Que ha donat de si el 2007 en matèria tecnològica

Compartir

Apple va presentar l’iPhone i Windows Vista ha fet la seva aparició en el mercat de masses. Però dotze mesos donen per molt més, així que passin i vegin el que ha donat de si l’any que acabem de deixar enrere en matèria tecnològica.


Redacció iMàtica – Diuen que un any en el món de la informàtica equival a tres o quatre en el món real (però és que el de la informàtica està separat de la resta?) pel que fa a avenços. En aquest cas, vegem un resum del “trienni” que deixem…

L’any començava “calent” amb Apple presentant l’iPhone, la revolució dels telèfons mòbils. Durant els darrers mesos del 2006 s’havia rumorejat molt sobre aquest particular telèfon d’interfície multitàctil que ha inaugurat tota una nova era creant escola, doncs cada dia són més els desenvolupaments de la competència que usen la mateixa filosofia de funcionament que l’aparell de la companyia de Cupertino. La conjunció perfecta entre reproductor MP3 (funcionalitat iPod, un “sant greal” de la indústria de la telefonia mòbil) i la inclusió de Google Maps completaven el pastís d’un mòbil que un any després continua essent una referència indiscutible al mercat.

L’iPhone es començava a vendre amb gran èxit al Juliol als Estats Units, mentre que a Europa la seva comercialització està essent més esgraonada. Els iPods “s’encomanaven” de l’iPhone, i al setembre la companyia de la poma mossegada renovava completament la gamma, oferint el nou iPod Touch a imatge i semblança de l’iPhone però sense les funcions de telefonia.

Si bé inicialment Apple no permetia aplicacions de terceres parts en el seu telèfon mòbil, amb el pas dels dies va semblar adonar-se que aquesta estratègia era errònia, pel què a l’octubre va anunciar l’obertura a desenvolupadors externs. Bona prova que la nova estratègia funciona ha estat l’anunci per part de SAP d’un programari per a aquest terminal. Els intents per a hackejar-lo i que funcioni fora dels Estats Units s’han donat des del primer moment, encara que sembla que amb sort diversa.

En un altre ordre de coses, la companyia de Steve Jobs no es va quedar només amb la presentació de l’iPhone. També al gener presentava l’Apple TV, el seu set-top box. Però la que ha estat sense cap mena de dubte una de les dues presentacions de l’any al costat del seu telèfon és la de la nova versió del sistema operatiu, Mac OS X 10.5 “Leopard”, que es produïa a l’octubre però de la qual n’havíem conegut els seus primers detalls uns mesos abans, al juny.

També al juny Apple publicava Safari 3, el seu navegador web que aconseguia un èxit excepcional inclosa la seva versió per a Windows de la qual s’arribava al milió de descàrregues en amb prou feines 2 dies. El servei de YouTube ha estat afegit a algunes de les màquines de la companyia de Cupertino com l’iPod Touch o l’Apple TV.

Els problemes també han atacat a la companyia de la poma mossegada, especialment en forma d’atac legal contra la iTunes Store en diversos països com per exemple Noruega (al febrer). Potser això hagi sentat el precedent que va dur a la discogràfica EMI i a la mateixa Apple a llançar cançons sense DRM (protecció digital) a la iTunes Store, de manera que aquests arxius poden passar-se a qualsevol ordinador o dispositiu sense restriccions, quelcom que abans no es podia fer. Al juny es denunciava públicament que aquestes cançons sense DRM incloïen dades del comprador, per a què d’aquesta manera se’l pogués localitzar i inculpar en cas de compartir-les.

També al setembre, Steve Jobs es veia obligat a donar explicacions per la sobtada i inesperada baixada de preus de l’iPhone, que descontentava a molts compradors que havien adquirit el seu terminal feia pocs mesos, i que es preguntaven perquè Apple no havia fixat els preus des del principi més baixos, i si ells havien pagat la “novatada”.

Microsoft i Windows

La companyia de Redmond ha centrat la seva atenció en el 2007 en Vista, el sistema operatiu successor de l’XP que va llançar per a grans clients al novembre del 2006 (entenent com a grans clients a companyies informàtiques de la talla d’HP o Dell que li compren grans quantitats de llicències per després revendre-les als seus clients) i que va posar a disposició dels usuaris finals a cavall entre el gener i el febrer, al mateix temps que llançava la nova suite ofimàtica Office 2007, en la qual s’ha donat un canvi de format als arxius cap a l’Open XML en substitució dels clàssics DOC i XLS.

La sort de Vista ha estat desigual, amb un bon ritme d’adopció entre els usuaris finals gràcies a la seva preinstal·lació en les noves fornades de màquines que han anat arribant al mercat (20 milions de llicències venudes en el seu primer mes de vida), contrastat amb una baixa adopció en els entorns de treball, en els quals s’ha optat per seguir amb versions anteriors, especialment XP i 2000. I això malgrat els esforços de la multinacional nord-americana que ha publicat eines per facilitar la migració al seu nou sistema en entorns corporatius. Tot i aquests esforços, a l’octubre es va donar a conèixer l’ampliació de la disponibilitat comercial del Windows XP, un moviment forçat pel propi mercat.

La seguretat del sistema, que inicialment s’havia presentat com a inexpugnable, també era burlada, i els primers cracks per a l’activació apareixien cap al març, tot i que diverses veus han afirmat que a Microsoft també li ha interessat l’aparició d’aquests cracks.

La gran “bomba” mediàtica la va donar Microsoft al juny en presentar Surface, una nova concepció per interactuar amb un ordinador que consisteix en una superfície amb interfície multitàctil i que pot interactuar amb altres objectes que es col·loquin a sobre d’ella. De moment, poc hem sentit a parlar d’aquesta tecnologia ja que és més una aposta de futur.

Els Service Packs han donat molt a parlar: al març es presentava el segon per a Windows Server 2003, al setembre es coneixien els primers detalls del que està anomenat a ser el primer SP per a Vista i s’alliberava el tercer per a l’Office 2003, al novembre apareixia una primera beta de l’abans esmentat SP1 per a Windows Vista i al desembre es posava a l’abast del públic un primer Service Pack per a Office 2007 i la primera beta del tercer per a Windows XP, del qual fins i tot es va arribar a especular que acabaria per no ser publicat.

Al costat de Novell, Microsoft va donar explicacions sobre el seu pacte al febrer, un acord comercial al qual i al llarg del 2007 s’hi han anat afegint Dell o Linspire entre d’altres, i al qual Red Hat va dir un rotund ‘no’. Amb Xandros, un altre productor de tecnologies i serveis basats en programari lliure, va establir també un acord de patents al juny. Una constant han estat les amenaces velades o més directes (aquestes darreres personificades en Steve Ballmer) de dur el programari lliure als tribunals, i també una altra constant n’han estat els desmentiments.

La veu sobre tecnologia IP (VoIP) ha jugat el seu paper en l’estratègia comercial dels de Redmond, i és més que probable que durant els propers mesos i anys sentim a parlar molt més d’aquest tema per boca de Microsoft. Al març la companyia de Bill Gates llançava una predicció a llarg termini que la VoIP a l’empresa explotaria en un període de tres anys. Conseqüents amb aquesta predicció, els nois de Redmond van llançar una suite de comunicacions
unificades a l’octubre.

Els serveis en línia de la companyia s’han renovat, deixant molts d’ells de pertànyer als dominis de MSN per passar a rebre la denominació Live, com per exemple Hotmail. A més, el gestor de correu web també ha patit un rentat de cara i de prestacions. Un servei en línia més, OneCare Live, ha presentat la seva versió 2.0, de la qual es feia disponible una beta al juliol i la versió final al novembre.

Windows Home Server és el nou concepte de sistema operatiu domèstic que a l’empara del creixement dels set-top boxes, solucions de domòtica i altres aparells multimèdia com l’Apple TV ens han volgut vendre. La seva primera Release Candidate es va presentar al juny, i al setembre es publicava la RC1 de Windows Server 2008, el seu proper sistema operatiu per a servidors del qual en coneixíem les versions i preus al novembre.

El Zune, l’aposta de Microsoft per competir amb el totpoderós iPod d’Apple, ha vist néixer la seva segona generació quan ni tan sols la primera ha arribat a obtenir l’èxit esperat per la pròpia companyia. Les llicències i els estàndards han estat un altre dels maldecaps de la companyia, malgrat que en aquest terreny sembla que les coses li han sortit més bé que malament amb l’OSI i la ISO, tot i que no es van escapar de les crítiques. I per acabar amb una gerra d’aigua freda, la Unió Europea va confirmar les sancions pecuniàries als de Redmond.

Punt i a part es mereixen les negociacions entaulades per a una possible fusió amb Yahoo! o la seva adquisició, de les quals es van tenir les primeres notícies al maig i el fracàs de les quals va dur a una petita crisi a la companyia del famós cercador.

Linux i el programari lliure

Qualsevol any es pot titllar de crucial per al sistema operatiu del pingüí, que d’ençà de la seva creació ha vist com la seva adopció a la indústria i entre els usuaris no ha deixat de créixer. 2007 no ha estat una excepció, i potser la principal línia informativa hagi estat la seva adopció per part de Dell com a opció per als seus clients. Tot va començar al Març amb una campanya de la multinacional nord-americana dirigida als seus usuaris a través d’Internet per a què aquests manifestessin què és el que volien dels seus ordinadors.

Després d’una campanya popular que demanava que s’apostés per Linux en el lloc de Dell, a l’abril la companyia texana acceptava el veredicte popular i anunciava que preinstal·laria el sistema operatiu lliure en els seus ordinadors, malgrat que encara sense especificar quina distribució seria l’escollida. Aquesta incògnita es va solucionar al maig en favor d’Ubuntu, una de les distros més de moda des de fa uns anys. En el mateix mes l’empresa fundada per Michael Dell s’apuntava al polèmic pacte Novell-Microsoft.

Poc a poc es van anar desgranant els detalls de com havia de ser l’oferta Linux de Dell que es va materialitzar al juny amb els tres primers models d’ordinador amb Linux preinstal·lat.

Precisament Ubuntu, la distro escollida per Dell, ha acaparat alguns titulars a la premsa especialitzada i no només pel llançament de les versions 7.04 i 7.10 de la seva distro i de les seves variants oficials. Al març signava amb Linspire un acord comercial que feia que a partir d’ara les noves versions de Freespire i de Linspire es basin en Ubuntu enlloc de fer-ho directament en Debian (recordem que al seu torn, Ubuntu està basada en Debian). Per la seva banda, Linspire anunciava l’obertura del servei de repositori de programari CNR a altres distros, entre elles Ubuntu, un moviment que materialitzava al desembre.

Al juny Canonical donava a conèixer els detalls de la seva distribució per a la plataforma MID d’Intel per a dispositius mòbils, i a l’octubre la mateixa companyia anunciava una versió especial del sistema operatiu per a les anomenades “virtual appliances”, petites aplicacions virtualitzades que realitzen una funció concreta com per exemple la navegació per Internet. I s’afegia un projecte més a la plèiade inspirada per Ubuntu: Gobuntu, una distro 100% lliure l’objectiu de la qual sembla posar-se al nivell d’usuaris i fama de Debian.

Amb l’entrada del nou any es creava la Fundació Linux, una entitat que agrupava diverses organitzacions en una sola per promoure l’ús del sistema operatiu del pingüí com una alternativa a Windows i oferir als usuaris i empreses un punt de suport. Una nova versió del kernel era llançada a principis de febrer, incloent suport per a virtualització, quelcom que Linux ha anat millorant al llarg d’aquests dotze mesos i que va culminar al juliol amb la inclusió de Xen en el nucli del sistema.

L’acord Novell-Microsoft ha donat els seus fruits tecnològics, independentment que aquest agradi més o menys als ideòlegs o seguidors de la filosofia del programari lliure. Al març Novell publicava un filtre per a què els usuaris de l’OpenOffice poguessin treballar amb documents Open XML, precedit tan sols en uns dies pel filtre de Sun Microsystems, i al juliol la mateixa Sun presentava un plug-in d’OpenDocument per a l’Office de Microsoft. Linspire pujava també al carro del desenvolupament d’aquests filtres al juliol.

A mitjans gener coneixíem els primers detalls de com anava a ser Fedora 7, versió alliberada gairebé sis mesos més tard i que seria ràpidament seguida per Fedora 8 al novembre. Al març es publicava la versió 2.18 de l’entorn d’escriptori Gnome i, uns dies després, es publicava una nova versió de treball de la GPL 3, polèmica des dels seus primers exemplars per la negativa inicial de Linus Torvalds de posar la seva creació (Linux) sota la seva empara. Aquesta ha estat una actitud que el finlandès ha mantingut tot i alguns “flirtejos” que van fer arribar a pensar a la comunitat que l’entesa final podia arribar, encara que sembla que la realitat és una altra ben diferent.

Al juny es presentava al públic el darrer esborrany de treball de la GPL 3, la versió definitiva de la qual es donava a conèixer un mes més tard. A partir d’aquí la llicència lliure per excel·lència ha anat veient al seu pas opinions diverses que li han ofert des de suport fins a rebuig; Microsoft va excloure qualsevol programari sota aquesta versió de la llicència del seu acord amb Novell, el que dóna un motiu més a Torvalds per no voler-la per al seu Linux.

OpenOffice va publicar la versió 2.2 a l’abril, però el que sense cap mena de dubte va acaparar més atenció d’aquest projecte durant els darrers dotze mesos fou la versió nativa per al Mac OS X que no necessités del servidor X-Windows com fins ara. Sun Microsystems va semblar donar el darrer impuls necessari al projecte comprometent-se públicament amb ell al maig, doncs la primera alpha va veure la llum al juny.

Debian 4.0 veia la llum a l’abril, de manera simultània que els projectes Compiz i Beryl anunciaven la seva unió en un sol esforç que va rebre el nom de Compiz Fusion. També per aquells dies el programa lliure de missatgeria instantània Gaim es veia obligat a canviar el seu nom pel de Pidgin, la segona versió del qual era publicada un mes més tard.

La crisi de Thunderbird ha centrat també bona part de l’atenció de la comunitat. A l’
abril s’alliberava la versió 2.0 d’aquest client de correu electrònic, i entre juliol i agost la Fundació Mozilla llançava la bomba: al seu parer, i absorbida per l’èxit cada cop més gran del navegador web Firefox, no podia destinar els recursos necessaris en el desenvolupament de Thunderbird, pel què la millor solució seria separar el projecte i que aquest darrer prengués un rumb propi. El desconcert dels desenvolupadors del client de correu electrònic es va convertir ràpidament en desacord i manifestacions contràries a l’actitud de la Fundació, malgrat que la separació no es va confirmar fins al setembre. I parlant de Firefox, aquest 2007 ha estat l’any en el qual s’ha començat a treballar per llançar la versió 3.0, de la qual n’hem vist diverses alphes i betes, i que està cridada a augmentar la quota de mercat d’aquest programa que durant el 2007 ha experimentat un creixement important.

Novell va obrir YaST a la comunitat a l’abril, el nucli de Linux tenia una nova pila de connexió WiFi, KDE 4 ha continuat el seu desenvolupament per presentar-se a principis d’aquest 2008, AMD ha alliberat drivers open source oficials per a les seves targes de vídeo ATI,

El cas SCO també ha arribat a la seva fi després d’anys de disputes legals. A l’agost es coneixia la sentència que declarava a Novell posseïdora de tots els drets sobre Unix reclamats per SCO. Aquesta darrera companyia entrava en bancarrota poc temps després en desplomar-se les seves accions un cop perduda totalment la confiança dels inversors.

I si Linux sembla començar a agafar el vol en un mercat, aquest és el de la telefonia mòbil: no només fou Google amb el seu Android (del qual en parlem més endavant en aquest mateix resum), si no Motorola la que va presentar la seva pròpia plataforma Linux demostrant el seu compromís amb el sistema del pingüí.

Sun Microsystems

La companyia de Santa Clara (Califòrnia) va encetar fa uns anys un gir que la va dur a centrar-se més en l’usuari final i no tant en l’empresa, i que amb el temps va derivar en un compromís amb el programari lliure que ha estat benvingut d’una part important de la comunitat i criticat per una altra que l’ha titllat d’interessat i oportunista. Sigui com sigui, aquesta companyia ha donat origen a projectes com OpenOffice i OpenSolaris, i enguany ha continuat treballant en el mateix sentit, donant origen a nous projectes.

OpenSolaris ha estat potser el seu principal cavall de batalla. Al març es presentaven diversos productes per atreure als programadors, basats en aquest sistema operatiu i enfocats sobretot als desenvolupadors web. La companyia californiana també ha donat nou codi font al projecte, com per exemple el del seu sistema d’emmagatzematge avançat. Les especulacions sobre si Solaris seria posat sota llicència GPL també s’han deixat sentir a Internet durant bona part d’aquests darrers dotze mesos.

A partir de mitjans d’any, Sun va centrar els seus esforços en Indiana, una distribució binària per a l’escriptori del seu sistema operatiu amb l’entorn Gnome i concebuda per a ser fàcilment instal·lable amb l’objectiu de guanyar-se als usuaris de Linux, i que al novembre veia el naixement de la seva primera preview per a desenvolupadors.

Sun també ha treballat per a què el seu sistema de fitxers ZFS (el qual segons moltes opinions competents es troba més que ben preparat per afrontar els reptes i necessitats informàtiques dels propers anys) sigui adoptat per la majoria dels sistemes operatius Unix. Apple ha estat un os dur de rosegar, amb informacions contradictòries al llarg de l’any que havien arribat a insinuar fins i tot que seria el sistema de fitxers per defecte de Leopard. A l’abril era el projecte FreeBSD qui sí confirmava el seu suport. La recta final d’any ens ha llegat per aquesta part una renovada funcionalitat d’intercanvi de fitxers amb sistemes Windows.

A nivell corporatiu, Sun arribava al novembre a un acord amb Dell per a què aquesta darrera ofereixi servidors amb Solaris, el que no deixava de sorprendre malgrat la “infidelitat” de la companyia texana a Microsoft per a emprar també el Linux d’Ubuntu.

Una altra creació important de Sun és Java, que aquest any ha vist com el seu codi font seguia el mateix camí que el de Solaris per donar pas a un projecte lliure.

Google

Un any més la companyia del cercador ha estat al centre de moltes mirades, especialment per la seva difícil relació amb Microsoft i la seva excel·lent amistat amb Apple (no debades comparteixen directius). Però si per alguna cosa ha acaparat titulars ha estat per la seva entrada per la porta gran en el sector de la telefonia mòbil que en principi va rebre el nom de GPhone o Google Phone i va semblar confirmar-se cap a l’abril quan la directora de Google Espanya va admetre que la companyia estava treballant en un producte relacionat amb el sector de la telefonia mòbil.

Mesos d’especulació van acabar al novembre amb la presentació d’Android, la plataforma de la companyia del cercador constituïda per sistema operatiu basat en Linux, middleware i interfície d’usuari i aplicacions finals. Als pocs dies es va alliberar l’SDK per a què els programadors poguessin començar a desenvolupar programari per a aquesta nova plataforma.

La recta final de l’any ha vist la lluita de Google per començar a posicionar Android al mercat, participant en la subhasta d’una de les noves freqüències de telefonia mòbil per als Estats Units i treballant per a què les operadores obrin les seves xarxes a terminals no controlats directament per elles, com -i a diferència d’Europa- passa de forma comuna a l’altra banda de l’oceà.

Al novembre llançava OpenSocial, l’API amb la qual els desenvolupadors poden treballar amb diferents serveis de xarxes socials i de networking, oferint als internautes tenir les seves dades en un únic lloc però treballar amb diversos d’aquests serveis simultàniament.

Per la resta, Google va obrir el seu servei de correu electrònic Gmail, que ara ja no necessita d’invitacions, ha cuidat de les seves aplicacions en línia (Google Docs&Spreadsheets, Google Apps) ampliant-les, polint-les i posant-les a l’abast dels usuaris de dispositius mòbils, ha ampliat les funcionalitats dels seus sistemes de geolocalització, i va posar la seva eina Desktop a la disposició dels usuaris de Linux i Mac OS X.

La companyia del cercador també ha estat objecte de polèmica per l’adquisició de l’empresa de publicitat en línia DoubleClick, a la qual s’hi va oposar frontalment Microsoft (potser pel fet que també optava a aquesta compra), malgrat que Google li va tornar la pilota públicament alineant-se amb la ISO en les seves crítiques a la proposta d’estàndard Open XML.

I a més…

Al gener es va alliberar la versió 6.2 de FreeBSD, una variant de Unix poc coneguda però amb molta reputació entre els professionals del món de la informàtica i que, a més, serveix com a base a altres projectes (PC-BSD o DesktopBSD entre ells).

També al principi de l’any la japonesa Nintendo presentava la Wii, la seva aposta de vídeoconsola de nova generació. Malgrat que el seu maquinari és menys potent que la competència directa (Xbox 360 de Microsoft i PlayStation 3 de Sony), la sev
a filosofia l’ha dut al més alt de les preferències del públic, catapultant novament Nintendo al més alt.

La “guerra de les vídeoconsoles” ha estat, precisament, una de les principals línies informatives de l’any, com també ho ha estat la guerra entre els formats HD DVD i Blu-ray Disc per convertir-se en el successor de l’actual DVD, l’augment de la premsa ciutadana, amb llocs web d’informació i fins i tot diaris en paper redactats pels propis lectors (“miracle” possible gràcies a l’omnipresència d’Internet), o el gran èxit dels serveis de vídeo en línia capitanejats pel famós YouTube.

Durant tot l’any hem estat pendents de les anades i vingudes del Palm OS, el sistema operatiu que equipava i equipa a les PDA’s i Smartphones de la família Palm i que ara es veu immers en un canvi a una plataforma Linux amb compatibilitat cap enrere, duta a terme per la pròpia Palm i, d’altra banda, per la japonesa Access. I parlant de Palm, no ens podem oblidar del Foleo, la seva nova handheld anunciada al juny i que va finalitzar de forma abrupta al setembre amb la sobtada cancel·lació del projecte. El 3GSM celebrat al febrer a Barcelona va presentar al món les principals novetats en el sector de la telefonia mòbil, com els terminals inspirats en el sistema de funcionament multitàctil de l’iPhone, o el nou exemplar de la família Communicator de Nokia.

BitTorrent va començar a vendre continguts legals mitjançant acords amb les productores, una forma d’esquivar els problemes legals que han tingut altres sistemes P2P; Corel va voler ressuscitar al gairebé difunt WordPerfect amb una nova versió que usava prestacions exclusivament en línia, i després d’un impacte mediàtic de certa importància amb el seu anunci al març, l’estrella va semblar apagar-se i no s’ha tornat a saber gran cosa de l’intent, de la mateixa manera que el Lotus Smartsuite d’IBM va ressuscitar al setembre per fer-li la competència a les dues grans suites ofimàtiques del moment; el W3C va començar a treballar en una nova versió de l’HTML, la cinquena, que reflectís tots els canvis que ha patit fins ara la Web i especialment amb l’arribada massiva de la seva versió 2.0. Vam conèixer els primers detalls d’aquesta nova versió al març i més en profunditat al desembre.

Symbian va alliberar la versió 9.5 del seu sistema operatiu per a telèfons mòbils; Nokia va donar un nou gir a la música en els telèfons amb el 5700 XpressMusic presentat a cavall entre març i abril; també a l’abril la ICANN va denegar novament la possibilitat d’un domini .xxx per designar les pàgines web pornogràfiques, una demanda històrica de la indústria de continguts per a adults; Opera va presentar la versió 9.2 del seu navegador per a ordinadors de sobretaula i 4.0 Mini per a dispositius mòbils, i a finals d’abril un estudi sobre la distribució d’Internet en el món ens deixava clarament marcada l’escletxa digital. Entre finals d’octubre i principis de novembre es va fer realitat una vella aspiració dels internautes: poder registrar dominis amb caràcters regionals.

2007 ha estat un any en el qual el malware ha proliferat, passejant tranquil·lament per Internet gràcies al crim organitzat, que empra aquestes creacions informàtiques per dominar ordinadors d’usuaris individuals creant d’aquesta manera un exèrcit de màquines “zombis” que després són usades per a atacs DDoS o d’una altra mena i simples xantatges a empreses i particulars. El Phishing o altres pràctiques fraudulentes no han decaigut, i el correu Brossa segueix sent un problema greu.

Però no tot són males notícies: la televisió IP segueix el seu ritme creixent, i no són poques les televisions en línia a la carta que emeten els seus continguts a través d’Internet o bé les iniciatives que ens permeten veure canals de televisió “tradicional” des de la xarxa de xarxes allà on estiguem; els ultraportàtils, aquestes màquines petites i lleugeres, han estat presentats en societat, i s’espera un espectacular augment en les seves vendes per als propers mesos. I parlant de portàtils us heu fixat en la quantitat de fabricants que estan presentant màquines portàtils orientades al segment dels gamers?

Twitter, una idea en principi curiosa, divertida i una mica tonta com és anar publicant a Internet el que un fa a cada moment, s’ha convertit en un fenomen cibersocial que sense arribar ni de bon tros a les cotes del blogging, ha acaparat els seus titulars en els mitjans especialitzats. Intel era acusada per la Unió Europea de pràctiques monopolístiques a l’agost.

Si una imatge d’èxit ha donat Internet enguany, potser aquesta pogués ser Second Life. El “nou món” 3D ha estat descobert per milions d’internautes, i malgrat el seu discutit èxit real (molts afirmen que la majoria dels que el proven, l’abandonen), ha acaparat portades en noticiaris i revistes de mig món. El negoci generat al voltant d’un món que només existeix en els servidors de la companyia Linden Labs no deixa de ser sorprenent però real, i les històries dels primers “Second Milionaris” els diners virtuals dels quals també valen milions a la vida real, es comencen a conèixer. Potser aquest món virtual es converteixi en “El Dorado” del nou mil·lenni, encara que sembla que la competència comença a situar-se, i com a mostra el Wonderland de Sun Microsystems, un entorn virtual tipus Second Life però orientat al món dels negocis.

El projecte OLPC ha seguit com un autèntic “culebron”, amb diversos problemes que van provocar que el “portàtil de 100 dòlars” costés finalment més que aquest simbòlic preu. Microsoft, primer crítica amb el projecte, va semblar pujar al seu carro encara que molts van dubtar del seu convenciment real o de si ho feien per a boicotejar-lo, encara que finalment les XO del projecte van començar a ser fabricades massivament i venudes fins i tot als Estats Units mitjançant un programa que permetia la donació d’ordinadors a nens de països amb pocs recursos econòmics.

eyeOS, el sistema operatiu en línia, ha tingut un èxit destacable al llarg de tot l’any; Seagate va anunciar que deixava de fabricar discos durs IDE en favor del més modern Serial ATA; iTunes va continuar amb el seu èxit, oferint cançons sense protecció DRM de forma pionera per a un servei comercial (exemple que després han seguit altres) i va superar els tres bilions de fitxers venuts. Gmail, el servei de correu electrònic gratuït de Google, va ampliar la capacitat dels fitxers adjunts als seus missatges fins als 20 megues al maig.

La virtualització és una de les tendències de la informàtica actual de la qual tothom afirma que té un gran futur al seu davant, però més que això molts pensem que té un gran present. Així ho devien veure els directius d’Intel quan van decidir invertir en VMware, un dels principals actors d’aquest sector. Fins i tot es va especular amb la possibilitat que el proper Mac OS X inclogués de forma nativa una solució d’aquest tipus, i Microsoft ha potenciat aquestes eines amb la inclusió d’una solució de virtualització en la propera versió del seu Windows per a se
rvidors. És potser per això que la mateixa VMware ha predit la mort dels sistemes operatius tal i com els coneixem avui en dia a favor d’una sèrie de solucions virtualitzades.

AMD ha mostrat al món els seus primers xips de quatre nuclis, mentre que Intel ha proporcionat al mercat la seva versió dels Quad-Core; Nokia va entrar en el lucratiu negoci de la música en línia després d’haver llançat diversos terminals enfocats a una bona reproducció MP3; al Setembre s’alliberava Gnome 2.20, i el 12 de Novembre es posava a la venda l’esperat OLPC XO, també conegut col·loquialment com el “portàtil dels pobres”.

El smiley o emoticona ha complert 25 anys, l’acadèmia dels Nobel va reconèixer el descobriment dels que poden ser catalogats com els “pares del disc dur” i a l’octubre ens assabentàvem que KOffice 2.0 serà multiplataforma i també podrem gaudir-ne en Windows. MySpace i Skype van arribar a un acord de col·laboració anunciat públicament a l’octubre, el mateix mes que Microsoft i Facebook van donar a conèixer la seva aliança estratègica. I ja que hem esmentat a Skype, recordar que aquesta companyia ha llançat el seu propi telèfon mòbil (amb el seu programari incorporat evidentment!), encara que només es troba disponible en alguns països.

2007 ha estat l’any del networking. Aquesta ‘disciplina’ (malgrat que és difícilment catalogable) ha vist com els llocs dedicats al seu cultiu a Internet creixien exponencialment en nombre d’usuaris, a l’ombra de les xarxes socials que també han esclatat durant aquest darrer any.

Les RIA (Rich Internet Application) s’estan fent cada dies més populars, i les grans companyies s’han anat posicionant al llarg de l’any amb diversos productes per aprofitar aquesta popularitat: Adobe amb Flex, Microsoft amb Silverlight, Sun amb JavaFX, Google amb Gears, Mozilla amb Prism,…

El final d’any ens ha llegat com a més remarcable els anuncis de les pèrdues de dades del govern britànic, que va extraviar alguns suports amb dades de diversos milions de ciutadans, un enduriment de la lluita al voltant del cànon digital a l’Estat Espanyol i els primers rumors sobre la interfície d’usuari de Windows 7.

Sense cap mena de dubte, per a uns falten coses i per a d’altres en sobraran, però tampoc dubtem que aquest és un bon resum a grans trets d’un any que va començar amb la presentació de l’iPhone i que ha acabat, com tots, fent càbales del que ens espera en el següent. Feliç i tecnològic 2008!

Que ha donat de si el 2007 en matèria tecnològica
Valoreu aquesta publicació

Guillem Alsina
Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat