El conflicte del taxi no té relació amb les noves tecnologies

Compartir

Ja fa temps que la lluita entre el model del taxi i el model que ofereixen els VTCs és vista i apuntada per moltes persones com una lluita tecnològica, protagonitzada per una banda per un model caducat que no s’ha sabut adaptar als nous temps (suposadament, els taxis) i per l’altra un model alternatiu nascut de la mà de les apps mòbils, una revolució que hauria començat amb Uber.

Doncs perdoneu-me, però en la meva modesta opinió, i com a professional que hi entén alguna cosa en matèria tecnològica (vaig estudiar informàtica tot i no concloure els meus estudis universitaris, i ja fa uns anys que em dedico professionalment al sector de la informació tecnològica), us he de dir que la pugna entre aquestes dues maneres antagòniques de veure el sector del transport públic en cotxe té molt poc a veure amb el tema tecnològic.

Si que és cert, no es pot pas negar, que la gran explosió dels VTCs vé motivada per l’aparició de plataformes com Uber o Cabify, però aquí la tecnologia és un catalitzador, i no la finalitat en ella mateixa.

Al llarg dels dies que ha durat (i està durant, puix que em sembla que l’actual tancament és en fals) el conflicte he pogut llegir comentaris, especialment sobre els taxis o els taxistes, que involucraven comparacions amb serveis o productes que l’avenç tecnològic ha “matat”: que si els taxistes són com cabines telefòniques però encara no ho saben, que si els copistes de llibres haguessin protestat així, a hores d’ara no tindríem impremtes, o la constant demanda a la “reinvenció” del sector del taxi d’acord amb una suposada evolució tecnològica que els qui ho diuen sempre acaben exposant com un canvi en el model de negoci.

El fons del problema: el model de servei i econòmic

Si parlem de tecnologia i d’apps, jo sóc usuari de Mytaxi, una app mòbil que em permet contractar els serveis d’un taxi, em posa en contacte amb el taxista (les vegades que l’he fet servir ha estat el taxista que m’ha trucat a mi abans que jo el truqués a ell), i em permet pagar a través de la mateixa app. Més o menys, com Uber.

Tecnologia. I si, en el sector del taxi.

Ni he estat ni sóc usuari d’Uber. No em pregunteu perquè, però prefereixo el taxi. No és una qüestió de militància, no és que no pugui veure les VTCs per algun motiu, senzillament he vist taxis tota la vida i l’alternativa no l’he necessitada mai.

La tecnologia hi és per a tothom, taxistes i VTCs o, almenys, la possibilitat de fer-la servir, per tant, què s’està discutint aquí?

A parer meu és el model econòmic; volem un sector del transport públic en cotxe regulat, o el volem totalment liberalitzat, que vindria a ser el model proposat per Uber, Cabify i altres empreses? El volem mixt?

En qualsevol cas, això són figues d’un altre paner i, a més, sobre les quals no m’atreveixo a opinar per desconeixement tècnic del tema. Si el sector del taxi s’ha de reinventar com diuen alguns, no crec que això tingui res a veure amb la tecnologia.

Si un taxista sap que constant a una app, pot tenir més feina i guanyar més diners, apostarà per ser també a l’app, d’això no en tingueu cap dubte.

Fa molts anys, i entre altres coses, jo em dedicava a vendre el servei de fer pàgines web. Costava convèncer les empreses, que molts cops ho deixaven “per més endavant“, quan li veiessin “més futur“. Quantes empreses o comerços coneixeu avui que no estiguin presents d’una manera o altra en una plataforma tecnològica?

Ja sigui amb pàgina web pròpia, a Facebook, a Twitter, a Instagram, a un o més marketplaces com el d’Amazon, o bé a Google Maps, i responent a les crítiques dels clients en alguna de les plataformes esmentades, totes les empreses compten amb presència a la xarxa.

Si una part del món del taxi no hi és, és que potser són els que estan tot el dia a l’aeroport o l’estació de trens, i ja guanyen prou amb els clients que tenen d’aquesta manera, els quals no han contractat cap servei a l’avançada sinó que “pesquen” el primer taxi que poden al vol.

Jo mateix sóc treballador autònom, i com a tal només tinc perfil a LinkedIn, a banda del correu electrònic. Ni pàgina web pròpia ni res més. Senzillament perquè no m’ha calgut, i el dia que em calgui no dubteu que ja m’espavilaré.

Així que, si us plau, no reduïu a una qüestió d’ús de la tecnologia el que, en realitat, és un problema de model econòmic molt més complicat perquè presenta moltes més variables.

Com he dit abans, aquí la tecnologia ha actuat com a catalitzador, com a accelerador d’un problema que, si no hagués estat per Uber, Cabify i altres apps, hauria acabat explotant en un altre moment. Perquè les grans ciutats són cada cop més grans, acullen més esdeveniments amb gran afluència de visitants, i això exigeix, entre altres coses, més taxis o serveis diferents segons el temps.

No, no és la tecnologia, el conflicte del taxi va del model de negoci i la pregunta de si hem de continuar considerant aquest com un servei públic o que passi a ser totalment privat, o trobar un punt intermedi. En qualsevol cas, com us he dit, figues d’un altre paner.

El conflicte del taxi no té relació amb les noves tecnologies
Valoreu aquesta publicació

Guillem Alsina
Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Etiquetes: