Adobe: hola Chrome OS, adéu Linux?

Photoshop executant-se en Chrome OS mitjançant tecnologia de streaming

La companyia ha eliminat l’opció de descarregar Reader per al sistema del pingüí i, en canvi, porta Photoshop a Chrome OS mitjançant tecnologia de streaming.

Es desconeix amb exactitud quan va passar, i menys la decisió que l’ha provocat, però des de fa uns dies ja no es pot trobar la descàrrega d’Adobe Reader (l’aplicació oficial d’Adobe que permet llegir documents en format PDF) per a sistemes GNU/Linux . Només és possible descarregar-la per a Windows, Mac OS X i Android.

No ens ha d’estranyar aquest moviment d’Adobe, ja que la companyia ha abandonat progressivament el suport a la plataforma oberta GNU/Linux en els seus productes. El motiu, que tampoc ha transcendit (Adobe no ha publicat cap nota de premsa al respecte i no m’han arribat declaracions oficials), serà probablement el fet que el sistema del pingüí no ha triomfat en els ordinadors d’escriptori, sector en el qual manté aproximadament un 1% de presència global, i d’aquesta manera Adobe pot racionalitzar la seva inversió eliminant del seu catàleg programari poc emprat.

Tanmateix, això pot representar algun problema per als usuaris; des de molts llocs web, especialment aquells pertanyents a administracions públiques, preparen els documents PDF per a descarregar, omplir per part dels ciutadans (a través de formularis en el mateix document), i tornar a lliurar a les autoritats, d’acord amb el programari oficial d’Adobe. És possible que en el futur proper aquests mateixos documents emprin alguna funció que no estigui present en lectors de PDF per a GNU/Linux com Evince.

Aquesta circumstància forçaria als usuaris de Linux a emprar una altra màquina amb Windows o Mac OS per realitzar els seus tràmits, o bé a provar “trampes” de programari com crear una màquina virtual amb un d’aquests sistemes a l’ordinador, o l’execució mitjançant Wine (capa de compatibilització per a programes de Windows) del programa Reader per a Windows en Linux.

Però si Adobe talla les ales a una plataforma de programari, per l’altra banda injecta un baló d’oxigen a un nou sistema, Chrome OS, aprofitant per a això la comunitat educativa, que és on Google està triomfant més (almenys als Estats Units) amb aquesta plataforma.

Els usuaris de Chrome OS, però també els del navegador Chrome sobre altres sistemes operatius, que siguin estudiants, docents o personal relacionat amb els centres d’estudi, podran tenir accés a Photoshop en línia des del navegador Chrome o el seu sistema Chrome OS, bé sigui a través d’un Chromebook o d’un Chromebox.

La seva execució es realitzarà emprant la tecnologia de streaming, el que significa que el programa s’estarà executant de manera efectiva en un servidor d’Adobe, de Google o de la companyia o organització que sigui, i el que veurà l’usuari en el seu escriptori és un reflex de la interfície d’usuari, com si mirés una pantalla de televisió però amb l’avantatge que pot interactuar amb ella.

El model de streaming sembla ser el futur de bona part de la indústria del programari, immersa en un panorama que tot just ha començat a canviar i que està donant prioritat al cloud (en general, l’online) respecte a allò local. Chrome OS i aquesta mateixa iniciativa amb Photoshop són bons exemples d’aquest canvi de mentalitat.

T'interessen aquests continguts en català?

Subscriu-te al butlletí d'ycom i rebràs la informació més destacada i articles exclusius al teu correu electrònic una vegada per setmana.

Guillem Alsina

Redactor en cap d'ycom.cat i atombit.es. De formació tècnica, escriu sobre tecnologia

000-017   000-080   000-089   000-104   000-105   000-106   070-461   100-101   100-105  , 100-105  , 101   101-400   102-400   1V0-601   1Y0-201   1Z0-051   1Z0-060   1Z0-061   1Z0-144   1z0-434   1Z0-803   1Z0-804   1z0-808   200-101   200-120   200-125  , 200-125  , 200-310   200-355   210-060   210-065   210-260   220-801   220-802   220-901   220-902   2V0-620   2V0-621   2V0-621D   300-070   300-075   300-101   300-115   300-135   3002   300-206   300-208   300-209   300-320   350-001   350-018   350-029   350-030   350-050   350-060   350-080   352-001   400-051   400-101   400-201   500-260   640-692   640-911   640-916   642-732   642-999   700-501   70-177   70-178   70-243   70-246   70-270   70-346   70-347   70-410   70-411   70-412   70-413   70-417   70-461   70-462   70-463   70-480   70-483   70-486   70-487   70-488   70-532   70-533   70-534   70-980   74-678   810-403   9A0-385   9L0-012   9L0-066   ADM-201   AWS-SYSOPS   C_TFIN52_66   c2010-652   c2010-657   CAP   CAS-002   CCA-500   CISM   CISSP   CRISC   EX200   EX300   HP0-S42   ICBB   ICGB   ITILFND   JK0-022   JN0-102   JN0-360   LX0-103   LX0-104   M70-101   MB2-704   MB2-707   MB5-705   MB6-703   N10-006   NS0-157   NSE4   OG0-091   OG0-093   PEGACPBA71V1   PMP   PR000041   SSCP   SY0-401   VCP550   2V0-621   200-120   JK0-022   9A0-385   70-533   1z0-434   N10-006   PMP   70-532   300-320   70-412   100-105  , 70-410   9L0-066   NSE4   000-105   400-201   300-208   MB2-704   70-417   ICBB   350-060   NSE4   HP0-S42   NSE4   1Z0-144   70-246   101-400   000-017   300-208   1Z0-060   101-400   102-400   1Z0-804   70-534   350-029   70-178   70-462   EX200   000-017   9L0-012   CAP   000-106   C_TFIN52_66   c2010-652   CCA-500   70-488   N10-006   642-999   M70-101   300-135   2V0-621   CAP   300-135   C_TFIN52_66