Així és el Royole FlexPai, el primer smartphone del món amb pantalla doblegable

Compartir

Aquest divendres ens vam fer ressò del llançament del primer smartphone del món amb una pantalla que es pot doblegar, podent convertir-lo d’aquesta manera en una tablet amb pantalla de 7,8 polzades.

Durant la redacció d’aquell article vaig cercar infructuosament informació de primera mà sobre el dispositiu, arribant fins i tot a posar en dubte la veracitat del seu llançament, ja que no m’apareixia per enlloc, fins que finalment he aconseguit arribar al lloc web de la companyia fabricant i, amb ell, aclarir alguns dubtes que quedaven i millor la informació tècnica sobre el mateix dispositiu.

En primer lloc el nom, ja que a l’article original el que donava és Rouyu FlexiPai, el qual em va arribar a través de Twitter i que va ser el que vaig emprar per començar a cercar-ne informació. I n’hi ha força, demostrant que un error, a Internet, es propaga com una taca d’oli (de la mateixa manera que les fake news…). Si ho proveu vosaltres, veureu que també n’aconseguireu molts resultats sota aquesta denominació.

El nom correcte de la companyia és Royole (aquí teniu la seva web) i, a més d’oficines a la Xina, també compta amb representació als Països Baixos i els Estats Units.

El FlexPai no és el seu primer producte, sinó més aviat el fruit de la seva experiència amb pantalles flexibles. La companyia no només ven directament aquests productes (com una samarreta que incorpora una pantalla flexible per 1.099 €), sinó que també llicencia les seves patents perquè terceres parts desenvolupin els seus propis productes.

El FlexPai: configuració de flagship per a desenvolupadors

El terminal, que tal com ja vam explicar, es pot doblegar per la meitat des de 0 a 180 graus, munta un microprocessador Qualcomm Snapdragon de la sèrie 8 de vuit nuclis a 2,8 GHz, sense entrar en més detalls, malgrat que les informacions que corren per Internet apunten a un Snapdragon 855, cosa que no puc confirmar.

Tenim tres combinacions d’espai d’emmagatzematge i memòria RAM: 128+6 GB, 256+8, i 512+8. L’emmagatzematge es pot ampliar gràcies a un slot per a targetes microSD que suporta fins a 256 GB extres.

Pel que fa a la càmera, aquesta és única, però amb doble sensor, de 20+16 Mpx, tal com vaig explicar en el meu anterior article. Perquè només una? Ben fàcil d’explicar: perquè si ens hem de fer una selfie, girem el telèfon.

I aquí és on passo a parlar del principal actiu del FlexPai: la seva pantalla.

Quan l’estenem al màxim, en format tablet, ens dóna una pantalla de 7,8″ amb relació d’aspecte 4:3, 308 ppp, i resolució de 1920×1440. Els objectius de la càmera queden a un costat, de manera que els tenim mirant cap a nosaltres, podent fer videoconferència o selfies.

En aquesta imatge podem apreciar el FlexPai tant tancat com obert en format tabletPerò, què passa quan pleguem el tablet per a posar-lo en format telèfon? Doncs que la pantalla queda per la part exterior, formant tres pantalles més petites (al costat queda una petita pantalla lateral, en la qual s’hi presenten notificacions) i, amb ella, els objectius de la càmera miren cap a fora.

Detall de la pantalla de notificacions (al lateral). De fet, el FlexPai només té una única pantalla flexible, que es divideix de manera lògica (per programari) en tresCom que el dispositiu es pot fer funcionar des de qualsevol de les dues pantalles principals, que queden a banda i banda, per fer-nos una autofoto tan sols ens caldrà girar-lo i fer anar l’app de càmera des de la pantalla on hi queden els objectius.

En aquesta instantània podem apreciar com queden els objectius de la càmera un cop es plega, passant de tablet a smartphonePer cert, que aquesta configuració facilita que el fabricant només s’hagi de preocupar de dotar de la màxima qualitat a una càmera, la principal, ja que aquesta li servirà a l’usuari per a tot, tant captures generals com selfies.

Per tal de poder controlar correctament la separació d’una pantalla física en diverses de lògiques, aquí entra en joc el sistema operatiu, anomenat Water OS.

No deixa de ser un Android modificat per oferir suport a aquesta pantalla, i permetre que puguem treballar en mode telèfon tant d’una banda com de l’altra del terminal, a més de suportar la pantalleta intermèdia de notificacions.

La bateria, fabricada en polímer de liti i que suporta una tecnologia propietària de càrrega ràpida, és de 3.800 mAh, i com ja vaig avançar el divendres, pot arribar a carregar el 80% de la seva capacitat en una hora.

D’acord amb la potent configuració que ofereix, el Royole FlexPai també disposa de lector d’empremtes digitals.

El tema és que, si entrem al lloc web del fabricant, veurem que es ven com a Developer Model, el que reforça el que ja vaig plasmar a l’article del divendres, tret de la piulada d’un assistent a la presentació: no sembla una tecnologia preparada per ser llançada massivament al mercat, sinó a un demostrador de tecnologia per fer-li un lloc a Royole, tot animant la resta de fabricants a entrar en aquest segment.

Un preu a l’alçada (literalment)

Ara per ara hi ha disponibles dos models, el de 128 GB per un preu de 1.388 €, i el de 256 GB per 1.539 €. No és barat, però tampoc estarem comprant un terminal qualsevol, sinó quelcom exclusiu, un pioner.

L’adquisició es pot dur a terme a través de la mateixa web de la fabricant.

Guillem Alsina

Guillem Alsina

Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Guillem Alsina
Etiquetes: