquesta selecció poètica per parlar, ara, d’una de les poetisses més destacades de la literatura catalana. Ens referim a a Maria Mercè Marçal, una poeta que, a més a més, va ser catedràtica a l’Institut de Català, traductora i editora. Va tenir una gran presència dins el món de la política i la societat i va declarar-se una ferma defensora dels drets de les dones.

Els poemes i escrits que va fer aquesta autora es caracteritzen per barrejar la tradició amb la innovació. A més, juga molt amb la llengua i els recursos lingüístics ja que va ser una gran coneixedora de la gramàtica i la llengua catalana. És una autora molt coneguda dins la història de la literatura perquè va ser una de les primeres personalitats a parlar de l’amor lèsbic, de la maternitat i de l’embaràs en les seves creacions.

Una dona feminista, revolucionària i apassionada de la llengua que, a més a més, va crear un dels millors poemes en catala: Desglaç. Aquí us el deixem:

T’estimo quan et sé nua com una nena,
com una mà badada, com un reclam agut
i tendre que em cridés des d’una branca nua,
com un peix que oblidés que existeixen els hams.

Com un peix esglaiat amb un ham a la boca.
Com l’estrall en els ulls de l’infant mutilat
en el somni, en la carn. Com la sang que s’escola.
Nua com una sang.

T’estimo quan et sé nua com la navalla,
com una fulla viva i oferta, com un llamp
que la calcina, cec. Com l’herba, com la pluja.
Com la meva ombra, nua rere el mirall glaçat.

Tan nua com un pit enganxat als meus llavis.
Com el llavi desclòs d’un vell desdentegat
encarat a la mort. Com l’hora desarmada
i oberta del desglaç.

Dona’m la mà de Joan Salvat-Papasseit, un dels millors poemes

Salvat-Papasseit va ser un escriptor barceloní que es va afiliar dins el moviment cultural de l’avantguarda. Va ser molt reconegut, no només per la seva tasca creadora, sinó també per la seva actividad política on va ser simpatitzant de les corrents anarquistes del moment. 

Un autor amb esperit rebel i que va ser autodidacta, Joan Salvat-Papasseit va nutrir la literatura catalana amb textos i poesies de gran nivell líric. El seu nom és molt conegut actualment perquè, durant l’època de la Nova Cançó, alguns artistes van musicalitzar els poemes.

L’autor parlava en els seus poemes de la realitat quotidiana. Però, en ells, hi aplicava la seva sensibilitat i una gran passió per l’expressió escrita. El resultat són poemes exemplars com és el cas de “Dona’m la mà” que compartim a continuació:

Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.
Dóna’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

És quan dormo que hi veig clar de J.V. Foix

De J.V. Foix també obtenim un dels millors poemes en català. Aquest poeta va ser, també, periodista i assagista convertint-se en una veu molt important dins la corrent de l’avantguarda a Catalunya. La seva obra es caracteritza per oferir una mirada més sensual i sensible sobre el paisatge. A més a més, tenia un gran domini de la llengua catalana, una qualitat que es veu perfectament reflexada en tots els seus poemes.

Tota la seva producció poètica es caracteritza, precisament, per aquesta recerca de la perfecció lingüística i literària. Juga amb el llenguatge per a poder treure-li tot el suc possible i aconseguir transmetre el missatge que realment vol comunicar. Un poeta amb personalitat pròpia i que, sense dubte, havia de formar part d’aquesta selecció de poesia catalana.

El 1953 va ser l’any que va escriure una de les seves millors poesies: “És quan dormo que hi veig clar”.

És quan dormo que hi veig clar

Foll d’una dolça metzina,

Amb perles a cada mà

Visc al cor d’una petxina,

Só la font del comellar

I el jaç de la salvatgina,

-O la lluna que s’afina

En morir carena enllà.

És quan dormo que hi veig clar

Foll d’una dolça metzina.

El bany, poema de Joan Vinyoli

I posem punt i final a aquest recull dels millors poemes en català per parlar d’un poema de Joan Vinyoli. Aquest poeta va començar la seva carrera literària influenciat per altres autors com Rilke i Carles Riba. És l’autor d’un dels poemaris més profunds en llengua catalana, “El callat”, que va publicar-se l’any 1956.

És un dels autors més destacats dins la producció literària de la posguerra espanyola i els seus poemes compten amb un toc de realisme històric i existencialisme. La seva poesia reflexa la personalitat de l’autor: una persona autèntica i plena de vitalitat.

“El bany” és un dels millors poemes que s’han escrit en llengua catalana i, aquí, us el volem compartir:

A l’aigua ens abracem: té el pubis

escarolat, la gropa sumptuosa,
que en jo tocar-la es fa més plena encara.
M’hi encavalco.
Fuig.
Entrecuixem. L’agafo
pels flancs, amb besos l’asfixio.
Fuig
un altre cop, però ja llangorosa,
flonja i ardent.
Així que surt del bany,
regalimosa, les agulles d’aigua
que li queden pel cos evaporant-se
son crits d’amor.
Aleshores parlem
amb ajut de metàfores. Com dir si no
l’excés d’aire calent que abrusa el pit,
el segament de cames i genolls,
el cor que se’m desboca quan la miro
dreta o jaient.
T’adoro
fins l’esquelet.

Elia

Redactora digital especialitzada en temes d'oci, cultura i benestar