Història de l’estafa a una companyia asseguradora

Compartir

Bé senyor Rovira, em sembla que el seu informe és excel·lent; segons les dades que posseïm, està fet un xaval! Literalment, doncs sembla que sigui deu anys més jove – li va dir l’agent d’assegurances a l’Esteve, mentre somreia amablement i li allargava una carpeta oberta on el full que obria el plec del contracte de l’assegurança de vida mostrava una atractiva oferta.

L’esteve va somriure. Un observador atent hauria captat la ironia del seu somriure, però aquell jove agent d’assegurances no tenia els sentits en aquesta tasca. No, ell el que volia era tancar un tracte d’allò més sucós.

Malgrat haver-li ofert un descompte proper a la meitat del preu, en Jaume estava ben segur del que feia, car les dades que havien rebut telemàticament a la seva companyia indicaven que l’Esteve tenia un rendiment d’una persona una dècada més jove.

– Ja li vaig dir que el gimnàs i una dieta equilibrada feien miracles – va replicar l’Esteve mentre allargava la mà al jove per tancar el tracte.

Després d’acomiadar-se, l’Esteve va abandonar el despatx d’en Jaume, deixant el jove ben satisfet amb la sensació d’haver-se anotat un “tanto” davant dels seus superiors. El que no sabia és que el gol l’havia marcat el seu oponent, i per tot l’escaire.

Només pujar al cotxe, l’Esteve es va treure el smartwatch que duia al canell i el telèfon mòbil amb el qual estava sincronitzat de la butxaca, i va cedir ambdós aparells al seu xofer ocasional, deu anys més jove que ell.

– Com sempre Esteve?
– Si, si us plau, aquesta tarda, quan vagis al gimnàs, t’ho emportes també i, si no et fa res, a passejar.

Tot arrancant, en Robert va pensar que era curiós que el seu amic li hagués cedit el rellotge intel·ligent i el mòbil que havia fet servir fins llavors en renovar-se’ls, ja que ell, amb les dificultats econòmiques que passava, no se’ls hagués pogut permetre. I encara més curiós que els hi hagués demanat precisament aquell dia, juntament amb el favor d’acompanyar-lo a renovar la pòlissa de l’assegurança de vida, amb la promesa de què si conduïa, el convidaria després a dinar. Es veu que pateix d’alguna cosa…”

Les dades: el petroli i el possible taló d’Aquil·les de l’asseguradora

El breu relat que us acabo d’oferir és ficció, però segons Slav Todorov, project manager de Fadata, potser un dia es podria convertir en realitat.

Ja fa temps que s’està parlant del perill de què les dades que generem a través de l’ús dels nostres dispositius mòbils, siguin aprofitades per les companyies d’assegurances, i de l’avantatge que això suposaria per a les grans corporacions d’aquest sector.

El nostre smartwatch és capaç de conèixer el nostre ritme cardíac mentre caminem o fem esport, així com la quantitat d’exercici que fem diàriament. El geoposicionament pot donar a conèixer si visitem llocs perillosos (aquell precipici…), i així successivament.

Tota aquesta informació pot dur a una asseguradora a encarir-nos la quota de l’assegurança de vida. Però, és clar, si us ho mireu des de l’altra banda, l’usuari estarà pagant un preu més just pel que fa!

Així, una persona amb una conducta saludable, que es cuida, menja equilibrat i fa exercici amb constància però sense passar-se, podria gaudir de sucosos descomptes en la seva quota de l’assegurança, mentre que en el cas contrari, se li penalitzaria la conducta “dissipada”.

El problema de privacitat és fàcil de veure, però… hi ha possibilitat d’estafar l’asseguradora? Segons ha deixat a entreveure Todorov, sí, i l’escena podria ben bé assemblar-se a la que descric.

Mentrestant, la polèmica continua, i molt em temo que qui porta les de guanyar en aquest tema són els de sempre. O sigui, les grans corporacions.

Guillem Alsina

Guillem Alsina

Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Guillem Alsina
Etiquetes: