Els beneficis del joc per als nens i nenes

beneficis-del-joc-pels-nens
Compartir

Amb motiu del Barcelona Games World (BGW) que se celebra a la Fira de L’Hopitalet, amb novetats destacades com ara una secció retro amb l’homenatge a la Mega Drive de Sega que fa 30 anys o una pasarel·la de cosplay, la gran quantitat d’escoles que hi han anat, i davant de la polèmica si el pròxim any marxarà a Madrid, parlem de la importància del joc per als nens i nenes en general, i pels nens/es espanyols, en concret.

Els hàbits de joc infantil a Espanya han canviat i se centren més a  la llar que en l’exterior, i busquen el seu forat entre activitats extraescolars. Una investigació en la qual participa la Universitat Complutense de Madrid, en col·laboració amb IKEA, Ashoka i UNICEF ha detectat que el joc afavoreix destreses com la resolució de problemes, l’empatia o la creativitat. A més, aquests experts proposen una nova piràmide per fomentar una dieta lúdica equilibrada.

Una dieta lúdica equilibrada permet als nens i nenes ser més empàtics, col·laboratius i capaços de resoldre problemes del seu entorn, segons un estudi realitzat per la Universitat Complutense de Madrid, la fundació Ashoka, UNICEF i IKEA que explora els hàbits del joc infantil a Espanya i la seva contribució al desenvolupament d’habilitats per al canvi social.

La piràmide del joc infantil

L’anàlisi ha detectat que el joc afavoreix les destreses que avui poden considerar-se necessàries perquè en un futur aquests nens i nenes contribueixin a canviar la societat com changemakers (agents de canvi): la creativitat, l’empatia, la resolució de problemes i la cooperació, aquestes últimes relacionades a més amb la socialització.

“En un temps tan instrumentalment orientat com el nostre, hauríem de guanyar major sensibilitat cap al dret dels nens i les nenes a jugar i el valor del joc com a espai d’iniciació en els valors de la convivència“, reconeix Gonzalo Jover Olmeda, degà de la facultat d’Educació de la UCM i un dels autors de l’estudi, desenvolupat pel Grup d’Investigació Cultural Cívica i Polítiques Educatives.

Els resultats d’aquest estudi, “La contribució del joc infantil al desenvolupament d’habilitats per al canvi social actiu“, suggereixen també que el joc infantil és tan rellevant com la mateixa alimentació. Així, a l’estil de la ja coneguda piràmide alimentària, s’ha presentat a més “la piràmide del joc infantilper fomentar una “dieta lúdica equilibrada”, principalment a partir d’una correcta distribució de temps, hàbits i tipus de joc perquè totes les nenes i nens practiquin diferents habilitats i la sàpiguen posar “en acció” per entendre i resoldre els reptes del seu entorn.

Amb jocs inclusius amb nens amb capacitats diferents, cuina en família, esports en equip, puzzles o trencaclosques, en aquesta piràmide es distribueixen, de baix a dalt, els graons de l’empatia com a base, seguida d’un altre graó amb creativitat, cooperació, resolució de conflictes i pensament lateral i, finalment el graó de changemaking per transformar l’entorn.

Quan un nen es converteix en changemaker acabarà sent no solament un ciutadà més responsable i actiu, sinó una persona amb més probabilitats d’èxit professional.

Ana Sáenz de Miera, directora de Ashoka Espanya, destaca que quan un nen es converteix en changemaker acabarà sent no solament un “ciutadà més responsable i actiu, sinó una persona amb més probabilitats d’èxit professional. Per això aprendre a ser un changemaker hauria de ser un dret de la infància”.

Buscant espai per al joc

L’objectiu de l’estudi, segons Arturo García, director de Sostenibilitat d’IKEA Espanya, és conèixer les necessitats dels més petits entorn del joc així com els seus hàbits quant a quantitat, qualitat, temps i espais.

“Per exemple, hem sabut que la llar és l’espai de joc més habitual pel 44,7% dels enquestats; una dada que ens anima a seguir impulsant iniciatives i productes pensats per ajudar-los a crear millors dinàmiques de joc a les seves llars i contribuir així a millorar el seu dia a dia i desenvolupament”, afegeix.

L’anàlisi s’ha realitzat a partir de sengles fases d’investigació i treball de camp durant els dos últims anys. En aquest últim, els instruments de recollida d’informació han estat tres qüestionaris i sis grups de discussió en els quals han participat 1.242 nens i nenes d’entre 3 i 12 anys en diferents punts de l’estat espanyol, amb aproximadament dos terços de la mostra situats a la franja de 6 a 10 anys. Els grups de discussió es van fer en centres escolars amb nois i noies agrupats per franges d’edats, de 3-6, 6-9 i 9-12 anys.

Altres conclusions rellevants de la investigació són que més del 80% dels nens i nenes espanyols estan satisfets amb la quantitat de temps de joc, encara que tots afirmen voler més i que només el 10,3% esmenta als seus pares i mares com a companys habituals de joc, manifestant la majoria que els agradaria jugar més amb ells.

Els experts adverteixen també una pèrdua progressiva d’espais i temps lliures per al joc dels més petits en les societats modernes, percebent un cert abús de les extraescolars. Lucía Losoviz Adani, responsable de Polítiques Locals d’Infància i Participació d’UNICEF Comitè Espanyol, assenyala:

“Els nens han de jugar a qualsevol part i a tot arreu. Des d’UNICEF, a través del nostre programa Ciutats Amigues de la Infància, instem a les ciutats a convertir-se en espais protectors i que animin al joc, sempre tenint en compte les opinions dels mateixos nens, nenes i adolescents”

Gemma

Redactora d'YCOM. T'acosta el contingut que genera més conversa a la xarxa.
Etiquetes: