La importància de la Lluna per a la Terra

lluna-de-sang
Compartir

Somnis i desitjos; amors i esperances; solituds i derrotes, quantes emocions ens evoca. Sempre present des que l’home és home (i la dona és dona), entre la por i la curiositat. La gran musa de tots els temps, quantes grans obres s’han inspirat en ella…! Els sublims Nocturns, de Chopin! Ahir vam fascinar-nos contemplant l’eclipsi superlluna de sang en plenitud, però la Lluna està present cada dia sobre el nostre cel, com un deessa protectora.

La Lluna, la gran musa sempiterna

Som pols d’estrelles i, potser per això quan mirem al cel, quan ens adonem de la lluentor de la lluna i les estrelles se’ns encongeix l’ànima. La llum que rebem per a recordar-nos allò que sempre se’ns oblida: formem part del Tot. Els nostres problemes, la nostra quotidiana vida despareix quan ens sentim units a l’Univers, quan contemplem fascinats el que ens envolta en la seva immensitat i eternitat. Val la pena obrir les finestres i mirar al cel…

 Saps què és el que passaria si de la nit al dia desaparegués per sempre?

L’efecte més immediat del que ens adonaríem si desaparegués la Lluna és, òbviament, que les nits serien totalment fosques. Però hi ha molt més. A través d’un vídeo publicat a YouTube al perfil ScienceNeedle, el físic Carlos Álvarez i el comunicador audiovisual Diego Salvadores han donat a conèixer les conseqüències que tindria per a la Terra perdre el nostre satèl·lit. Unes conseqüències, nefastes per a l’ésser humà, que aniquilarien la vida tal com la coneixem.

De les marees a un nou canvi climàtic

En primer lloc, la desaparició de la Lluna suposaria l’adéu a les marees tal com les coneixem. Avui dia, la força d’atracció gravitatòria de la Lluna sobre la Terra deforma l’escorça terrestre, produint així les oscil·lacions cícliques que coneixem com a marees. En cas que desaparegués el nostre satèl·lit, les marees no desapareixerien gràcies a la pressió exercida pel Sol. No obstant això, sí que serien molt menys pronunciades que les actuals.

La fi de la Lluna també suposaria l’adéu a un eix de rotació estable. En l’actualitat, l’eix de rotació de la Terra realitza un moviment circular estable anomenat “precessió”. Tot això gràcies al moviment orbital del nostre satèl·lit, que s’encarrega d’estabilitzar el nostre planeta. En cas que perdéssim el nostre satèl·lit, la precessió terrestre s’alentiria, per la qual cosa l’eix de rotació terrestre perdria la seva estabilitat.

Això produiria un nou canvi climàtic en el qual podríem trobar-nos amb estius que superarien els 100 graus i hiverns amb temperatures per sota dels 80 graus sota zero.

“Sense el flux d’aquests corrents marins, l’hemisferi nord se sumiria de nou en una nova edat de gel”

Adéu a un escut contra meteorits i al guardià d’un gran nombre d’espècies

El fet d’instal·lar-se la Nit en la més absoluta foscor ( 30 Days of Night!) també alteraria els ritmes biològics de moltes espècies animals i vegetals. La desaparició de la mateixa llum solar reflectida per la Lluna provocaria que moltes espècies haguessin d’adaptar-se a la foscor total de les nits sense lluna, acabant així amb moltes d’elles.

Mentrestant, la desaparició de les marees afectaria aquelles espècies adaptades als fluxos i corrents marins. D’aquesta manera, aquells animals i plantes que s’alimentessin dels nutrients provinents dels corrents marins haurien de buscar-se la vida per a trobar nous nutrients. Els canvis dràstics de temperatura també afectarien les migracions, l’època de zel, la hibernació en fins i tot el creixement de les plantes. Uns canvis que suposarien la fi per a un gran nombre d’espècies.

Finalment, dir adéu a la Lluna també suposaria dir adéu a un escut protector contra els meteorits. Durant els últims segles, el satèl·lit ha aconseguit interceptar un gran nombre de roques celestes que tenien previst impactar per la Terra. Per tant, acomiadar-se del nostre satèl·lit ens deixaria sense un escut addicional amb el qual fer front a amenaces externes.

Són moltes les obres dedicades a la lluna. Entre les composicions més belles està la Sonata Clair de Lune, de Beethoven, deliciosa al piano de Debussy, tendra encara que malenconiosa, corprenedora…

 

La importància de la Lluna per a la Terra
Valoreu aquesta publicació

Gemma
Redactora d'YCOM. T'acosta el contingut que genera més conversa a la xarxa.
Últimes entrades de Gemma (Veure'ls tots)
Etiquetes: