Decisió salomònica de la UE sobre els drets dels internautes

Compartir

InternetLa Unió Europea ha acabat de revisar l’anomenat “Paquet Telecom”, en el qual s’hi contemplen mesures legals per regular les activitats dels internautes a la Xarxa, i que com a principal mesura garanteix que abans de tallar la connexió a un internauta, aquesta decisió ha de ser presa de manera imparcial. Malgrat tot, no proposa mesures concretes.

Redacció – Amb l’objectiu de regular, homogeneïtzar entre els estats membre i actualitzar les regulacions existents, la Unió Europea discuteix des del 2007 una sèrie de disposicions conegudes com el “Paquet Telecom”. Per elles s’han enfrontat en desigualtat de forces, dues visions: per una banda els interessos de governs i grans multinacionals del sector i per una altra els defensors dels ciberdrets i formacions polítiques i socials afins. La victòria final sembla que es decanta més cap aquests últims, però no de forma totalment clara.

La principal consecució de l’acord al què es va arribar ahir és que les autoritats governamentals dels estats membres de la Unió no podran tallar la connexió a Internet d’un abonat sense haver-hi pel mig una ordre judicial, pel què es desestimen les peticions d’alguns països de poder interrompre l’accés a Internet tenint només una sospita d’activitats criminals.

Aquestes activitats poden variar des del terrorisme fins a la descàrrega de continguts protegits per drets de copyright o d’autor, amb el què aquesta possibilitat comptava amb l’aprovació entusiasta de les entitats gestores. El Parlamente Europeu ja havia discutit acaloradament fa uns dos mesos aquesta qüestió sense arribar a posar-se d’acord.

La possibilitat de tallar qualsevol connexió a Internet amb tan sols un grapat de sospites era molt seductora per a governs com el francès (embarcat en una croada per restringir els moviments dels seus internautes mitjançant lleis com l’anomenada HADOPI), per a les operadores, cada cop més pressionades per les entitats de gestió de drets i els mateixos governs, i finalment per a les esmentades entitats de gestió de drets, que així podrien veure créixer el seu poder a la Xarxa, sol·licitant talls en la connexió per a qualsevol internauta que descarregués ni que fos un sol fitxer MP3.

La força del moviment cívic que a tota Europa s’ha alçat contra aquestes intencions ha obligat a ambdues parts a trobar un punt mig. I aquest consisteix en el fet que la Unió obliga a què el tall de la connexió sigui decidit, com comentàvem anteriorment per una autoritat judicial després d’un procés just en el qual s’hagi escoltat a l’internauta. Massa eteri.

Les lleis europees les apliquen els estats, amollant-les en la mesura que sigui possible a les seves pròpies lleis i sistemes judicials. És per això que poden existir sensibles diferències en com es jutgi un internauta i per quins càrrecs en cadascun dels estats que conformen la Unió Europea. Els criteris per a decidir si és innocent o culpable són, també, susceptibles de variar ostensiblement.

La decisió de la Unió Europea sembla calculada i redactada expressament per ser el més adaptable possible a la voluntat dels estats, malgrat que en el seu redactat preveu prou garanties com per a què els internautes del vell continent puguin sentir-se segurs.

Ara queda per veure com s’aplicarà a la pràctica en cadascun dels territoris, i quines tàctiques per a obstaculitzar-la empraran els governs que li són hostils.

Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Decisió salomònica de la UE sobre els drets dels internautes
Valoreu aquesta publicació