La Wikipedia es protegeix adoptant HTTPS

Imatge de Yuri Samoilov a Flickr sota llicència Creative Commons

Països com la Xina o l’Iran bloquegen l’accés a les comunicacions xifrades emprant aquest estàndard, pel què pot dificultar l’accés a molts internautes en aquests països.

L’entitat responsable de l’enciclopèdia lliure Wikipedia (Viquipèdia en català), la Fundació Wikimedia, ha anunciat la introducció del protocol HTTPS (HyperText Transfer Protocol Secure) i comunicacions xifrades per fer arribar la informació als internautes.

No caldrà que aquests instal·lin cap programa especial al seu ordinador ni plug-in al navegador, per als internautes serà transparent i només els caldrà un browser capaç de suportar aquesta forma de transmisió, avui en dia qualsevol.

La iniciativa sorgeix de la necessitat de proporcionar als lectors de la Viquipèdia la seguretat de què allò que consulten a l’enciclopèdia en línia no sigui espiat per altres, comptant-hi dins d’aquest “altres” els respectius governs nacionals i les seves agències d’intel·ligència i espionatge.

Perquè precisament això és el que fa HTTPS, xifrar les comunicacions entre el navegador i l’origen de les dades, el servidor que les envia. És l’estàndard que fem servir en operacions de compra per Internet, i normalment el seu ús el denota el navegador mostrant la icona d’un candau en algun lloc de la finestra.

L’encriptació farà servir el sistema HSTS (HTTP Strict Transport Security) per impèdir o, si més no, dificultar, l’interceptació i lectura dels continguts que consultin els internautes.

El canvi no es fa només per a aquells qui consulten les pàgines de l’enciclopèdia, si no també -i sobretot- per donar un nivell més de protecció a aquells qui la construeixen a base de redactar-hi articles, concretament aquells que poden resultar sensibles pel seu contingut polític, social o religiós.

Així, per exemple, articles en els quals es titllin els governs de certs països com a dictatorials, podrien despertar recels en els mateixos, i més si arriben a ser capaços de saber que ha estat un habitant del mateix estat el qui ha redactat tal crítica. La coneixença de la identitat de l’autor d’un article es pot dificultar amb l’adopció del xifrat en les comunicacions que empren els editors.

Alguns països, però, coneixedors d’aquestes pràctiques, el que fan és censurar directament les connexions HTTPS i rebutjar-ne els paquets i, per tant, el contingut. Aquest és un fet que col·laboradors de la mateixa Viquipèdia ja han posat de relleu, i que podria fer que als països afectats (com ara l’Iran o la República Popular de la Xina) molta gent perdi l’accés a l’enciclopèdia lliure.

Malgrat tot, amb eines com els proxy i les utilitats per mantenir l’anonimat com el navegador web Tor, és posible burlar els serveis d’espionatge d’un país, però ara per ara aquestes es troben limitades a gent amb inquietuds sobre la tecnologia i amb un cert coneixement tècnic, o bé persones que estan a prop d’altres amb un perfil semblant al que hem descrit.

A més de la Viquipèdia, la Wikimedia Foundation també disposa d’altres projectes relacionats amb l’enciclopèdia lliure i que empren la mateixa filosofia de contingut bastit pels internautes: Viquitexts (llibres lliures), Wikivoyage (guies de viatge), Viquiversitat (per cursar estudis en línia), o Viquinotícies (noticies d’actualitat redactades col·laborativament, com un article de la Viquipèdia).

Precisament, aquest darrer lloc és el que més pot interessar als ciutadans que visquin sota una dictadura que en censuri els mitjans de comunicació, ja que mercès a aquest i altres mitjans alternatius, poden tenir informació del que passa a l’exterior, i a la vegada una visió externa del que passa al seu país.

En el post del seu blog, la Fundació Wikimedia indica que el canvi a HTTPS ha hagut de ser planificat amb molt temps d’antelació i que ha portat molta feina a nivell tècnic. De fet, s’estava gestant des del 2011, quan es va introduïr el suport a l’HTTPS de manera limitada. El que s’ha anunciat ara és la generalització de l’ús d’aquest protocol en totes les pàgines del servei.

l’HTTPS ja es ve utilitzant en altres serveis des de fa temps per encriptar les comunicacions com, per exemple, en el cas del servei de fotografia en línia Flickr.

Imatge de portada: fotografia de Yuri Samoilov a Flickr sota llicència Creative Commons

T'interessen aquests continguts en català?

Subscriu-te al butlletí d'ycom i rebràs la informació més destacada i articles exclusius al teu correu electrònic una vegada per setmana.

Guillem Alsina

Redactor en cap d'ycom.cat i atombit.es. De formació tècnica, escriu sobre tecnologia

000-017   000-080   000-089   000-104   000-105   000-106   070-461   100-101   100-105  , 100-105  , 101   101-400   102-400   1V0-601   1Y0-201   1Z0-051   1Z0-060   1Z0-061   1Z0-144   1z0-434   1Z0-803   1Z0-804   1z0-808   200-101   200-120   200-125  , 200-125  , 200-310   200-355   210-060   210-065   210-260   220-801   220-802   220-901   220-902   2V0-620   2V0-621   2V0-621D   300-070   300-075   300-101   300-115   300-135   3002   300-206   300-208   300-209   300-320   350-001   350-018   350-029   350-030   350-050   350-060   350-080   352-001   400-051   400-101   400-201   500-260   640-692   640-911   640-916   642-732   642-999   700-501   70-177   70-178   70-243   70-246   70-270   70-346   70-347   70-410   70-411   70-412   70-413   70-417   70-461   70-462   70-463   70-480   70-483   70-486   70-487   70-488   70-532   70-533   70-534   70-980   74-678   810-403   9A0-385   9L0-012   9L0-066   ADM-201   AWS-SYSOPS   C_TFIN52_66   c2010-652   c2010-657   CAP   CAS-002   CCA-500   CISM   CISSP   CRISC   EX200   EX300   HP0-S42   ICBB   ICGB   ITILFND   JK0-022   JN0-102   JN0-360   LX0-103   LX0-104   M70-101   MB2-704   MB2-707   MB5-705   MB6-703   N10-006   NS0-157   NSE4   OG0-091   OG0-093   PEGACPBA71V1   PMP   PR000041   SSCP   SY0-401   VCP550   2V0-621   200-120   JK0-022   9A0-385   70-533   1z0-434   N10-006   PMP   70-532   300-320   70-412   100-105  , 70-410   9L0-066   NSE4   000-105   400-201   300-208   MB2-704   70-417   ICBB   350-060   NSE4   HP0-S42   NSE4   1Z0-144   70-246   101-400   000-017   300-208   1Z0-060   101-400   102-400   1Z0-804   70-534   350-029   70-178   70-462   EX200   000-017   9L0-012   CAP   000-106   C_TFIN52_66   c2010-652   CCA-500   70-488   N10-006   642-999   M70-101   300-135   2V0-621   CAP   300-135   C_TFIN52_66