La geopolítica serà un factor clau en la política corporativa de ciberseguretat

Compartir

Als membres de l’administració governamental federal nord-americana ja no els accepten smartphones de marca Huawei o ZTE a la feina. A Alemanya pesen prohibicions sobre l’ús d’eines de ciberseguretat desenvolupades a Rússia (llegeixi’s principalment Kaspersky).

Aquests són dos exemples de com la geopolítica influeix o pot influir en la presa de decisions en matèria de ciberseguretat. Et posaré un altre exemple més punyent encara.

Imagina’t que ets el responsable d’una companyia de desenvolupament de solucions informàtiques que treballa per a diversos governs de països de l’OTAN (França, la Gran Bretanya, Alemanya, Portugal,…) en matèries que toquen certes informacions confidencials de les organitzacions governamentals.

Els teus sistemes informàtics seran blanc d’atacs. Però, per part de qui? Si hem de fer cas a les denuncies, probablement dels governs rus, xinès, nord-coreà o iranià principalment.

I ara ve la pregunta: contractaries una solució de ciberseguretat per lluitar contra aquests atacs que hagués estat creada per un fabricant rus o xinès, per exemple? La lògica cau pel seu propi pes, i malgrat que els fabricants concrets que tu volguessis usar, podrien estar “nets”, existeix una possibilitat, ni que sigui remota, que hagin estat infiltrats per llurs governs, amb el risc que això suposa per a la seguretat dels teus sistemes.

És més, pot ser que optis per una solució de ciberseguretat d’un proveïdor d’un dels països que també forma part de l’OTAN, deixant de banda les solucions d’altres que potser no tenen cap mena de problema ni tensió amb aquesta organització, com ara l’India. Pel fet de que són de països aliats, o que romanen fora d’aquesta aliança.

Solucions més intel·ligents

El machine learning i la intel·ligència artificial es guanyaran un lloc destacat en les solucions de ciberseguretat corporatives, gràcies a que són capaces de detectar les pautes de certs atacs més ràpidament que un ésser humà, i reaccionar en conseqüència.

De la mateixa manera que en altres llocs de treball, en aquells rols de l’àmbit de la ciberseguretat, Gartner aposta per un treballador “augmentat”, més que no pas la seva substitució per una intel·ligència artificial pura i dura.

Les solucions de seguretat treuran, doncs, feina pesada i repetitiva de sobre als responsables, que es podran dedicar a millorar els sistemes i ser proactius en la cerca de possibles futures fonts d’amenaces.

Guillem Alsina

Guillem Alsina

Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Guillem Alsina
Etiquetes: