Un 'blogger' de la primera guerra mundial

Compartir

Un cop recuperades les cartes que el seu avi va enviar des dels camps de batalla de França o Itàlia, Bill Lamin va voler fer quelcom original i va publicar el weblog que el seu avi podria haver fet ell mateix si Internet hagués existit el 1917.


Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – William Henry Bonser Lamin és un soldat anglès destinat en el front que narra per escrit les seves experiències en un bloc. Podria tractar-se d’algú destinat a l’Iraq o a l’Afganistan, o fins i tot en algun altre punt ‘calent’ del globus terraqüi, però no. Harry està destinat a Itàlia, i l’any és el 1918, en plena Primera Guerra Mundial. Com és això possible?

El nét de Harry, Bill Lamin, un professor d’informàtica de 59 anys, està publicant ara en un bloc les cartes que fa noranta anys va enviar el seu avi des del front a la seva família. Va començar el 2006 amb una introducció a la persona de Harry Lamin, les seves dades biogràfics, entorn personal i el projecte del bloc, per passar el 2007 a publicar les cartes corresponents a 1917.

Bill respecta els terminis en els quals la seva família va rebre les missives, de manera que aquestes són publicades exactament en la mateixa data de recepció només que 90 anys més tard. Això, juntament amb què el nét no diu res sobre quin fou el destí final del seu avi, si morir a les enfangades trinxeres o tornar a casa sa i estalvi, fa que siguin moltes les persones que segueixen regularment les seves desventures en el front, i que temin constantment per la vida de Harry i perquè la propera missiva sigui el telegrama oficial comunicant la seva mort.

El bloc s’ha convertit en tot un fenomen de masses a la Gran Bretanya, on la Primera Guerra Mundial (o la Gran Guerra, com també se la coneix) va destrossar en l’època a moltes famílies, i de la qual encara se’n guarda un trist record. No debades la contesa va destapar els pitjors odis entre nacions, castigant durament a tots els països participants i, en especial, a les classes menys adinerades que van veure com les més benestants escapaven a l’horror del front. En aquest marc la revolució russa, el desmembrament de l’Imperi Otomà, la desaparició de l’Austro-Hongarès i sobretot les dures condicions imposades pels vencedors a Alemanya, foren el caldo de cultiu que es troba en el camí cap a la Segona Guerra Mundial, un producte del conflicte que va abraçar des del 1914 al 1918 i que va canviar no només el món, si no també la forma de fer la guerra. Per primera vegada morien en un conflicte més civils que militars, eren emprades armes químiques o es conqueria un nou terreny per a la guerra, l’aire, amb les incipients forces aèries.

La Gran Guerra fou un conflicte marcadament nacional i nacionalista. Fins aleshores, els militars es veien com a professionals al servei del senyor que els pagués millor els seus serveis, i a l’oficial enemic se’l veia com un company de professió al qual calia respectar abans que res. La darrera guerra que es va guiar per aquestes normes no escrites fou la de Crimea, en la qual oficials russos i aliats no van tenir problemes per confraternitzar durant les pauses del conflicte i en acabar aquest -remarcar que mentre gaudien de banquets opulents, molts dels soldats morien de fam-. Entre 1914 i 1918 el sentiment nacionalista va fer que soldats i oficials d’un i altre bàndol veiessin als enemics com a éssers infrahumans als quals calia aniquilar a qualsevol preu emprant per a això qualsevol mètode.

La duresa del front, una generació perduda i els anys bons i dolents que van seguir al conflicte (els daurats vint i el crack del 29) van marcar profundament les diverses societats de l’Europa moderna, i el continent va començar a configurar-se d’una amarga forma per completar-se també dolorosament l’any 45 i acabar per desembocar en el que és avui amb la caiguda del mur de Berlín en el 89. Per això, el bloc de Harry Lamin, realitzat gairebé un segle després que aquest soldat britànic dels milers i milers que van participar a la contesa prengués part en els durs combats, cobra avui tant d’interès i és seguit fins a tal punt que la mitjana d’entrades diàries pot arribar fàcilment a les 20.000 .

Només ens queda desitjar i esperar que el soldat ras William Henry Bonser Lamin pugui tornar sa i estalvi del front, mentre ens compadim dels centenars de milers que van quedar enterrats en els camps de batalla de tots els fronts, i somriem amb un barreja d’ironia, fatalitat i afecte mentre llegim el plaer que significa per a aquest ésser humà immers en l’horror, el rebre de casa seva caixes de galetes o de cigarrets.

L’experiència ha animat a altres persones a fer el mateix, alguns amb cartes dels seus pares, que van estar en els camps de batalla de la Segona Guerra Mundial, o fins i tot anteriors. Qui sap si aquesta iniciativa inaugurarà una moda o tendència en la creació de blocs que, en temps real, expliquen els esdeveniments viscuts per algú en el passat. Sense cap mena de dubte, un bon exemple per a museus i biblioteques que disposen d’aquesta mena de material per a publicar.

Més informació:

Weblog de Harry Lamin, mantingut pel seu nét Bill amb la correspondència original del seu avi
WW1: Experiences of an English Soldier
http://www.wwar1.blogspot.com/

Un 'blogger' de la primera guerra mundial
Valoreu aquesta publicació

Guillem Alsina
Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat