Fer esport: amb declarar-ho a Facebook no n’hi ha prou

Fotografia d'Abdul Basith a Flickr sota llicència creative Commons
Compartir

Un estudi publicat recentment per les Universitats de Michigan i Washington troba, fins i tot, contraproduent comunicar les nostres intencions sobre fer més exercici en un futur a través de la popular xarxa social.

Sempre he sentit a dir que, si vols començar a fer una mica d’exercici com ara anar al gimnàs o sortir a córrer, el millor per complir amb els teus mateixos plans agafant un compromís fort, és dir-ho a gent del teu entorn, ja que d’aquesta manera t’obligaràs a no fallar-los i acabaràs complint amb allò que, d’altra manera, fóra molt fàcil deixar de banda si només t’ho haguessis promès a tu mateix.

Com la nova àgora del segle XXI que és, Facebook ha assumit per a moltes persones aquest paper de mitjà pel qual comunicar, entre altres coses, el seu futur compromís amb una vida més saludable i, d’aquesta manera, i un cop comunicat a familiars, amics, coneguts i perfectes desconeguts, sentir-se obligat i motivat per tirar endavant aquest nou estil de vida menys sedentari.

O, almenys, això és el que podria semblar per lògica i a primer cop d’ull, perquè un estudi de les Universitats de Michigan i Washington (ambdues als Estats Units) rebat aquesta teoria, apuntant que fins i tot pot ser contraproduent per a les nostres intencions el fet d’anunciar-les a Facebook.

El que han trobat els investigadors d’aquests dos centres educatius és que compartir la informació sobre l’exercici que practiquem a Facebook pot actuar com una arma de doble fil: per una banda, ens pot motivar a fer més exercici, però a una certa quantitat d’individuus també els provoca que els compromisos adquirits siguin més moderats.

Per realitzar aquest estudi, els experts d’ambdues universitats van controlar l’exercici de 165 subjectes classificats com a obesos, als quals se’ls va entregar una polsera Fitbit i se’ls va donar accés a un lloc web personalitzat, en el qual podien veure el seu progrés i proposar-se fites a aconseguir en els dies següents pel que fa a passes donades al llarg del dia.

Els participants en l’estudi van ser classificats en tres categories, sabent cadascun d’ells en quina es trobava. Per a un grup, objectius i resultats (si s’acomplien) es mantenien en secret, mentre que per a un altre els objectius dels participants van ser compartits en una actualització automàtica de Facebook. En el darrer grup, el seu Facebook era actualitzat tant amb les fites com amb els resultats (a més d’usar la xarxa social per compartir els resultats, en els dos darrers grups el programa va enviar correus electrònics a grups de suport seleccionats pels mateixos participants).

El que van poder palesar els científics encarregats de dur a terme l’estudi va ser que els subjectes participants adquirien menys compromisos quan sabien que els seus objectius es farien públics.

En total, en el grup que mantenia les seves fites privades, es va aconseguir un 88% de compromisos al llarg de les 12 setmanes que va durar l’estudi, mentre que en el grup que va compartir a Facebook els seus compromisos, es van quedar 10 punts per sota, a un 78%, i un 77% per als qui es va fer públic tant el compromís com el resultat.

La conclusió és, doncs, que comunicar les nostres intencions és positiu, sempre i quan aquesta comunicació -que comporta una mena de “contracte” públic, una obligació social- no sigui, precisament, un factor que acabi avortant les nostres intencions des de bon principi, amb la qual cosa s’aconsegueix l’efecte diametralment oposat.

No tot són efectes negatius quan comuniquem públicament les nostres intencions; els progressos són molts cops encoratjats pel nostre entorn social, de manera que aquest ens anima a seguir fent exercici i anar un pas més enllà, convertint-se en l’alè que ens impulsa quan estem cansats o tenim ganes de desistir.

També es va trobar que, malgrat adquirir menys compromisos, els individuus que els feien públics i els complien, progressaven més ràpidament en el seu exercici que els qui no donaven a conèixer el seu progrés, caminant més passes per dia.

Imatge de portada d’Abdul Basith a Flickr sota llicència Creative Commons

Fer esport: amb declarar-ho a Facebook no n’hi ha prou
Valoreu aquesta publicació

Guillem Alsina
Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Etiquetes: