Els Estats Units fan un pas important en la bioimpressió d’òrgans

bioimpressio-dorgans
Compartir

Després de desenvolupar una nova tècnica de bioimpressió en 3D, un equip de 3 Universitats estatunidenques acaba de superar un dels grans obstacles per a poder fabricar en el futur en un laboratori òrgans amb cèl·lules vives. La seva innovadora tecnologia ha permès ja construir la primera estructura de vasos sanguinis i canals d’aire que imita el funcionament dels pulmons.

Tecnologia SLATE

Utilitzant una innovadora tècnica de bioimpressió en tres dimensions, un grup de bioingeniers de les Universitats de Washington, Duke i Rice, als Estats Units, ha aconseguit construir la primera estructura de vasos sanguinis i canals d’aire que imita el funcionament d’un pulmó. I, per la seva importància, aquest avenç en bioimpressió apareix a la portada del número d’aquesta setmana de Science, la revista científica més important del món.

Fins ara, un dels majors obstacles que s’havien trobat els científics per a poder “fabricar” òrgans que poguessin reemplaçar als del cos humà era, precisamant, aquest: crear la complexa xarxa de vasos sanguinis que es necessita per a poder subministrar nutrients als teixits d’un òrgan.

A tot el món, milers de persones (100.000 només als Estats Units) es troben ara en llistes d’espera per a poder rebre un trasplantament de ronyó, pulmó o fetge.

La medicina del futur

I, per aquesta raó, la bioimpressió, és a dir, la impressió 3D de teixits cel·lulars, és ara un dels camps de la medicina amb més futur, perquè, en teoria, permetria crear nous òrgans a partir de les cèl·lules del pacient. Jordan Miller, un dels investigadors que ha liderat aquest projecte pioner, explica:

“La bioimpressió es convertirà en un component important de la medicina en les pròximes dues dècades”

Per a abordar aquest repte, aquest equip de científics estatunidencs ha desenvolupat una nova tecnologia de bioimpressió, anomenada SLATE o estereolitografia que consisteix a imprimir capes en 3D a partir d’una solució líquida d’hidrogel (un additiu o colorant alimentari, la tartrazina, yellow 5 o E-102), que es converteix en un sòlid quan s’exposa a la llum blava.

D’aquesta manera, el sistema obté plantilles amb xarxes vasculars exquisidament embullades i similars a les vies naturals del cos per a la sang, l’aire i altres fluids vitals. Després de crear l’estructura vascular més complexa d’un pulmó, aquest equip de científics ha anunciat que utilitzaran ara aquestes noves tècniques de bioimpressió per a desenvolupar estructures del cos humà encara més complexes.

Miller matisa:

“Només estem al començament de la nostra exploració de les arquitectures que es troben en el cos humà, encara tenim molt més per aprendre”.

Gemma
Etiquetes: