La campiona catalana de drons prepara el campionat del món de la Xina

Compartir

Per a la majoria de nosaltres, les curses de drons tenen dos aspectes que ens queden marcats i recordem un cop hem viscut l’experiència de presenciar-les: l’espectacularitat de les imatges captades per les càmeres dels aparells (ja que els espectadors, poca cosa poden apreciar quan aquests s’allunyen de la seva presència), i el so dels drons semblant a dards que es va tornant més agut i fort a mesura que se’ns acosten.

La banyolina Isabel Vila és la número 1 del rànquing espanyol de curses de drons, i ara està preparant el proper mundial de l’especialitat que es celebrarà a la localitat xinesa de Shenzhen de l’1 al 4 de novembre, al qual ha estat cridada per assistir-hi.

La història de qualsevol esportista d’elit és sempre meritòria, doncs els títols, els triomfs i les alegries són mèrit íntegrament seu, fruit d’hores d’entrenament, de deixar de banda activitats de lleure com ara sortir amb els amics o anar al cinema per poder-se preparar i dedicar temps a estudiar els detalls de la propera competició.

Si, a sobre, competeixes en un esport encara minoritari -però molt prometedor- com són les curses de drons, l’esforç és més gran, i si ets dona, en un context social on l’home encara és privilegiat, el mèrit encara creix més.

La carrera de la Isabel és, al meu parer, fins i tot més meritòria que la de molts que l’han guanyat en algunes de les curses en les quals ha participar. I és que la Isabel és sorda de naixement, encara que això, per a ella -i segons m’expliquen fonts properes- no ha estat mai un impediment per a res. Senzillament, ha fet que determinats aspectes logístics hagin hagut de ser més treballats i que alguna cosa canviï. I, això, sí, no pot sentir aquell soroll dels drons quan s’acosten que us he explicat abans.

La seva sordesa no li ha impedit cursar estudis d’informàtica ni practicar la seva passió, deixant de banda hores de lleure i, fins i tot, de descans; em consta que molts dies va a dormir a les tantes per provar els seus drons i practicar, encara que l’endemà hagi de matinar. Jo, els horaris que m’han dit que fa, no els podria fer dos dies seguits ni amb una transfusió de cafè directe en vena…

Un dels drons de curses de la Isabel Vila

Un dels drons de curses de la Isabel Vila

Però no són només hores el que hi posa la Isabel, si no molt més: diners.

Tots lloem l’emprenedor que aposta pel seu propi negoci quan s’hi juga els diners si ho fa honestament. El sou, amb la semblança bíblica de guanyar-lo amb la suor del propi front, sembla més meritori quan qui se’l guanya ha hagut d’apostar abans per obrir-se el seu propi camí. Però, què passa quan el que hi ha al final del túnel de la inversió no és un sou, una forma de mantenir-se, si no tan sols una il·lusió?

Molts qualificarien la inversió que la Isabel està fent de la seva pròpia butxaca com una bogeria, ja que més enllà no l’hi espera un sou per poder viure, si no una il·lusió, un títol de campiona del món a tot estirar (que ja és molt, però que no dona per a menjar) i la glòria efímera que donen aquests títols. El viatge a la Xina no és només el transport i l’allotjament; en aquest cas, també s’han de preparar drons, ja que al país asiàtic els demanen l’ús d’unes freqüències diferents per a competir.

La jugada és a tot o res, perquè, més enllà de fer-se rica, de viure bé i sense haver-se de preocupar del futur, aquesta jove emprenedora vol competir, córrer contra els millors i demostrar la seva vàlua.

La Isabel també construeix els seus propis drons, no sense certa ajuda en aquest cas, el que no li treu cap mèrit a aquesta veritable multitasca dels circuits. És, per a entendre’ns, com si en Lewis Hamilton també li fes el canvi d’oli i part del manteniment al seu Fòrmula 1…

La Isabel Vila en un moment de concentració durant una pràctica aquest passat cap de setmana

La Isabel Vila en un moment de concentració durant una pràctica aquest passat cap de setmana

Ara es parla molt de models de rol femenins per animar les noies joves a entrar en carreres tecnològiques i per assumir llocs de treball que, fins fa poc i encara ara, semblen territori exclusivament masculí. No crec que la Isabel Vila sigui un patrimoni exclusiu de les noies que dubten si encetar una carrera tecnològica, que també, si no que estic convençut que és un exemple per a tothom, indiferentment de qui sigui cadascú. Per a mi, sens dubte ho és, per la seva dedicació, el seu esforç i la seva passió.

Espero que la propera noticia que us pugui donar sigui la de que la Isabel ha guanyat la seva cursa però, si això no pot ser (que guanyi la millor!), almenys que competeixi. Perquè sé que, només de poder-ho fer, això ja l’omplirà. De moment, s’entrena amb un simulador del circuit que es trobarà a Shenzhen per tal de conèixer-ne bé el recorregut.

Guillem Alsina

Guillem Alsina

Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Guillem Alsina
Etiquetes: