Les glaceres de l’Himàlaya amb risc de desaparèixer un 75%

les-glaceres-de-lhimalaya-es-fondran-un75%
Compartir

Un informe realitzat per 350 investigadors de 22 països durant 5 anys adverteix que les tres quartes parts del gel d’aquesta regió del planeta es fondrà aquest segle si no es frena l’actual reescalfament de la Terra.

El Centre Internacional per al Desenvolupament Integrat de la Muntanya (ICIMOD) ha dedicat cinc anys a investigar l’impacte del canvi climàtic en l’anomenat “Sostre del món” i el seu informe, presentat el passat dia 4 a Kàtmandu, és desolador, perquè s’està produint una autèntica “crisi climàtica“.

Un desastre ecològic sense precedents

De fet, aquest informe adverteix que, si el canvi climàtic es manté, les temperatures de les muntanyes augmentaran cinc graus centígrads i això provocaria la pèrdua de dos terços de les glaceres, d’aquí a l’any 2100. La regió afectada té una superfície de 4,2 milions de quilòmetres quadrats i comprèn bona part del territori d’Afganistan, Bangladesh, Bhutan, la Xina, l’Índia, Birmània, Nepal i Pakistan.

I el que més preocupa aquest equip de més de 300 científics és que aquesta gran zona és una de les principals reserves d’aigua dolça del planeta. En concret, d’ella depenen 240 milions de persones, només a les muntanyes, i 1.650 milions, a les valls. A més, més de 3.000 milions de persones es proveeixen ara dels aliments produïts gràcies a aquest ecosistema.

A la revista científica PNAS, un equip d’experts assegurava que el gel de Groenlàndia es fon quatre vegades més ràpid que el 2003. Aquest fet té com a principal conseqüència l’augment accelerat del nivell del mar en les pròximes dues dècades.

El problema ja és tan greu que, encara que l’escalfament del planeta només augmentés 1,5 graus centígrads, un terç de les glaceres es fondran, provocant un desastre ecològic sense precedents, perquè reduiria la producció d’aliments en aquesta regió, segons denúncia aquest informe internacional.

Pèrdua irreperable de terribles conseqüències

Sens dubte, pel que fa a les conseqüències del canvi climàtic, no hi ha marxa enrere. El desembre de 2015, un total de 195 països van signar per primera vegada un acord mundial sobre el canvi climàtic a la Conferència de París sobre el Clima. Amb l’objectiu de reduir les seves greus conseqüències, l’acord va establir un pla d’acció per a tots els governs integrants:

  • Mantenir l’augment de la temperatura mitjana global per sota dels 2 °C
  • Limitar l’increment a 1,5 °C de la temperatura per a reduir l’impacte

No obstant això, com dèiem, algunes de les conseqüències són ja irreparables. L’informe de l’ICIMOD revela que, si no es prenen mesures urgents i preventives, dos terços de les glaceres de la regió del Hindu Kush i l’Himàlaia desapareixeran l’any 2100.

L’estudi, dut a terme per 350 experts de 22 països diferents durant cinc anys, demostra que:

Encara que es compleixi l’objectiu de l’Acord de Paris de 2015 de mantenir lescalfament global a 1,5 °C, l’escalfament en aquesta regió serà de 0,3 °C més alt, i suposarà la pèrdua d’un terç de les glaceres.

La població afectada superaria els 1.000 milions

Els canvis climàtics en aquesta regió afectaran de forma directa al benestar i qualitat de vida dels seus habitants, així com als recursos disponibles.

Aquesta devastadora conseqüència desencadenarà, segons l’informe, “en greus impactes biofísics i socioeconòmics, com la pèrdua de biodiversitat i una disponibilitat d’aigua menys predictible”.

El Hindu Kush – Himàlaia (HKH) té una extensió de, aproximadament, quatre milions de quilòmetres quadrats, que van des d’Afganistan fins a Myanmar. L’informe ha analitzat l’estat de 50.000 glaceres en dos grans sistemes muntanyencs, la longitud dels quals suma els 3.500 quilòmetres.

Com a conseqüència del desglaç de les glaceres, els principals rius d’Àsia en patiran les conseqüències, i això afectarà a més de mil milions de persones que habiten en aquestes zones.

En concret, segons les últimes dades disponibles de 2017, la població total que resideix en les conques dels rius principals del HKH és, aproximadament, de 1.900 milions. Per aquesta raó, l’adaptació al canvi climàtic és un tema d’urgència global per a aquesta regió, i els governs haurien de prendre polítiques efectives davant aquest repte.

De la mateixa manera, això afectarà considerablement la contaminació atmosfèrica. “Els contaminants de l’aire que s’originen dins i prop del HKH amplifiquen els efectes dels gasos d’efecte d’hivernacle, i acceleren la fusió de la criosfera a través de la deposició de carboni negre i pols, circulació del monsó i la distribució de la pluja sobre Àsia”, aclareix l’estudi.

Les glaceres de l’Himàlaya amb risc de desaparèixer un 75%
Valoreu aquesta publicació

Gemma
Redactora d'YCOM. T'acosta el contingut que genera més conversa a la xarxa.
Últimes entrades de Gemma (Veure'ls tots)
Etiquetes: