Els Estats Units fan un pas important en la bioimpressió d’òrgans

bioimpressio-dorgans
Compartir

Després de desenvolupar una nova tècnica de bioimpressió en 3D, un equip de 3 Universitats estatunidenques acaba de superar un dels grans obstacles per a poder fabricar en el futur en un laboratori òrgans amb cèl·lules vives. La seva innovadora tecnologia ha permès ja construir la primera estructura de vasos sanguinis i canals d’aire que imita el funcionament dels pulmons.

Tecnologia SLATE

Utilitzant una innovadora tècnica de bioimpressió en tres dimensions, un grup de bioingeniers de les Universitats de Washington, Duke i Rice, als Estats Units, ha aconseguit construir la primera estructura de vasos sanguinis i canals d’aire que imita el funcionament d’un pulmó. I, per la seva importància, aquest avenç en bioimpressió apareix a la portada del número d’aquesta setmana de Science, la revista científica més important del món.

Fins ara, un dels majors obstacles que s’havien trobat els científics per a poder “fabricar” òrgans que poguessin reemplaçar als del cos humà era, precisamant, aquest: crear la complexa xarxa de vasos sanguinis que es necessita per a poder subministrar nutrients als teixits d’un òrgan.

A tot el món, milers de persones (100.000 només als Estats Units) es troben ara en llistes d’espera per a poder rebre un trasplantament de ronyó, pulmó o fetge.

La medicina del futur

I, per aquesta raó, la bioimpressió, és a dir, la impressió 3D de teixits cel·lulars, és ara un dels camps de la medicina amb més futur, perquè, en teoria, permetria crear nous òrgans a partir de les cèl·lules del pacient. Jordan Miller, un dels investigadors que ha liderat aquest projecte pioner, explica:

“La bioimpressió es convertirà en un component important de la medicina en les pròximes dues dècades”

Per a abordar aquest repte, aquest equip de científics estatunidencs ha desenvolupat una nova tecnologia de bioimpressió, anomenada SLATE o estereolitografia que consisteix a imprimir capes en 3D a partir d’una solució líquida d’hidrogel (un additiu o colorant alimentari, la tartrazina, yellow 5 o E-102), que es converteix en un sòlid quan s’exposa a la llum blava.

D’aquesta manera, el sistema obté plantilles amb xarxes vasculars exquisidament embullades i similars a les vies naturals del cos per a la sang, l’aire i altres fluids vitals. Després de crear l’estructura vascular més complexa d’un pulmó, aquest equip de científics ha anunciat que utilitzaran ara aquestes noves tècniques de bioimpressió per a desenvolupar estructures del cos humà encara més complexes.

Miller matisa:

“Només estem al començament de la nostra exploració de les arquitectures que es troben en el cos humà, encara tenim molt més per aprendre”.

Els Estats Units fan un pas important en la bioimpressió d’òrgans
Valoreu aquesta publicació

Gemma
Redactora d'YCOM. T'acosta el contingut que genera més conversa a la xarxa.
Etiquetes: