Mor l’home que venia timbals de llauna

Compartir

Armeni d’origen, parisenc de naixença. Charles Aznavour tanca la generació dels absolutament grans de la Chanson. Dos cents milions de discos venuts, més de 60 pel·lícules, resten en la seva biografia. Els seus personatges van contribuir a refermar els principis del cinema de la Nouvelle Vague. Cocteau, Chabrol, Truffaut… van comptar amb ell per prestigiar una escola de cinema renovadora. Schlöndorff el va imaginar donant vida a Sigismund Markus, un jueu venedor de joguines que li venia els timbals de llauna a l’Oskar Matzerath, que als tres anys d’edat va decidir, en un exercici de cinisme, deixar de créixer en el Danzig de l’ascens del nazisme. L’adaptació al cinema de l’obra del controvertit Günter Grass va obtenir, entre d’altres, l’Òscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. Al passeig de la Fama de Hollywood l’estrella 2618 és diu Aznavour. Sobri, elegant, discret, va superar el handicap dels anys i es va mantenir a l’escenari fins el passat dinou de setembre a Osaka. Com la majoria dels grans de la Chanson no tenia veu, tenia caràcter. Un caràcter que va sintonitzar amb milions de francesos que veien en ell la continuïtat dels chansoniers Cantant melòdic i políglota va saber captar la intimitat de milions de persones. A casa nostra va entrar per la porta gran als anys 60 de la ignomínia amb una cançó, la Mamma, un cant a l’agonia de la mare que convoca, en el seu darrer tram vital, a la gent d’aquí i d’allà… Ils sont tous là. Dès qu’ils ont entendu ce cri. Elle va mourir, la mamma. Ils sont venus Ils sont tous là…