Els millors insults en català ─ A blasfemar!
Quan parlem de la Democràcia, del diàleg, de les bones maneres catalanes i del totpoderós seny no hi ha lloc pels insults. Sí, oficialment som gent educada i polida. Però ara que no ens sent ningú, deixem-ho clar, estem ben emprenyats, oi? Corrupció, pobresa, fam, racisme, INJUSTÍCIA! Definitivament hauríem de recorre-hi més sovint. I el brou encara es torna més bombollejant quan parlem de política…
Els catalans fan coses i una d’elles és insultar com cal. A YCOM et duem una llista amb els millors insults en català (genuïns!) i el seu significat.
Els millors insults en català i el seu significat
Tenim dret a blasfemar! A deixar anar l’insult davant el televisor, aquell crit que condensa tot l’odi en un baf sonor i ens deslliura de la mala lluna. Ara bé, ja que ho fem, fem-ho bé: en català. En Vegeta de Bola de Drac (i el Capità Haddock de Tintín) ja no seran els únics que utilitza els brillants, exuberants i genuïns insults de la nostra llengua!
ABRAÇAFANALS: Adulador.
ABUSANANOS: Aquell que s’aprofita dels més dèbils.
AFAITAPAGESOS: Persona que procura treure profit de la gent amb males arts.
BAGASSA: Prostituta.
BALIGA-BALAGA: Persona poc seriosa.
BANYUT: Que li han posat les banyes
BARBAMEC: Noiet que va d’home i que té poca barba.
BENEIT: Ximple.
BLEDA ASSOLELLADA: Figaflor.
BORDEGÀS: Persona que no és de bona llei.
BORINOT: Que no calla mai, pesat.
BOTIFLER: Que col·labora amb els enemics de la seva terra.
BRÈTOL: Persona sense escrúpols ni respecte.
CAGABANDÚRRIES: Persona poc valenta que sempre s’està excusant per no donar la cara.
CAGADUBTES: Dit de la persona molt indecisa.
CAGANER: Covard.
CALÇASSES: Persona que es deixa manipular per la seva parella.
CAMACURT: De cames curtes.
CAP DE SURO: De poca intel·ligència.
CAP DE TRONS: Esbojarrat.
CAPSIGRANY: Amb molt poc seny.
CARALLOT: Encantat, aturat.
CUL D’OLLA: Inútil.
CURT DE GAMBALS: Curt d’enteniment.
DROPO: Que fuig del treball.
ENZE: Aturat, mancat d’iniciativa i d’enteniment.
ESTAQUIROT: Inútil, que fa nosa.
FATXENDA: Presumptuós, el que tot ho fa per fer-se veure.
FIGAFLOR: Amb poc caràcter i decisió, poruc.
FLASCA: Fleuma.
GALIFARDEU: Persona traïdora i covarda. Home capaç de fer-ne de totes.
GAMARÚS: Persona molt rude.
LLANUT: Ignorant, neci.
LLEPACULS: Aquell que és adulador.
LLEPAFILS: Molt maniàtic amb el menjar, aplicable a altres facetes de la vida.
LLONDRO: Persona de poca intel·ligència.
MALPARIT: Malnat.
MITJA MERDA: Covard.
MOCÓS: Infant, criatura, especialment quan pretén obrar com una persona gran.
NAP-BUF: Criatura de poca alçada per l’edat que té.
NYÈBIT: Persona que no té la menor distinció.
PALLÚS: Aturat.
PASTANAGA: Que té poc seny.
PELACANYES: Persona pobra.
PINXO: Que va de valent/dolent.
PIXAPINS: Terme despectiu per anomenar els barcelonins.
POCA-SOLTA: Poc formal.
POCA-TRAÇA: Persona que no té traça, maldestre.
POLLÓS: Que té polls, persona bruta.
PÒTOL: Mandrós que no treballa.
SAPASTRE: Dit de la persona que fa la feina malament.
SÒMINES: Encantat, mancat d’agilitat mental.
TALÒS: D’enteniment obtús.
TANOCA: Babau, curt.
TARAL·LIROT: Persona poc seriosa.
TITELLA: Que es deixa manipular.
TÒTIL: Encantat.
TRINXERAIRE: Persona pobra sense rumb.
TROS DE QUÒNIAM: Persona d’intel·ligència obtusa.
XAFARDER: Amic de xafardejar: Fer, més o menys, malèvolament, objecte de conversa allò que hom sap, allò que ha sentit a dir de la vida o fets d’altri.
- El Japó esgota els números de telèfon - 21 de maig de 2019
- El prototip de taxi aeri de Lilium s’enlaira amb èxit - 21 de maig de 2019
- La primera dona a la Lluna - 20 de maig de 2019
