Així és l’aeroport de drons de Norman Foster

Compartir

El prestigiós arquitecte britànic ha fet una proposta de model de droneport, un aeroport per a drons, a instal·lar a l’Àfrica.

Els drons han de suposar una revolució en molts aspectes de la nostra vida quotidiana, de la qual tot just en som a les beceroles.

Entre aquests sectors que els drons estan cridats a revolucionar, s’hi troba el del transport de mercaderies.

Lluny dels projectes d’Amazon o de Rakuten, el gabinet d’arquitectura de Normal Foster, conjuntament amb Afrotech, l’École Polytechnique Fédérale de Lausanne (EPFL), i la fundació que porta el mateix nom de l’arquitecte britànic, ha presentat una proposta de droneport, el que vindria a ser un aeroport per a drons, pensada per materialitzar a l’Àfrica.

L’arquitecte compara la revolució que poden suposar els drons amb aquella que ja van significar els telèfons mòbils en el seu moment, cobrint espais als quals es fa difícil fer-hi arribar la telefonia fixa.

Dos terços de la població del continent africà viu en zones allunyades de carreteres i autopistes, i si s’haguessin de fer obres per arribar a aquests dos terços que manquen per tenir bones vies de comunicació, la despesa seria immensa.

Sense ponts ni carreteres en alguns llocs, el transport és difícil, però obstacles com rius i muntanyes són fàcilment salvables per als drons sense requerir la construcció d’infraestructures tan costoses.

Per a Foster, l’operativa dels drons tindria dues finalitats bàsiques: per una banda, el transport de medicines i eines per auxiliar mèdicament la població en casos de necessitat, el que ell anomena “línia vermella” i, de l’altra, una “línia blava” de transport de mercaderies. Aquesta darrera finançaria la d’atenció mèdica.

En aquest context, la necessitat d’un droneport seria la d’ordenar el trànsit d’aquests aparells en àrees poblades, oferint un punt de recollida de les mercaderies a enviar als llocs remots.

A més, aquest veritable “aeroport de drons” també disposaria d’altres infraestructures, com és un centre d’assistència mèdica, una oficina de correus (és fàcil que els drons puguin dur correu amb ells).

La tecnologia d’impressió 3D també tindria una forta presència en aquestes infraestructures, tant per a la fabricació de peces de recanvi per als mateixos drons, com per a la fabricació de mercaderies que, posteriorment, serien lliurades a través dels mateixos drons.

Per  la construcció del seu droneport, el gabinet de Foster preveu que al lloc on s’hagi de muntar només hi arribi una estructura bàsica i unes instruccions de com fer la resta, donant amb això una oportunitat als constructors locals de participar en el projecte, quelcom que també beneficia l’economia local.

Foster ja gaudeix d’experiència en instal·lacions aeroportuàries, car el seu gabinet fou l’escollit per dur a terme les ampliacions dels aeroports internacionals de Pequín, Hong Kong i Stansted (que dóna servei a Londres). A més, el seu també ha estat el gabinet escollit per la planificació del primer port espacial privat del món (Spaceport America, Estats Units), i ha projectat un edifici lunar en col·laboració amb l’Agència Espacial Europea.

La primera prova pilot del droneport està prevista per a la seva execució en algun moment d’aquest any a Ruanda, per a ser completada el 2020. Seria la primera peça d’un entramat conformat per 40 droneports en total que permetria abastir tot el país.

Inicialment el droneport allotjarà drons amb una envergadura de tres metres, capaços de transportar càrregues de 10 kg, que hauran de deixar pas a drons amb una envergadura de sis metres i capaços de multiplicar per 10 aquesta capacitat, arribant als 100 kg de càrrega.

Així és l’aeroport de drons de Norman Foster
Valoreu aquesta publicació

Guillem Alsina
Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Etiquetes: