Com reconèixer a un nen superdotat ─ EDUCA’L BÉ!

nen-superdotat
Compartir

 

La superdotació inclou dons i talents que han de ser educats adequadament, perquè puguin desplegar tot el seu potencial, en benefici propi i de tota la societat, però que també siguin nens feliços. Per reconèixer a un nen superdotat o amb altes capacitats intel·lectuals cal recórrer als especialistes.

No obstant això, és possible detectar senyals importants que permetin als pares reconèixer-los i recolzar-los en tot el seu potencial. A YCOM t’expliquem com reconèixer a un nen superdotat, per així poder recolzar-lo en tot el seu potencial.

 

Què significa ser un nen superdotat?

Un nen superdotat té una forma de ser i d’entendre i processar la realitat diferent. Les seves altes capacitats intel·lectuals els poden portar a ser incompresos pel món que els envolta.

Quan es parla d’Altes Capacitats Intel·lectuals, com cada vegada és més comuna cridar als nens superdotats; en aquest concepte s’engloba sobredotació, talent i precocitat intel·lectual.

Per simplificar el concepte i fer-ho més comprensible, s’estableix que un nen superdotat és aquell té un quocient d’intel·ligència igual o superior a 130.

Ser un nen superdotat significa gaudir d’una excepcionalitat molt superior en totes les àrees i aptituds de la intel·ligència. Un nen amb bon rendiment escolar, o molt talentós per a les arts o els esports, o molt precoç per aprendre a parlar, no necessàriament és un superdotat.

Com reconèixer si tenim un fill superdotat?

Per a molts pares és difícil tenir un fill que és diferent dels altres. Suposa un repte comprendre que és un nen que, per molt que ho intentem, no respondrà ni es comportarà d’acord amb el patró establert per la mitjana dels nens de la seva edat.

De fet, un nen superdotat pot tenir també una infància molt difícil, perquè percep moltes més informacions i estímuls dels quals pot gestionar. El món que l’envolta els pot resultar incomprensible, lent i fins a hostil envers les seves capacitats.

Els pares són fonamentals per garantir el desenvolupament i la felicitat d’un fill superdotat. Per a això, és possible detectar algunes característiques fonamentals en la llar.

Precocitat intel·lectual

Un nen superdotat adquirirà de forma primerenca fites intel·lectuals o psicomotrius.

  • Són bebès molt demandants, que se sobreestimulen amb facilitat.
  • Aixequen el cap al primer mes de vida, vocalitzen dos sons diferents als 45 dies, diuen les seves primeres paraula abans de l’any…
  • Així mateix, parlen abans dels dos anys o escriuen abans que la resta dels seus companys.
  • Són nens que manegen un vocabulari precís, ric i molt ampli per a la seva edat.
  • Tenen una memòria prodigiosa, tant a curt com a llarg termini. Aprenen molt ràpidament i té curiositat per aprendre més.

Hipersensibilitat emocional i sensorial

Un nen superdotat és molt intens emocional i sensorialment. La intensitat emocional desconcerta als pares, que no saben entendre l’excés d’emocionalitat en les seves reaccions.

  • És un nen amb baixa tolerància a la frustració, sol esclatar en rabietes   enormes.
  • Reacciona de forma exagerada davant una pel·lícula trista o de por.
  • Té una alta i intensa capacitat per ser empàtics amb els altres.
  • No és infreqüent que pateixin depressió i ansietat.

La hipersensibilitat sensorial és poc coneguda i menys encara compresa. Són nens als quals els molesta l’etiqueta de la roba, els sons forts, les llums intenses…

Altament creatius

Un nen superdotat és molt creatiu perquè percep la realitat de forma diferent. És molt imaginatiu.

  • Com la percepció sensorial és major que en la resta de les persones, se li acudeixen moltes solucions als problemes que troba.
  • Aquests nens qüestionaran l’autoritat i les normes si no estan argumentades i no tenen sentit per a ells.
  • Seran molt hàbils donant una solució, però més encara fent preguntes que deixaran als seus pares sense respostes.
  • Els preocupen temes existencials a molt primerenca edat com la vida, la mort, l’existència de Déu o l’amor.
  • Tenen predilecció per jocs de caràcter cognitiu, tipus puzzles o trencaclosques.

També opten per jocs de construccions que els imposin reptes cada vegada més complexos!

Hipersensibilitat psicomotriu

Són nens que estan en constant moviment. Tenen excedents d’energia i són difícils d’esgotar.

  • Són entusiastes i necessiten estar en activitat física o cognitiva.
  • És molt freqüents que erròniament se’ls doni un diagnòstic de Trastorn de Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH), perquè l’avorriment els porta a posar l’excedent d’energia a estar en moviment.
  • No obstant això, estan molt lluny de tenir problemes d’atenció. Per contra, tenen una alta capacitat de concentració quan realitzen una tasca del seu interès.
  • D’altra banda, poden ser molt distrets si no els interessa el que es parla a classe.

Disincronía evolutiva

Aquest terme és usat pels psicòlegs per descriure una evolució desigual en el desenvolupament.

  • Els nens amb alta capacitat poden estar preocupats per temes existencials i, al seu torn reaccionar, amb una rabieta descomunal davant la pèrdua d’una joguina.
  • El nen superdotat vol fer coses que ha pensat i imaginat, però que no pot fer-les perquè el seu nivell de motricitat no l’hi permet per la seva edat.
  • Tenen una evolució intel·lectual que no es correspon amb el seu desenvolupament en altres nivells, com l’emocional o la seva motricitat. Això els genera grans frustracions i impotència.

Com educar a un nen superdotat?

El sistema educatiu no sempre té la capacitat per satisfer les demandes d’aquests nens, els qui són vists com una càrrega o un problema. Això pot portar-los a fracassar, tant a nivell personal com a acadèmic.

  • Educar a un nen superdotat no és fàcil, ja que tenen un temperament complex: són distrets, autocrítics, perfeccionistes i competitius, amb un gran sentit d’independència.
  • Per tant, necessiten que la família i l’escola no siguin excessivament rígids i estiguin oberts a estimular el seu desenvolupament.

Per saber si el teu fill té altes capacitats, necessites una avaluació completa feta per experts. Aquesta ha d’incloure quocient intel·lectual, creativitat, història de vida i estat emocional.

Més enllà del que digui el resultat de l’avaluació, valora l’enorme potencial que té un nen superdotat. Lluny està de ser un problema, sinó tot el contrari: és una benedicció!

Etiquetes: