Pranaiama en la vida diària [IOGA I RESPIRACIÓ]

pranayama-ioga
Compartir

 

És molta la bibliografia que podem trobar sobre Pranaiama (quart estadi del asthanga ioga) i els beneficis del ioga. La respiració és vital per a l’ésser humà. Mobilitzar les diferents regions (toràcica, clavicular i abdominal) que intervenen en la respiració de manera conscient, regular el flux respiratori per una o una altra fossa nasal, realitzar retencions o actuar en la intensitat de l’entrada i sortida de l’aire són, per exemple, accions en les quals es basen molts dels més coneguts pranayamas.

Entenent la relació cos-ment a través de la respiració podrem veure la manera en què realitzem aquesta acció fisiològica resulta un fidel reflex del nostre estat mental. Conscients d’això podrem actuar en la respiració per equilibrar les nostres energies. Així, pranayamas com Nadi Sodhana en els quals es realitza una respiració alterna resulten equilibrants, mentre que Kapalabhati, per exemple, resulta molt estimulant.

Des d’YCOM, et portem les claus del Pranaiama en la vida diària.

 

Pranaiama, l’Art de la respiració

Igual que som capaços d’adaptar l’ âsana a una persona amb unes necessitats o característiques concretes, hem après a parar esment a les necessitats que em requereix cada moment per adaptar també el Pranaiama. No tots resulten beneficiosos a tothom.

L’escolta activa durant el Pranaiama en la vida diària, ens ha permès anar realitzant canvis conscients per conduir-nos a una pràctica harmoniosa amb nosaltres mateixos.

  • Inspiració – espiració: Si posem l’èmfasi en la inspiració, resultarà més actiu, mentre que si li donem més temps a l’espiració, els efectes seran més relaxants. Igualar els temps resultarà equilibrant.
  • Pauses amb els pulmons plens o buits: Al principi es poden ometre les pauses, o bé reduir-les a un parell de segons. Quan les inspiracions són profundes es recomanen dos o tres segons de pausa (almenys) a fi d’evitar la hiperventilació. Les pauses poden ser més perllongades a mesura que s’aprofundeixi en la pràctica. Aquests moments són molt especials pels ioguis per la forma en què es mobilitza l’energia i s’activa la consciència interna.
  • Velocitat d’entrada – sortida de l’aire: A major velocitat, major activitat, major energització. Perllongar la sortida de l’aire té efectes relaxants. (Compte amb la hiperventilació!)
  • Profunditat en la inspiració – espiració: La respiració pot ser natural (sense forçar) o forçada, donant amplitud a la mateixa i buidant per complet els pulmons. Si es reté l’aire amb els pulmons plens, pot ser recomanable no agafar tot l’aire que puguem (quedar-nos una mica abans del màxim), per facilitar la retenció. (Vigila novament amb la hiperventilació!)
  • Les zones de la respiració: En general no hem de forçar que la respiració sigui abdominal, toràcica o completa, però en alguns exercicis concrets serà necessari dirigir la respiració cap a alguna zona concreta per obtenir uns beneficis específics.
  • Continuïtat en l’entrada – sortida de l’aire: Alguns pranaiamas (pratiloma, viloma) requereixen una inspiració o espiració fraccionada, en diversos temps. Són pranaiamas més avançats.
  • L’activació de claus energètiques: Els bândhas s’usen per treballar amb l’energia que es mobilitza amb el pranaiama. Hi ha pranaiamas als quals podem afegir aquests bândhas a mesura que la pràctica evoluciona.
  • Espirar per la boca: En alguns pranaiamas es respira per la boca per obtenir uns efectes concrets. Sovint, pot ser convenient deixar anar l’aire per la boca fins i tot fent un sospir. Això pot ser una ajuda per expressar la càrrega emocional i alliberar-la.
  • Obstrucció d’una fossa nasal: De vegades aquest fet ens dificulta o fins i tot ens impedeix la realització de l’exercici. Pot haver-hi diverses solucions sobre aquest tema:
    Fer una neteja nasal amb una lota (Neti Kriya).
  • Tombar-se del costat contrari de l’orifici obstruït durant uns minuts. Hi ha fins i tot alguna tècnica usada en swara ioga basada a efectuar pressió sobre certs ganglis limfàtics.
    Es pot forçar la respiració per l’orifici taponat durant unes respiracions perquè s’alliberi.
    Si no hi ha més remei, realitzarem un altre pranaiama respirant per la fossa buidada i/o per la boca. Hi ha exercicis molt efectius sense tapar les fosses nasals.
  • La hiperventilació: És un fenomen que no ha de perdre’s de vista durant la pràctica d’exercicis respiratoris. Normalment apareix quan es respira amb massa freqüència i activitat, agafant més aire del que l’organisme necessita. És per aquesta raó que si el nostre pranaiama és profund i enèrgic convé que fem les pauses necessàries perquè no s’agafi més aire del necessari.

FAQS DEL PRANAIAMA

També hem de saber que, pels seus efectes i la seva dificultat d’execució, hi haurà pranaiamas més o menys avançats, per la qual cosa hem de seguir el principi de la progressivitat en la pràctica.

Per practicar determinats pranaiama en la vida diària de nivell avançat hauríem d’esperar fins que no s’hagi aprofundit en els bàsics i seguir les indicacions d’un professor qualificat.

Abans i després de realitzar exercicis de Pranaiama és convenient preparar el cos amb âsanas, estiraments per poder mantenir una bona postura i facilitar la llibertat de moviment de la nostra caixa toràcica.

La majoria dels pranaiamas els practicarem asseguts, amb el tòrax lliure per a la seva correcta mobilitat. Padmâsana o Sukhâsana serien ideals, però també es pot practicar en cadira (amb tòrax lliure), i determinats exercicis es podrien fer tombats.

En alguns pranaiamas usarem els dits de la mà per tapar les fosses nasals. La posició més adequada per a aquest fi és Vishnu mudra, també anomenat Prana mudra.

Etiquetes: