Facebook hauria considerat vendre l’accés a les dades dels usuaris

Fotografia de Stock Catalog a Flickr sota llicència Creative Commons
Compartir

Segons revela el Wall Street Journal, entre el 2012 i el 2014, a Facebook s’hauria parlat de vendre l’accés a terceres parts a les dades dels usuaris. Teòricament, això no passa ni ha passat mai, una afirmació que fou ratificada aquest passat mes d’abril pel mateix Mark Zuckerberg davant la comissió del Congrés nord-americà que investigava les possibles ingerències russes a les darreres eleccions presidencials del mateix país.

La revelació ha estat possible gràcies a la lectura dels documents que el Parlament britànic ha obtingut de Facebook en el marc de la investigació del cas Cambridge Analytica.

L’entrada a borsa de Facebook, l’origen

El febrer del 2012 Facebook sortia a borsa amb una oferta pública inicial (el que en anglès es coneix amb les inicials IPO) i, a partir d’aquí, encetava també paral·lelament una cursa per esdevenir rendible, donar beneficis que justifiquessin l’interès dels inversors i satisfer també les expectatives d’aquells qui hi havien posat grans quantitats de diners des del principi.

La pressió sobre l’equip directiu de Facebook era màxima, inclòs el mateix Mark Zuckerberg, qui va arribar a declarar que, si hagués pogut tornar enrere en el temps, no haguera fet sortir l’empresa a borsa, ja que això implicava perdre’n el control.

Si bé immediatament després de la sortida a borsa, les accions de Facebook pujaven, a aquesta pujada li seguia una baixada que no es començaria a recuperar fins a l’últim trimestre de l’any, i no començaria una vertiginosa i tranquil·litzadora pujada fins a mitjans del 2013.

És en aquest impàs, en un temps de dubtes i inseguretats a la companyia de la xarxa social, amb Zuckerberg i el seu equip pressionats des de tots els fronts, en què es posaria sobre la taula la possibilitat de vendre les dades dels usuaris.

Correus electrònics interns, la prova

Diversos missatges interns de correu electrònic creuats entre treballadors i directius de Facebook mostren l’interès per monetitzar l’accés que les apps que treballen sobre la plataforma de la xarxa social i els anunciants tenien a les dades dels usuaris i, fins i tot a la dels amics d’aquests.

Així, s’hi poden llegir propostes com la de tancar l’accés a aquestes dades a les empreses que paguin menys d’un quart de milió de dòlars anuals (és de suposar que en publicitat). Per exemple, una qüestió presentada pel Royal Bank of Canada a la companyia sobre l’accés a dades restringides, feia que el treballador encarregat de respondre-hi dirigís un correu electrònic a un directiu preguntant sobre la despesa en publicitat de l’entitat bancària.

Malgrat que no hi ha evidències que Facebook caigués en la temptació de cedir l’accés a les dades privades que la mateixa companyia havia promès mantenir entre ella i els usuaris a terceres parts, la sensació que deixen els missatges que s’han fet públics és que, internament, els treballadors i la directiva es preguntaven sobre la possibilitat d’oferir una “barra lliure” de dades a canvi de la inversió adequada en publicitat.

Els dubtes que han sorgit darrerament sobre la privacitat de les dades dels usuaris de Facebook i les investigacions a les quals l’empresa s’ha vist sotmesa tant als Estats Units com a la Gran Bretanya, han dut a una davallada del preu de les accions que les han portat al valor aproximat que tenien l’abril del 2017.

No obstant això, la cotització borsària de Facebook està donant tombs continuadament, i els darrers dies ja mostra símptomes d’una lleugera recuperació.

La qüestió ara és descobrir si realment des de Facebook es va transigir en algun moment en permetre l’accés a dades privades dels seus usuaris a clients de publicitat o empreses que paguessin prou, i si aquesta possibilitat se segueix tenint en compte avui dia.

Mentrestant, l’única recomanació que puc donar des d’aquestes ratlles és introduir com menys quantitat de dades personals millor a aquesta i a altres xarxes socials. A més de la possibilitat de la venda de dades sense el nostre consentiment, sempre hi ha penjant l’espasa de Dàmocles d’una filtració involuntària per patir un trencament de la ciberseguretat.

Imatge de portada de Stock Catalog a Flickr sota llicència Creative Commons

Guillem Alsina

Guillem Alsina

Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Guillem Alsina
Etiquetes: