La fruita prohibida de nou mossegada

fuga-de-fotos
Compartir

L’Internet s’ha tornat boig de nou en els últims dies. Després de l’última fuga de dades al forum 4chan, han sortit a la llum fotos íntimes de actrius i cantants populars d’arreu del món. El hacking sembla tenir conexió amb els sistemes d’enmagatzematge en núvol. La fruita prohibida ha estat de nou mossegada.

La discussió és bastant calenta a les xarxes. Hi ha polèmiques sobre la injustícia patida per les dones, sobre el risc de mantenir informacions en el núvol i sobre els problemes de seguretat, que en realitat només un grup petit i escollit els entenen. Les opinions estan dividides. La culpa és dels hackers, perquè no tenen ètica. No, és de les protagonistes de les imatges, per fer-les en primer lloc. Tampoc, és la culpa dels proveïdors de serveis en el núvol, per no oferir prou protecció. Que no, que és de tot l’Internet, per permetre això i per la seva inclinació cap a l’escàndol i al “WOW”.

Què és la Seguretat? Sabem només que revela el més gran defecte de l’Internet, i no necessàriament obra dels “culpables” reunits anteriorment. Estem perduts entre paraules que no entenem, ens sentim protegits per un fals anonimat, però ens trobem entre participants desconeguts i imprevisibles. Segon el diccionari, la seguretat és el grau de resistència al dany. En el món TI, la seguretat, com a inversió, és proporcional al possible dany que pugui ser causat. La resistencia és tan robusta com els valors que guarda. Amb prou temps, recursos i intel·ligència qualsevol sistema pot ser penetrat. D’això tots hem de ser conscients.

La seguretat massa sovint ens ha mostrat les vulnerabilitats. Masses noies i dones han patit a causa d’ella. Però tots som víctimes i botxins. Els hackers perquè s’aprofiten dels errors, però això ens ajuda evolucionar, nosaltres, perquè ens deixem portar pels selfies i pel “sexting”, els proveïdors del núvol perquè ens fan tenir massa confiança en una cosa que no es pot sempre controlar i ens fan oblidar les conseqüències. Estem atrapats en un vòrtex on els límits els podem posar només nosaltres mateixos a través de sentit comú i educació.

Tots som culpables i només nosaltres podem canviar el que hem creat. Tothom ha de tractar d’entendre millor on ens llançem les vides a qui donem accés a la nostra intimitat. Per a tots ha de ser important el respecte per la gent amb qui interactuem. L’Internet no és només informació, l’Internet és comunicació. L’Internet som nosaltres i serà com nosaltres el fem.

Etiquetes: