Per què la majoria d’avions no tenen WiFi?

portada_wifi_avions

Avui en dia la majoria dels vols comercials no ofereixen connexió a Internet. En un món amb més dispositius mòbils que humans pot semblar estrany que les companyies aèries triguin tant a reaccionar. El motiu és la baixa rendibilitat: instal·lar WiFi en un avió és car, poc efectiu i, encara que no ho sembli, pocs passatgers l’utilitzen.

Les previsions auguren que connectar-se a 10.000 metres serà cada cop més habitual. Segons la consultora IHS, en deu anys el nombre d’avions amb WiFi es multiplicarà, com a mínim, per tres, passant dels 4.000 actuals als 14.000. De fet, alguns estudis de mercat apunten que els viatgers habituals consideren la connexió a Internet com la millora principal que haurien d’aplicar les aerolínies.

Tot i així, les xifres actuals són més aviat discretes: menys d’un 20% dels avions comercials a tot el món disposen de connexió a Internet, i només els Estats Units destaquen amb un 40% de la flota adaptada. Així doncs, per què ens podem connectar al carrer o des d’un autobús però no en un avió de 100 milions d’euros?

Hi ha diversos motius que ho expliquen però es podrien resumir en dos grans impediments: l’un de tècnic (falta de tecnologia adient) i l’altre d’econòmic (baixa rendibilitat).

Cinc tecnologies diferents

D’entrada, cal tenir en compte que la tecnologia usada per connectar un avió a Internet no és la mateixa que fem servir a casa, la que tenim al nostre mòbil o la que trobem en alguns autobusos. Un avió vola a uns 10 km d’alçada i a més de 800 km/h, i sobrevola diferents països i tota mena de superfícies.

En un autobús o en un tren convencional (per sota dels 250 km/h) és factible usar les xarxes 3G/4G com les que utilitza el nostre mòbil. Però per sobre d’aquesta velocitat la senyal entre l’aparell receptor i l’antena es perd, pel que no resulta una solució vàlida.

Així, la majoria de transports terrestres (exceptuant els trens d’alta velocitat, que circulen a 300 km/h o més) poden utilitzar la infraestructura de telefonia mòbil ja existent. Ara bé, si mai us heu deixat el mòbil operatiu en un avió, sabreu que allà dalt no hi ha cobertura, i aquí ve el segon problema: un avió circula massa alt i massa ràpid per fer servir les antenes terrestres, així que s’ha de valdre d’una tecnologia dedicada.

I malgrat que els avenços són ràpids, encara no existeix una solució capaç de fer arribar Internet als 200 passatgers d’un vol de manera estable i a una velocitat acceptable.

De fet, ara mateix coexisteixen fins a cinc tecnologies diferents -algunes quasi obsoletes, d’altres en fase de prova- per oferir connexió dalt dels avions. Als EUA i al Canadà hi ha més de 200 torres amb tecnologia terra-aire (ATG, per les sigles en anglès) que emeten ones 3G i 4G amb potència suficient perquè arribin als avions. Una solució transitòria que té els dies comptats.

Algunes companyies nord-americanes fan servir connexió de microona per satèl·lit en l’anomenada freqüència Ku, que permet velocitats de fins a 30 MB/s.

L’empresa GoGo, pionera en aquest camp, ofereix un híbrid entre els dos sistemes capaç d’arribar als 60 MB/s, i preveu implantar la segona generació de la tecnologia Ku a mitjans de l’any vinent. Una tecnologia amb la qual, assegura, els passatgers podran navegar a velocitats de fins a 70 MB/s.

.
Wifi Plane CC 1

Molta recerca, pocs ingressos

Oferir connexió a Internet en un avió resulta un projecte molt apetitós a mitjà termini, però les xifres demostren que, a hores d’ara, és un negoci deficitari. Aquí és on rau el segon gran motiu pel qual les companyies no s’atreveixen a fer el pas.

Com hem vist, s’estan posant esforços per desenvolupar una tecnologia adient, i això requereix d’una gran inversió. La nord-americana GoGo no ha aconseguit donar beneficis cap trimestre, i malgrat els avenços que s’estan fent, els usuaris es segueixen queixant de velocitats de connexió massa lentes.

Per a les companyies aèries tampoc resulta un gran incentiu, ja que els avions s’han d’adaptar amb antenes exteriors i això implica invertir en la instal·lació i el manteniment. A més, els receptors pesen al voltant de 60 kg, un augment de pes que, vol a vol, augmenta el consum de combustible.

Per si fos poc, els problemes de velocitat de la tecnologia actual obliguen a restringir la navegació, i això fa el servei poc atractiu. Aquestes restriccions impliquen, per exemple, que en un vol de vuit hores no puguem accedir a YouTube, veure una pel·lícula en streaming o fer un Skype.

Tot plegat es tradueix en un dèficit important d’usuaris, que no ajuda a pagar els costos de recerca, instal·lació i manteniment. GoGo admet que, de mitjana, gestiona unes 80.000 connexions al dia, el que suposa que només el 7% dels viatgers es connecten a Internet des dels avions que n’ofereixen.

Per a més inri, els serveis d’Internet a demanda solen ser de pagament, i en el cas de GoGo costen 4 euros per una hora, 13 per tot un dia i 50 per un més sencer.

.

Perfil molt tech

Amb les dades que ens facilita GoGo veiem clarament que connectar-se a Internet des d’un avió no és cosa del gran públic. Sigui per les restriccions de velocitat, el preu o la falta de costum, el perfil d’usuari que utilitza aquests serveis respon més aviat a algú que viatja per negocis i/o té un perfil tecnològic força alt.

Al gràfic podeu veure com el navegador més usat és el Safari (Apple) i les connexions es realitzen a parts iguals en ordinadors portàtils, tablets i smartphones, la majoria de la marca de la poma.

775950250556728977[1]

 

Tot apunta que en poc temps podrem volar i navegar per Internet a una velocitat semblant a la de casa i sense restriccions. Totes les parts hi estan interessades i les xifres ens demostren que la tecnologia, un cop superada la fase d’implementació, és barata i efectiva. Això sí: per arribar fins aquí han calgut anys de recerca i desenvolupament tecnològic. Malgrat que no ho sembli, no tot està inventat.

Imatge de capçalera: CC airlines 470

T'interessen aquests continguts en català?

Subscriu-te al butlletí d'ycom i rebràs la informació més destacada i articles exclusius al teu correu electrònic una vegada per setmana.

Contactem

Josep Andreu Palacios

Periodista. M'encanta moure'm, parlar a la ràdio i capbussar-me a Twitter. Trobo fascinant la vessant social de la tecnologia.
Contactem