Quina pot ser la pitjor cara de la intel·ligència artificial?

Compartir

Si m’haig de guiar per les afirmacions que els analistes de Gartner han fet durant el simposi que la famosa consultora està celebrant aquests dies a Barcelona, la intel·ligència artificial no només no representarà cap perill per als nostres llocs de treball, sinó que ens ajudarà a mantenir-los.

Us ho creieu? No, jo tampoc m’ho crec, malgrat que admeto que pugui haver-hi excepcions puntuals

Però jo només sóc algú que transmet el que veu i sent i, com a molt, la meva opinió al respecte, mentre que als analistes de Gartner els paguen perquè, basant-se en estudis i prediccions, busquin endevinar les tendències de futur en el món de la tecnologia aplicat a les empreses.

Aquí, a parer meu, la barrera entre “endevinar” i “avançar” (casualitat vs. causalitat) és tan fina que s’esvaeix, ja que la mateixa Gartner ajuda les empreses a implementar polítiques que les condueixin cap a aquest futur que veuen -o, així, acaben creant- els seus analistes.

Passo a explicar, doncs, com veuen a Gartner l’arribada massiva de la intel·ligència artificial al lloc de treball.

Només intel·ligència artificial no; humà augmentat sí

Les empreses de segona línia, les que vagin a remolc de les més innovadores a primera línia, adoptaran intel·ligència artificial. Les empreses que liderin desenvoluparan la intel·ligència augmentada”.

Aquesta frase -que jo he traduït de l’anglès, adaptant-la- resumeix la manera de veure les coses que tenen a Gartner. Els seus analistes no aposten per substituir un lloc de treball amb una intel·ligència artificial, sinó que entenen que les empreses hauran de complementar els seus professionals amb eines que siguin capaces de treure’ls feina rutinària de sobre.

Raó no els manca, i us ho explicaré amb un senzill exemple: us posen un robot que, automàticament, us selecciona el correu electrònic, us llegeix el més important, i us fa un resum de què us pot interessar més de la resta, el que consideraríem “palla”. Fins i tot pot donar algunes respostes de manera automàtica, com un “rebut, OK”. Us podeu imaginar la feina que us trauria de sobre?

Tot i que la idea pot semblar atractiva, també podeu tenir por; “és el principi de la meva substitució per les màquines, d’aquí a un any, em faran fora de la feina” és un pensament que us pot assaltar molt fàcilment. I és comprensible.

Els mateixos analistes de Gartner admeten que es passarà un temps en què la intel·ligència artificial destruirà més feines de les que crearà, però que la situació revertirà, i que fins i tot el resultat net dels llocs creats menys els destruïts acabarà essent positiu, el que voldrà dir que la intel·ligència artificial acabarà redundant en la creació de llocs de feina.

Però només cal gratar una mica per veure que aquest argument trontolla pels seus fonaments; “tots els llocs de treball se salvaran, es recuperaran?” preguntava un periodista a la roda de premsa posterior a la conferència central del dia. Mirades entre els quatre ponents que hi havia a la sala, no exemptes de nervis.

No tots, hi haurà guanyadors i perdedors” arrencava, finalment, tot decidit un dels conferenciants. Només els llocs de treball i perfils professionals que puguin donar algun valor afegit per sobre del producte de la feina de la intel·ligència artificial podran salvar el seu lloc de treball. Seran els guanyadors.

Si creem un robot que pesca i ho pot fer amb uns resultats comparables al del pescador, per què necessitem aquest darrer? Si el pescador pot donar un valor afegit (no hi entenc en pesca, però per exemple fer una segona selecció del peix per qualitats per a la qual la intel·ligència artificial del robot no hi està capacitada), llavors el seu lloc de treball se salvarà, perquè el que farà el robot és treure-li feina pesada i donar-li la possibilitat d’afegir valor al producte que ven l’empresa que el contracta. En el nostre exemple, poder vendre diferents qualitats de peix a preus diferents guanyant més diners encara. Tothom hi guanya, tothom feliç.

En aquest cas puntual sí, però quants pescadors perdran la seva feina?

Em costa de creure que una empresa que ha implementat un sistema automatitzat d’atenció telefònica que funcioni amb intel·ligència artificial, per exemple, podent prescindir de la meitat dels seus treballadors que feien fins ara aquest servei de forma “manual”, no en prescindeixi. I més per com es porten avui en dia els negocis, en els que el benefici econòmic mana més que tota la resta.

Per què Gartner ho creu així? per experiència pròpia, segons diuen: allà on han implantat intel·ligència artificial, al cap d’un temps s’han recuperat llocs de treball i, fins i tot, se n’han creat de nous. No han citat noms ni xifres concretes (també entenc que són dades de clients i, per tant, sensibles), ni de manera anònima.

Per això, la jugada intel·ligent segons Gartner, serà no pas la substitució del treballador per una intel·ligència artificial, sinó dotar al treballador humà d’eines intel·ligents que li treguin tasques repetitives de sobre i, així, ell es pugui dedicar a les més creatives i que aportin valor afegit.

La fi de la privacitat a la feina

I també als espais públics. Els experts de la consultora posen com a exemple llocs de treball que actualment ja són constantment monitorats, com els dels centres d’atenció telefònica, en els quals totes les converses són gravades entre altres mesures de vigilància.

Però la intel·ligència artificial permetrà anar un pas més enllà en les pràctiques orwel·lianes, monitorant de manera continuada i desatesa els treballadors, sabent quan van al lavabo i quanta estona s’hi passen, si parlen amb els companys de feina i, en casos extrems, de què (a través de micros).

D’acord, és un panorama realment dantesc, i no el veurem d’aquí a poc, però algun dia podríem veure-ho.

Gartner pronostica la pèrdua, ja irreparable, de la privacitat tant al lloc de treball com a l’espai públic, on d’aquí a un temps, estarem constantment monitorats. L’únic espai on els consultors vaticinen que estarem segurs sense ser monitorats és a casa nostra. Cadascú a la seva, s’entén.

També aclareixen que si cal arribar a l’extrem de què tot sigui monitorat, controlat i censurat a l’empresa, és que alguna cosa no s’està fent bé. I en aquest punt hi estic completament d’acord; a gust, en un camp de concentració permanentment vigilat, no hi treballa ningú, i si l’empresa s’ha de convertir en això, és símptoma de què alguna cosa falla a la cultura corporativa o a l’ambient de treball que s’hi viu.

I com reaccionarà la gent? Doncs a Gartner vaticinen que ho acceptarà resignada. Però sense aprofundir en el perquè (a tu t’agradaria que et vigilessin constantment?)

I és que potser els és massa dur acceptar que en molts casos, en el futur, necessitarem tant una feina que acceptarem qualsevol condició per accedir-hi.

Benvinguts a la nova revolució industrial. Si Charles Dickens encara fos viu, ja estaria esmolant la ploma. Si ho fos George Orwell, ja estaria escrivint una segona part del seu famós 1984…

Guillem Alsina

Guillem Alsina

Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Guillem Alsina
Etiquetes: