John Hoffman, si el Mobile World Congress ha de marxar, que marxi

Compartir

Vostè, si, vostè, qui llegeix aquestes línies! És vostè independentista? Doncs sàpiga que, si és així, vostè i jo (que també ho sóc) ens podem considerar culpables de tots els mals de la humanitat.

La nostra conducta ha fet fugir les empreses de Catalunya, ha espantat els turistes, ha enfonsat la “marca” España, i probablement hagi provocat que s’obrin les portes de l’infern i es desfermin les deu plagues d’Egipte. Un altre cop.

Fora bromes, ja estem més que acostumats que l’unionisme dispari la seva artilleria mediàtica a discreció sobre nosaltres, i que fins i tot arrossegui d’altres a fer el mateix. El darrer cas -o així ho veig jo- és el del director del Mobile World Congress, John Hoffman.

Ja l’any passat, Hoffman va avisar que el congrés de telefonia mòbil i un dels esdeveniments del sector tecnològic més importants del món necessitava tranquil·litat per poder-se celebrar. Totalment d’acord.

Sí, evidentment, posant-nos a la pell del sr. Hoffman ho podem entendre perfectament. Penseu que ell ve de fora, i per molt ben assessorat que estigui, no acaba de copsar tots els detalls del que està passant aquí, així que és lògic que pugui imaginar una possible degradació de la situació d’un moment a l’altre, amb conseqüències per a l’organització i l’esdeveniment que presideix.

Ahir, i en la presentació del Mobile World Congress d’enguany, Hoffman deia que l’any passat ja tenia plans per traslladar el certamen a dues altres ciutats. Un moviment intel·ligent; si jo fos d’ell, segurament també hauria previst una sortida d’aquesta mena. És més, la tindria qualsevol any i en qualsevol cas.

Mai se sap el que pot passar, des de pujades de preu significatives, fins a situacions d’inestabilitat que, en un moment donat, es poden donar a qualsevol lloc. Un atemptat terrorista, un boig amb una arma és factible, actualment, a qualsevol lloc del món, tot i que sabem que alguns hi són més propensos que d’altres.

Fins aquí, tot normal i comprensible en la conducta del sr. Hoffman, però… per què dir-ho ara?

Un projectil polític

Les declaracions de John Hoffman han estat ràpidament aprofitades, com no podia ser d’altra manera, per l’unionisme mediàtic per atiar el foc contra l’independentisme. Tornem al principi: si el Mobile marxa, la culpa és dels independentistes que hem atiat la divisió i espantem el negoci, i si es queda és gràcies a la unitat d’Espanya que ho pot salvar tot (menys la dignitat en el darrer mundial de futbol, tinc entès).

Em continuo preguntant, per què ho diu ara? Si jo tingués aquests plans de contingència, i creieu-me que els tindria, no ho aniria explicant pas, els tindria i prou. L’afirmació de Hoffman, que dóna arguments als unionistes només la veig amb una finalitat política, doncs, el que alinea l’organització del Mobile World Congress en un sentit molt determinat.

I vull creure que al sr. Hoffman l’han informat malament (o, més aviat, l’han desinformat), i que li han ficat la por al cos fins a tal punt de fer-li dir això.

L’aportació econòmica i de prestigi del congrés a la ciutat és innegable, més enllà de debats sobre com es reparteixen aquests diners, i encara que no em quedi clar si això beneficia al conjunt de Catalunya (i, si ho fa, en quina mesura) o només a Barcelona.

Però amenaçar amb què el Mobile se’n va si els independentistes ens movem gaire és, a parer meu, com amenaçar amb què en Messi marxa i el Barça no podrà jugar a la lliga de futbol espanyola: una estupidesa àmpliament superada pels beneficis de ser un estat independent.

Perquè jo no sóc independentista debades, ho sóc per una sèrie de motius raonats i, entre ells, s’hi troba el de la balança econòmica negativa que tenim amb Espanya i que, en cas d’independitzar-nos, ens seria favorable. No, evidentment, els primers anys, però a mitjà/llarg termini no en tinc cap mena de dubte.

És una opinió personal, raonada, i ja me l’han intentat rebatre en el passat sense fer-me canviar de pensament, així que ho tinc força assumit. No podem ser ostatges d’un esdeveniment o, amb l’exemple que he posat abans, d’un jugador de futbol. El que ens hi juguem va molt més enllà.

M’imagino una escena amb el Sr. Hoffman reunit amb representants d’Helsinki o Tallinn, dient-los que els oferia el Mobile World Congress però només si admetien tornar a formar part de Rússia. I m’imagino que les rialles les haguéssim escoltat de Barcelona estant. O anant a Dublín dient-los que havien de tornar a la Gran Bretanya amb idèntic resultat.

No vull que el Mobile World Congress marxi de Barcelona, però tampoc vull ser hostatge d’unes condicions que m’impedeixen progressar en una nació lliure i amb un futur millor econòmicament parlant.

Si l’adéu del Mobile World Congress ha de ser el preu a pagar per la independència, per mi ja pot marxar. Sense rancúnies i amb els millors desitjos allà on vagi. Sí, amb certa enveja, però tal dia farà un any. Catalunya i Barcelona han viscut sense el congrés, i algun dia hauran de tornar a viure-hi.

Per cert, el Mobile no és l’únic congrés que es fa a la capital catalana.

I ara dediquem uns minuts a pensar per què John Hoffman ha fet aquestes declaracions en plena època de precampanya electoral de les municipals. Potser qui les ha aprofitat en benefici polític propi ens en pot donar una pista…

John Hoffman, si el Mobile World Congress ha de marxar, que marxi
Valoreu aquesta publicació

Guillem Alsina
Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Etiquetes: