Prova de camp: Eee PC

Compartir

El Eee PCEl nou Eee PC d’Asus forma part de la categoria del que s’ha convingut en anomenar "ultraportàtils". La companyia taiwanesa ha tingut la gentilesa de cedir-nos durant alguns dies un primer exemplar d’aquesta fantàstica màquina, i aquests són els resultats de les proves que li hem fet.


Un concepte de màquina diferent

L’Eee PC va néixer a l’ombra de l’OLPC XO, el mal anomenat "portàtil de 100 dòlars" (el seu preu supera aquesta quantitat), però tot i que el seu concepte fundacional s’ha volgut homologar amb la màquina esmentada, tots dos sembla que presentaran batalla en diferents fronts comercials. Si el "portàtil dels pobres" es dirigeix a clients i mercats amb molt poc poder adquisitiu (països en vies de desenvolupament), l’Eee sembla que serà més una segona màquina (com qui té el cotxe de cada dia i el dels diumenges) apta per aprofitar les estones lliures o els viatges en distàncies mitjanes o llargues.

La seva mida, prestacions, potència i durada de bateria el converteixen en el company perfecte d’una màquina més potent per a l’home de negocis, ja es trobi aquest integrat dins d’una gran estructura empresarial o bé actuï pel seu compte.

Com a màquina única és molt limitat en potència i, sincerament, tampoc creiem que resulti saludable passar-se moltes hores al dia durant molts dies mirant una pantalla tan petita com la que equipa a la versió de 7 polzades. Però tampoc és un ordinador que vagi a ser usat esporàdicament. Creiem que és un aparell ideal per a aquelles persones que necessiten gaudir de certa potència amb una alta mobilitat i pràcticament de forma diària.

També podria ser una molt bona opció per a centres educatius que treballin amb nens de poca edat (entre 9 i 13 anys), ja que gràcies a la seva relació preu/prestacions no suposa un cost excessivament alt respecte a les possibilitats que pot aportar a la classe.

El seu preu -en la versió testejada de 400 Euros- és assequible a totes les butxaques, i més si comptem que els principals clients haurien de tenir el perfil abans esmentat.

El paquet

La caixa de l’Eee té gairebé les dimensions de qualsevol altra caixa de portàtil, pel que no sembla que sigui un ultraportàtil amb una pantalla de 7 polzades. L’aparell, sense la bateria, és el primer que ens saluda al costat d’una guia ràpida d’ús en la qual podem conèixer com s’insereix la bateria i es carrega, així com les primeres passes amb el sistema operatiu.

Sota l’habitacle de cartró en el qual s’hi acomoda l’Eee PC hi trobem la bateria, el manual complet, un DVD de suport, el certificat de garantia i el carregador. D’aquest darrer element ens en sorprèn la seva gran mida, la longitud del cable de connexió i que vingui ja adaptat a l’estàndard europeu, quan l’habitual comença a ser incloure cables per a sistema europeu, nord-americà i asiàtic, o bé adaptadors que permetin la seva connexió a la xarxa elèctrica de qualsevol continent.

Una bossa de transport completa el lot, el que és d’agrair. Tot i això, és una bossa mínima, sense nansa i que té la mida justa per ficar-hi l’Eee. L’adquisició d’una bossa més òptima per al seu transport juntament amb altres elements com poden ser targes de memòria o documentació, es fa gairebé imprescindible.

El maquinari

L’Eee PC és un PC en tota regla, malgrat que les seves dimensions i alguna característica més l’acosten a una handheld de les d’abans. El processador és un Intel Mobile, de baix consum per a màquines precisament d’aquesta tipologia, BIOS AMI, 512 megabytes de memòria RAM DD2, tarja de vídeo Intel Mobile Graphics, tarja Ethernet i Wi-Fi ambdues Atheros, i tarja d’àudio Intel 82801.

En comptes de disc dur, la funció de dispositiu d’emmagatzematge massiu la desenvolupa una memòria Flash de 4 gigabytes, dels quals 1,4 queden per a l’emmagatzematge de fitxers per part de l’usuari. A priori pot semblar poc, però un cop s’hagi treballat una mica amb l’Eee PC i s’hagi vist la seva filosofia, ens semblarà fins i tot de sobres.

Per connectar-se al món exterior compta amb una tarja de xarxa Ethernet en el seu lateral esquerre (veient-lo des de la part davantera de l’Eee) al costat d’un mòdem optatiu només per a determinats models i un port USB. En el lateral dret comptem amb dos ports USB més, sortida de vídeo VGA per a un monitor extern, i la ranura per a lectura de targes de memòria en format SD i MMC.

En el frontal comptem amb quatre petits LEDs, començant per l’esquerra el que ens indica si l’ordinador està encès, després el LED de càrrega que només s’encén si li connectem l’adaptador de corrent i s’està carregant la bateria, i que s’apaga en arribar al 100%. A la seva dreta hi tenim el LED que ens indica l’activitat de la memòria que actua com a disc dur i, finalment, la llum que ens informa sobre si la targeta WiFi està o no connectada.

A la part inferior comptem amb una ranura que ens permet accedir a la memòria RAM per a la realització de canvis i ampliacions, el botó de reset i els ancoratges de seguretat de la bateria.

El teclat és molt còmode i prou espaiós comptant la petitesa de la màquina, i el Touchpad es pot fer anar molt bé. El detall més significatiu d’aquest darrer element és que els dos botons habituals estan fets d’una sola peça, diferenciant la seva funció segons premem a la part esquerra o dreta d’aquest element.

En els laterals de la pantalla hi tenim els dos altaveus i a la part superior la webcam que comença a ser habitual en totes les màquines portàtils del mercat, independentment de la seva mida i públic al què vagin orientades.

El programari

La distribució GNU/Linux que equipa a l’Eee PC està basada en Xandros amb una interfície molt retocada basada en l’entorn KDE. Aquelles persones que estiguin acostumades a treballar amb PDA’s i, especialment, amb la gamma Zaurus de Sharp, es mouran perfectament en el sistema de l’Eee PC, doncs la interfície d’usuari en comptes de basar-se en l’habitual sistema del botó d’Inici i la metàfora de l’escriptori, se’ns presenta en forma de pestanyes, cadascuna de les quals conté les icones d’accés a les aplicacions. Els grups en els quals es divideixen les diferents aplicacions són Internet, Treball, Educació, Oci, Configuració i Preferits.

Els programes instal·lats són estàndards, els projectes de programari lliure més estesos que podem trobar. Així, com a suite ofimàtica s’inclou OpenOffice.org en la seva versió 2.0, o per a la navegació web comptem amb Firefox 2.

L’estètica de l’entorn gràfic canvia lleugerament quan obrim qualsevol aplicació. Si bé la seva imatge global és de senzillesa, quan arranquem qualsevol programa el marc de les finestres sembla voler imitar a un dels temes més populars del Windows XP en la seva versió Media Center o Tablet PC.

A la part inferior de la pantalla comptem amb una barra de tasques mitjançant la qual tenim accés a les icones dels programes que hàgim arrencat. A l’extrem esquerre, i en el lloc que ocuparia el botó d’accés al menú d’aplicacions, comptem amb un botó amb una icona d’una casa que ens retorna a l’escriptori del sistema i, per tant als accessos a les aplicacions. A la part esquerra, i igual al què tenim en Windows, disposem de l’indicad
or de càrrega de la bateria, la icona d’estat de la xarxa, les icones indicatives del bloqueig de números i majúscules (ja que no disposem de LEDs per hardware per a aquests elements), un accés directe al gestor de processos del sistema, i un accés a la funció d’apagat o reinicialització del sistema. Aquesta barra inferior es pot amagar a voluntat mitjançant una icona situada a l’extrem dret i amb forma de fletxa.

El grup de programes d'InternetTornant als grups de programes existents, el primer d’ells correspon a les aplicacions d’Internet. El més destacat és el navegador web, com hem esmentat anteriorment Firefox en la seva versió 2.0.0.7, i al qual podem instal·lar tots els plug-ins existents ja que és la mateixa versió que hi ha per a ordinadors de sobretaula.

Juntament amb el Firefox 2 comptem també amb Pidgin, el paquet de missatgeria instantània abans conegut com a Gaim. Curiosament, aquestes i gairebé totes les altres aplicacions s’amaguen darrera d’icones que no revelen el seu nom conegut, si no simplement la seva funció. Així, per arribar a Firefox hem de prémer sobre la icona Web que representa una bola del món, per a Pidgin hem de polsar sobre la icona marcada com a "Messenger", i les aplicacions d’ofimàtica s’amaguen darrere d’icones batejades com a "Documents", "Spreadsheets" o "Presentations".

Tornant a Pidgin, direm que la versió inclosa ens permet connectar-nos a les xarxes AiM, Google Talk, Novell Groupwise, ICQ, xats via IRC, MSN (el Messenger de Microsoft), Lotus Sametime, Yahoo! Messenger i altres menys conegudes.

El client de VoIP Skype per a Linux en la seva versió 1.4 també s’inclou, ja que malgrat usar un protocol de comunicacions propietari, és un programa molt popular.

La configuració de la connexió WiFiA més d’icones d’accés a la configuració de la connexió a través de la xarxa Ethernet i la xarxa sense fils, també s’inclouen una sèrie d’icones per l’accés a serveis web populars, que per la seva mateixa naturalesa no tindran funcionalitat si no estem connectats a Internet d’alguna forma. Aquests serveis són iGoogle, la Wikipedia, Google Docs o els serveis de correu web com ara Gmail, Hotmail o Yahoo! Mail.

Finalment, destacar en aquest apartat que també comptem amb un accés directe a les emissores de ràdio per Internet gràcies al servei Media U proporcionat per la companyia taiwanesa Magic Systech, especialitzada en la tecnologia i els continguts de ràdio per Internet.

El grup de programes de productivitatEn l’apartat de treball (o també el podríem anomenar productivitat) ens trobem amb les diferents aplicacions de l’OpenOffice com són el processador de textos, full de càlcul i presentacions. Malgrat que no hi ha icona d’accés directe a l’aplicació de base de dades del mateix OpenOffice, podem treballar amb aquesta aplicació accedint a ella des del menú de l’OpenOffice després d’haver obert alguna una altra de les seves aplicacions.

El lector d’arxius PDF és l’Adobe Reader 7.0, quelcom que no deixa de sorprendre doncs la majoria de les distribucions ofereixen alternatives 100% lliures a aquest programari propietari encara que gratuït.

L’aplicació de correu electrònic que s’inclou en aquest grup de programes és el client Thunderbird del projecte Mozilla en la seva versió 2.0.0.6 .

Un diccionari (Longman Dictionary anglès-xinès en la versió de l’Eee subministrada per Asus per a les nostres proves) i el programari de notes post-it propi de l’entorn KDE completen les aplicacions accessibles a aquest nivell. Ens queda només una icona que sota la denominació d’Accessoris ens porta a un segon nivell en el qual comptem amb accessos directes a una calculadora, un gestor personal PIM i el capturador de pantalla que ens ha estat molt útil en la realització d’aquesta anàlisi.

El grupo de programas educativosEl següent grup de programes, etiquetat com a Learn en anglès (aprenentatge), aglutina a una sèrie d’icones que seran molt útils als més petits de la casa per aprendre sobre ciències, llengua, matemàtiques o la mateixa web, a més de disposar de dues aplicacions de dibuix vectorial molt simples.

És precisament en aquest darrer apartat, el de les aplicacions de manipulació d’imatges, en el que hi trobem a faltar una aplicació més potent com és The GIMP, que sense cap mena de dubte hagués donat un toc final de molta qualitat al ja de per si excel·lent aparell d’Asus.

El grupo de juegosLa pestanya Play agrupa no només diversos vídeojocs com ara Potato Guy, Crack Attack o Penguin Racer, si no també el reproductor multimèdia (SMPlayer), el gestor de música (Amarok), de fotografies (Gwenview), accés a l’aplicació de la webcam que ens permet prendre fotos i vídeos, i la gravadora de so. Uno de los juegos incluidos en el Eee PC

La pestanya Settings ens permet accedir a certs elements de la configuració de l’Eee PC com són la instal·lació d’impressores, la data i hora, la utilitat de disc o la configuració del touchpad.

Destaquen en aquest apartat l’accés a un antivirus de la pròpia Xandros. En l’intent d’escaneig que vam fer el programari ens va retornar un error indicant-nos que no havia trobat cap base de dades amb signatures de virus. Serà perquè Linux no té virus? 😉

El grup de preferitsFinalment, la pestanya de preferits ens permet configurar-la amb els accessos directes a les aplicacions que més emprem.

Ens ha sorprès no trobar cap línia de comandes a l’abast de l’usuari, en el que sembla un acostament a la filosofia d’Apple de realitzar totes les tasques a través de
la interfície gràfica; tot i això, hem de recordar que fins i tot la companyia de Steve Jobs ha acabat rendint-se a les bondats del teclat, i malgrat que és difícil de trobar, ha inclòs l’accés a la línia de comandes mitjançant terminal que subjau en el seu Mac OS X.

Per escriure-li directament ordres a l’Eee vam crear un fitxer i li vam donar permisos d’executable, amb el que en intentar-lo executar es va obrir davant nostre l’emulador de terminal de KDE. Malgrat tot, i per a la instal·lació de programari, cal disposar de la contrasenya de root, pel que no vam poder dur a terme amb èxit ni tan sols una sola operació apt-get.

Provant amb un altre sistema operatiu

Tot i que Asus no ens va permetre instal·lar un altre sistema operatiu a l’Eee PC, no vam resistir la temptació de provar un experiment innocu sobre aquesta màquina: executar la darrera versió d’Ubuntu (7.10) en mode Live CD des d’una unitat externa USB.

L'Eee PC al nostre tallerEl material emprat per a la prova fou una regravadora de DVD Sony amb connexió IDE estàndard i un adaptador IDE a USB dels molts que es poden trobar actualment al mercat. De fet, n’hi hauria hagut prou amb qualsevol maquinari d’aquest tipus.

En entrar a la BIOS de la màquina d’Asus per configurar l’arrencada des de la unitat externa, aquesta havia reconegut perfectament el maquinari connectat, donant-nos l’oportunitat de realitzar l’arrencada des de la unitat externa, procés que es va executar amb una velocitat semblant a una màquina equivalent de sobretaula.

Una imatge de l'Eee funcionant amb Ubuntu 7.10Quelcom que ens va estranyar va ser que Ubuntu (i recordem que era la seva darrera versió 7.10) no va reconèixer la tarja de xarxa sense fils, el xipset Atheros de la qual disposa de drivers natius per a Linux. Ni tan sols tornant a entrar a la BIOS i assegurant-nos que aquest dispositiu estava activat des del principi, el va poder reconèixer Ubuntu. No va passar el mateix amb la tarja Ethernet, encara que no vam arribar a poder-nos connectar a la xarxa degut a què no hi va haver manera que es configurés amb una adreça IP vàlida mitjançant DHCP.

La pantalla es va configurar en una resolució correcta, i diríem que més que adequada per fer de qualsevol Linux la nostra distribució habitual de treball. La següent prova fou l’execució de l’OpenOffice Writer inclòs en Ubuntu, a una velocitat més que correcta.

Una altra imatge de l'Eee amb UbuntuEn general, la nostra conclusió és que la instal·lació d’una altra distro de Linux a l’Eee PC no només és possible, si no que a més permet a l’usuari una àmplia llibertat en l’elecció del sistema operatiu que governarà el seu ordinador, proporcionant eines no disponibles inicialment com poden ser totes aquelles en línia de comandes. Ens atreviríem a dir que la petitesa de la pantalla i l’escuet disc de la versió de 4 GB. són els únics handicaps notables a aquesta possibilitat.

Però no ens vam voler quedar aquí, així que el pas següent va ser provar a arrencar la primera versió de desenvolupament d’Indiana, la distribució binària d’OpenSolaris promoguda per Sun Microsystems per fer front, precisament, a distros de Linux com Ubuntu, Fedora o Mandriva a l’escriptori. No va resultar, ja que en no reconèixer el teclat (o, almenys, això va ser el que vam diagnosticar), no va passar de la fase de demanar el mapa de teclat per arrencar.

Pel que fa a Windows, no el vam poder provar, encara que en el manual d’usuari de la màquina s’especifica que és possible instal·lar el sistema operatiu de Microsoft i s’expliquen detalladament totes les passes necessàries per fer-ho. En el DVD que acompanya el miniordinador d’Asus hi trobarem tots els drivers necessaris per configurar els dispositius de la màquina amb aquest nou sistema operatiu.

Unes impressions personals

El navegador web Firefox funcionant a l'Eee PCNo he hagut de treballar amb l’Eee PC 701 durant gaire temps per veure clarament que és una màquina excel·lent. La seva potència, que en principi pot semblar escassa en conèixer amb detall que el processador que munta està optimitzat per a dispositius mòbils, es veu compensada per una velocitat extraordinària en els accessos a disc gràcies a la tecnologia flash emprada per al principal dispositiu d’emmagatzematge. Així, obrir el processador de textos de l’OpenOffice (una activitat que vaig realitzar molts cops mentre vaig tenir l’aparell en les meves mans) fou una tasca desenvolupada amb una rapidesa digna dels darrers processadors d’Intel o AMD. Tot i això, i en anar treballant una mica amb les aplicacions, es podia notar una pèrdua de rendiment normal si tenim en compte que treballem amb un dispositiu el maquinari del qual és més ajustat que un ordinador normal. L’ús del corrector ortogràfic, per exemple, es veia més lent en comparació al poc que trigava en carregar el mateix OpenOffice.

Com a valoració final en aquest aspecte diré que el rendiment global de l’Eee PC en treballar amb ell és més que acceptable, i el qualificaria sense cap mena de dubte "d’excel·lent".

Una mostra de la qualitat que ofereix la webcam incorporada a l'EeeNo sobra dir que la durada de la bateria serà un element clau en l’elecció d’aquesta màquina per davant d’altres quan un usuari es dirigeixi a comprar-lo. A mi m’ha semblat més que bona, i l’únic retret que li haig de fer és el consum quan se’l deixa en estat de repòs, és a dir, si es baixa la tapa del portàtil. I és que lluny de tenir un consum mínim, l’Eee PC ve a gastar bateria a un ritme que és la meitat que si estigués encès i funcionant. Això ho vaig poder comprovar en una pausa en la meva feina d’unes quatre hores, en les que va venir a gastar un 20% de la seva bateria, el mateix que m’havia gastat en dues hores de treball continuades.

Com a descàrrega de l’exemplar concret que he pogut testejar, he de dir que no és el que es vendrà al mercat espanyol, i que en ser una màquina destinada exclusivament al testeig, e
l seu rendiment es pot haver vist minvat per proves realitzades per altres persones.

El programari instal·lat em sembla perfecte en quant a que inclou el mínim i necessari per treballar però sense quedar-se curt, és a dir, que amb el conjunt d’aplicacions disponible podrem fer pràcticament tot el que vulguem. Només m’ha faltat (almenys per al meu gust) la inclusió de The Gimp, el programa de retoc fotogràfic i l’accés a una línia de comandes per a l’execució d’aplicacions com el Kismet per a la realització de "Wardriving". Sense cap mena de dubte, aquesta serà una activitat que molts usuaris de l’Eee duran a terme i per a la qual aquesta màquina pot resultar molt indicada per mida, pes i prestacions.

Aquelles persones que hagin de realitzar sovint conferències o presentacions en públic valoraran les seves concises dimensions i les aplicacions estàndard instal·lades per obrir fitxers tant de l’OpenOffice com d’Office o PDF’s, convertint-lo en una opció molt interessant per a empreses de màrqueting o RRPP. A més, i encara que sembli un detall "baladí", la seva mida petita el fa ideal per cabre en qualsevol faristol. De ben segur que tots aquells lectors que hagin fet un discurs en públic sabran apreciar aquesta qualitat.

En definitiva, i a mode de resum del que he dit, l’Eee PC és una opció excel·lent per a aquelles persones que vulguin disposar d’un segon ordinador que actuï a mode de "satèl·lit" ja que no té potència per ser la màquina de treball principal, essent també una bona opció com a primera màquina per a joves o per dotar d’equipament informàtic a iniciatives en les que el pressupost sigui important com per exemple escoles i centres cívics. Altres col·lectius professionals com ara periodistes o en general qualsevol persona que hagi de prendre notes i escriure textos o crear presentacions, fulls de càlcul o actualitzar llocs web des del lloc en el qual es produeixin les informacions, valoraran també la seva utilitat.

Prova de camp: Eee PC
Valoreu aquesta publicació

Guillem Alsina
Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat