Lisboa es vol quedar el Mobile World Congress

Compartir

Però no us espanteu, no serà abans del 2023, any en el qual s’acaba el contracte de la GSMA (entitat que organitza el certamen) amb la ciutat comtal.

Puc dir-vos de primera mà que no m’estranya que Lisboa es candidati a acollir un dels certàmens tecnològics més importants del món, ja que sóc mig-lisboeta (ma mare és d’allà i jo miro de viatjar almenys un cop l’any a la ciutat, per veure-hi els amics que hi tinc) i conec força bé l’ambient que es respira a nivell tecnològic.

Tot i que aquí a Catalunya hem viscut d’esquena durant molt de temps la pujada de Lisboa als altars de les capitals europees de referència pel que fa a l’emprenedoria tecnològica juntament amb Berlín i Londres, ens comencem a adonar que la capital lusa ofereix els mateixos avantatges que Barcelona a un preu fins i tot més assequible, i fins i tot amb més possibilitats de creixement.

Segons informa el diari portuguès Expresso, representants de la ciutat de Lisboa ja s’han posat en contacte i estan en converses amb la GSMA per tal d’acollir el Mobile World Congress a partir del 2023. La capital lusa, però, no ho tindrà tan fàcil com només presentar les seves credencials.

En primer lloc perquè ha de preparar un espai prou gran com per acollir la fira. Ara per ara, i pel que conec de la ciutat, només hi ha dos possibles espais on Lisboa pot acollir quelcom semblant al Mobile: la zona de l’Expo, que actualment ja acull el Web Summit, i la fira. Cap d’aquests dos escenaris el veig preparat per acollir gaire més que la meitat dels visitants que, cada any, omplen la Fira de l’Hospitalet on es celebra el Mobile.

A això, a més, hi hem d’afegir l’esdeveniment paral·lel del 4YFN (Four years from now), que desconeixem si la GSMA es voldria endur també a Lisboa, o es quedarà a Barcelona com a quelcom propi quan el Mobile marxi, i que els responsables del projecte a Lisboa haurien de tenir en compte si volen oferir una candidatura amb possibilitats.

Un altre factor al qual molt probablement s’haurà d’enfrontar Lisboa és la competència d’altres ciutats. La darrera vegada que Barcelona va entrar en el joc de renovar el Mobile, tenia -que jo recordi- París i Milà com a principals rivals. Si es torna a presentar la capital gala, tindrà al darrere tota la força de l’estat francès, la qual ni és poca ni es pot menysprear.

I també Madrid té veleitats d’endur-se el Mobile World Congress cap a la “villa y corte”, la qual cosa suposaria un doble cop d’efecte: en primer lloc, el celebrar una fira tecnològica de primera línia mundial que no té d’ençà de mitjans de la dècada dels noranta del segle passat amb el SIMO TCI i, en segon lloc, el treure-li a Barcelona, que no és poca cosa (serà culpa dels separatistes el perdre el Mobile!!!).

Però no tot són handicaps per la capital portuguesa; en primer lloc és d’esperar que l’oferta lisboeta jugui amb el preu. En tots els sentits, Portugal és un país més econòmic que Catalunya. Per exemple, els visitants no gastaran tant en menjar com poden gastar-se a Barcelona.

Un amic meu em deia fa algun temps que “Lisboa és la darrera capital de l’Europa occidental a la qual s’hi pot menjar bé i bé de preu“.

Els hotels? bé, aquí si que més o menys tenim els mateixos preus que a Barcelona, potser sensiblement inferiors -però en un percentatge gairebé menyspreable- i una oferta de places lleugerament inferior (també la ciutat és més petita) que s’està “corregint” a l’alça (amb la conseqüent reacció ciutadana que ja ha donat els primers indicis de turismofòbia) i que es pot complementar amb allotjaments a la zona turística costanera que forma part de l’àrea urbana de Lisboa, la Linha do Estoril, tal i com Barcelona fa amb les poblacions del costat.

Pel que fa a l’oferta d’oci nocturn de la ciutat, és equiparable a la de Barcelona en quantitat i qualitat, amb prou locals com per allotjar les nombroses festes que les marques celebren a la nit un cop acabada la fira, a més de permetre als visitants del certamen visitar altres locals per poder-se aïllar una mica de l’ambient corporatiu que es respira en tots els actes relacionats amb el Mobile.

Els responsables de la candidatura de Lisboa tenen encara uns anys per polir la seva oferta millorant els punts que manquen (segons l’Expresso, es confirma l’ampliació de l’espai firal que la ciutat ofereix) i donant més relleu a les seves fortaleses.

La recuperació econòmica post-crisi també juga el seu paper, amb un Portugal que va tocar fons però que, d’aquí, s’ha alçat més amunt que altres països, capitanejat per un Partit Socialista (PS) al poder que compta amb el suport del Bloco de Esquerda i el Partit Comunista (probablement el més ortodox d’occident), i que ha fet oïdes sordes a moltes recomanacions de l’FMI, seguint el seu propi camí.

Aquesta recuperació no és només a nivell dels grans números, de les grans empreses i organitzacions, si no que es nota al carrer; amics meus d’allà, que potser fa anys no haguessin votat al PS, estan molt contents amb els resultats de la seva administració. Mário Centeno, el ministre d’economia, fou escollit l’any passat com a president de l’Eurogrup.

El Web Summit, un precedent important

Amb una assistència estimada d’uns 42.000 visitants en la seva darrera edició, el Web Summit passa per ser un dels esdeveniments tecnològics més importants d’Europa, i es celebra a Lisboa des de l’any 2016 després d’abandonar Dublin, on havia nascut i crescut.

Aquest certamen posa Lisboa en el mapa de l’emprenedoria tecnològica (principal eix vertebrador de les conferències), tot i diferir del model de fira per a ser més aviat un congrés on les conferències guanyen en importància i volum a l’espai d’exhibició, quelcom que és més aviat a l’inrevés al Mobile.

Per què un esdeveniment s0bre emprenedoria tecnològica de nivell internacional es celebra a Lisboa? En aquest sentit, les bondats que ha ofert la capital lusa són les que hem dit abans i semblants a les de Barcelona: preu i qualitat, però també tenen a veure amb les facilitats que els emprenedors tenen a la ciutat en concret i al país en general, i la facilitat amb la qual empreses tecnològiques de grans dimensions s’instal·len al país.

Per començar, establir un negoci per compte propi a Portugal surt més a compte i et donen més facilitats que a Catalunya. Mentre aquí et sagnen a impostos, la cuota mensual d’un autònom a Portugal ronda els 50 euros, i si no superes els 10.000 euros de facturació, l’any següent no has de pagar l’IVA, com si l’estat et donés una gràcia per tal que el teu negoci no s’enfonsi i puguis continuar treballant per aixecar l’empresa. Ja pagaràs impostos quan guanyis prou.

I això és una inversió de futur, doncs si no t’enfonses en els primers anys d’activitat (cosa que passa a molts emprenedors), en el futur contribuiràs a les arques d’hisenda amb impostos.

Si agafeu un cotxe i doneu un volt pels afores d’Oeiras (un municipi de la Linha do Estoril proper a Lisboa i conegut al nostre país per l’hoquei en patins), us serà fàcil topar-vos amb grans superfícies ocupades per parcs científics i tecnològics que allotgen edificis on hi tenen oficines les grans marques del sector de la tecnologia, com Oracle o Microsoft.

Al Tagus Park, per exemple, l’Instituto Superior Tècnico proporciona alumnes formats a empreses com Truphone, una operadora britànica que ofereix als seus clients una telefonia internacional, amb solucions en matèria de xarxes, apps mòbils o servidors. La formació dels alumnes també s’adapta a les necessitats de les empreses, en un feedback continuat que facilita que els alumnes hagin trobat feina a les empreses del voltant al mateix parc fins i tot abans d’acabar dels estudis.

Precisament, fa alguns anys, i al Mobile World Congress, un responsable de Truphone m’explicaba que aquesta operadora disposa d’un centre de desenvolupament a Portugal perquè allà, i pel preu d’un enginyer al Regne Unit, en pot contractar dos iguals de bons o fins i tot més.

Si, dóna molt per pensar, ja que això dóna lloc a un sistema que explota el país, però en el marc d’una economia globalitzada i salvatge, Portugal almenys ha sabut jugar les seves cartes convertint-se en un país business friendly. I, de moment, sembla que li funciona prou bé.

Guillem Alsina

Guillem Alsina

Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Guillem Alsina
Etiquetes: