Problemes per a l’operació Oracle-Sun

Compartir

Les autoritats europees qüestionen el moviment d’adquisició d’Oracle pel control que aquesta exercirà sobre MySQL. Subterfugi o por real? Mentre, es comencen a escoltar notícies de forks que busquen continuar amb l’esperit de codi obert del MySQL original.

 

Sun-Oracle

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – Quan Sun Microsystems va anunciar aquest abril passat que era Oracle la triada per adquirir-la (i, amb això, els seus actius), això va posar en estat d’alerta a una comunitat sencera: la de desenvolupadors de MySQL.

Sun havia adquirit MySQL AB, l’empresa que desenvolupava aquesta base de dades lliure, en el 2008, integrant-la amb els seus productes per tal d’oferir solucions completes als seus clients. En aquell moment, la comunitat de desenvolupadors lligats al projecte estava més tranquil·la, ja que Sun era una companyia que havia demostrat respecte pel programari lliure i implicació respectant les seves normes (amb algunes crítiques d’oportunisme que, amb el temps, s’han deixat de sentir). També MySQL AB havia pogut pactar les condicions de l’adquisició, entre les quals hi figurava de ben segur la continuïtat de la versió open source de la base de dades.

Sun, a més, no tenia cap producte semblant, amb el què no existia el perill que comprés l’empresa per a liquidar la base de dades i poder quedar-se amb el seu mercat. Amb Oracle, les circumstàncies són totalment al revés.

En primer lloc, perquè a aquesta companyia se la coneix popularment com “l’altra Microsoft”, doncs recolza obertament la filosofia del programari propietari (el que no s’oposa a què ofereixi alguna versió dels seus productes de forma gratuïta, malgrat que sempre amb el seu corresponent codi font tancat). A més, l’arribada de MySQL al seu catàleg es faria sense cap mena de control per part dels seus fundadors, en ser adquirits “de segona mà”, inclosos en el tracte realitzat per Sun. Per si això fos poc, MySQL és el principal rival en el mercat per a les bases de dades d’Oracle.

A despit de tots els arguments exposats, sembla que les autoritats reguladores nord-americanes no estan posant traves a l’absorció de Sun per part d’Oracle, quelcom que si estan duent a terme els seus homòlegs europeus, els quals no s’han tallat en expressar en públic els seus dubtes sobre l’acaparació del mercat que realitzarà Oracle.

Per a les autoritats europees, una Oracle que controli a MySQL no deixarà espai en el mercat per a res ni ningú més, exercirà un control monopolístic. Com a garantia per tal de permetre l’operació de compra, sembla que la Comissió Europea podria sol·licitar a Oracle que donés inici a un nou fork de MySQL, totalment lliure i sobre el qual no en mantingui el control absolut.

La petició s’emmarca sense cap mena de dubte en l’esperit de la Comissió de convertir-se en la capdavantera del programari lliure en el territori del vell continent, una postura més d’esnobisme i de cara a la galeria que de convenciment real. És la mateixa postura que ha provocat la caça i captura de Microsoft amb la inclusió de l’Internet Explorer en Windows i les recursives peticions d’un sistema que permeti a l’usuari triar navegador, deixant de banda la possibilitat d’obligar a la companyia de Redmond a adaptar-se als estàndards del W3C, quelcom que segons no poques veus autoritzades hagués estat més efectiu de cara a igualar les possibilitats de competència i permetre a Microsoft que innovés amb la integració del seu browser en el sistema operatiu.

En estar disponible el codi font de MySQL, qualsevol pot encetar un nou fork d’aquest projecte i, de fet, Monty Widenius -un dels fundadors de MySQL- ha creat un projecte propi basat en el codi font del popular gestor de bases de dades i que ha batejat com a MariaDB. L’únic motiu que pot impulsar la UE a exigir a Oracle que crei un nou fork és garantir un rival fort i àmpliament utilitzat per a les bases de dades de la companyia, i que aquesta no pugui tenir-lo controlat. Novament s’equivoca.

Un fork de MySQL procedent d’Oracle, i per poc que aquesta última companyia hi participi, no garanteix el seu èxit entre els usuaris, pel què el govern europeu pot estar perdent el seu temps i energies per a crear un substitut lliure de MySQL, mentre diversos dels seus successors pugnen per ocupar el seu lloc.

De fet, algunes grans empreses que empren MySQL tenen les seves pròpies variants, com és el cas de Google. Aquestes podrien arribar a ser publicades, amb el què hi hauria un nou i fort contendent a l’arena.

Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Problemes per a l’operació Oracle-Sun
Valoreu aquesta publicació