Els millors insults en català ─ A blasfemar!

Publicat el 25 de setembre de 2018

Quan parlem de la Democràcia, del diàleg, de les bones maneres catalanes i del totpoderós seny no hi ha lloc pels insults. Sí, oficialment som gent educada i polida. Però ara que no ens sent ningú, deixem-ho clar, estem ben emprenyats, oi? Corrupció, pobresa, fam, racisme, INJUSTÍCIA! Definitivament hauríem de recorre-hi més sovint. I el brou encara es torna més bombollejant quan parlem de política…

Els catalans fan coses i una d’elles és insultar com cal. A YCOM et duem una llista amb els millors insults en català (genuïns!) i el seu significat.

Els millors insults en català i el seu significat

Tenim dret a blasfemar! A deixar anar l’insult davant el televisor, aquell crit que condensa tot l’odi en un baf sonor i ens deslliura de la mala lluna. Ara bé, ja que ho fem, fem-ho bé: en català. En Vegeta de Bola de Drac (i el Capità Haddock de Tintín) ja no seran els únics que utilitza els brillants, exuberants i genuïns insults de la nostra llengua!

ABRAÇAFANALS: Adulador.

ABUSANANOS: Aquell que s’aprofita dels més dèbils.

AFAITAPAGESOS: Persona que procura treure profit de la gent amb males arts.

BAGASSA: Prostituta.

BALIGA-BALAGA: Persona poc seriosa.

BANYUT: Que li han posat les banyes

BARBAMEC: Noiet que va d’home i que té poca barba.

BENEIT: Ximple.

BLEDA ASSOLELLADA: Figaflor.

BORDEGÀS: Persona que no és de bona llei.

BORINOT: Que no calla mai, pesat.

BOTIFLER: Que col·labora amb els enemics de la seva terra.

BRÈTOL: Persona sense escrúpols ni respecte.

CAGABANDÚRRIES: Persona poc valenta que sempre s’està excusant per no donar la cara.

CAGADUBTES: Dit de la persona molt indecisa.

CAGANER: Covard.

CALÇASSES: Persona que es deixa manipular per la seva parella.

CAMACURT: De cames curtes.

CAP DE SURO: De poca intel·ligència.

CAP DE TRONS: Esbojarrat.

CAPSIGRANY: Amb molt poc seny.

CARALLOT: Encantat, aturat.

CUL D’OLLA: Inútil.

CURT DE GAMBALS: Curt d’enteniment.

DROPO: Que fuig del treball.

ENZE: Aturat, mancat d’iniciativa i d’enteniment.

ESTAQUIROT: Inútil, que fa nosa.

FATXENDA: Presumptuós, el que tot ho fa per fer-se veure.

FIGAFLOR: Amb poc caràcter i decisió, poruc.

FLASCA: Fleuma.

GALIFARDEU: Persona traïdora i covarda. Home capaç de fer-ne de totes.

GAMARÚS: Persona molt rude.

LLANUT: Ignorant, neci.

LLEPACULS: Aquell que és adulador.

LLEPAFILS: Molt maniàtic amb el menjar, aplicable a altres facetes de la vida.

LLONDRO: Persona de poca intel·ligència.

MALPARIT: Malnat.

MITJA MERDA: Covard.

MOCÓS: Infant, criatura, especialment quan pretén obrar com una persona gran.

NAP-BUF: Criatura de poca alçada per l’edat que té.

NYÈBIT: Persona que no té la menor distinció.

PALLÚS: Aturat.

PASTANAGA: Que té poc seny.

PELACANYES: Persona pobra.

PINXO: Que va de valent/dolent.

PIXAPINS: Terme despectiu per anomenar els barcelonins.

POCA-SOLTA: Poc formal.

POCA-TRAÇA: Persona que no té traça, maldestre.

POLLÓS: Que té polls, persona bruta.

PÒTOL: Mandrós que no treballa.

SAPASTRE: Dit de la persona que fa la feina malament.

SÒMINES: Encantat, mancat d’agilitat mental.

TALÒS: D’enteniment obtús.

TANOCA: Babau, curt.

TARAL·LIROT: Persona poc seriosa.

TITELLA: Que es deixa manipular.

TÒTIL: Encantat.

TRINXERAIRE: Persona pobra sense rumb.

TROS DE QUÒNIAM: Persona d’intel·ligència obtusa.

XAFARDER: Amic de xafardejar: Fer, més o menys, malèvolament, objecte de conversa allò que hom sap, allò que ha sentit a dir de la vida o fets d’altri.

Amb aquesta llista dels millors insults en català ja no hi ha excuses: tots a blasfemar! (però en català!).