Anàlisi: Mycestro, un ratolí diferent

Compartir

He provat aquest concepte revolucionari de ratolí durant unes quantes setmanes. La meva conclusió? molt recomanable, amb alguns peròs.

A priori, podria semblar que en dispositius de punter tot o gairebé tot està inventat, i que amb els ratolins, trackpads i trackpoints ja no tenim res de nou sota el sol. Fals! Digueu-me, què us sembla aquesta escena de Minority Report?

El senyor Tom Cruise, en el paper d’un policia que investiga un crim el qual encara no s’ha comès, empra una innovadora interfície basada en un guant que cobreix només parcialment la seva mà. És possible avui en dia aconseguir quelcom semblant?

Si, és possible, i el dispositiu que ho permet és Mycestro, un ratolí … diferent.

El concepte

La idea de Mycestro és un dispositiu de punter que substitueixi el ratolí i que, per a utilitzar-lo, no sigui necessari realitzar grans desplaçaments de la mà lluny del teclat, per exemple.

Per aconseguir-ho, han desenvolupat una mena d’anell intel·ligent (en realitat, ocupa bastant més que un anell) que permet desplaçar el punter del ratolí exclusivament amb el moviment de la mà a l’aire.

El disseny ha estat molt ben realitzat per a què puguem moure la mà amb llibertat sense arrossegar amb això el punter del ratolí quan volem dur a terme altres tasques com, per exemple, agafar una tassa de cafè per beure.

Per a això, l’usuari ha de tocar la vora del dispositiu amb el dit polze per tal que es mogui el ratolí. Si no l’està tocant, és com si no utilitzéssim el ratolí -aquest no s’activa- i, per tant, podem fer qualsevol altra cosa amb el braç i la mà sense haver de tenir en compte si això es reflecteix en alguna acció en el ordinador.

A l'esquerra, el Mycestro en repòs; no toquem la superfície de contacte que activa el ratolí i, per tant, si movem el braç o la mà, el punter no es mourà a la pantalla. A la dreta podem apreciar com amb el dit polze toquem la superfície de contacte, la llum verda s'activa per indicar que la funció de ratolí està activa. Ara si que el punter es mourà a la pantalla quan fem algun moviment amb el braç o la mà

A l’esquerra, el Mycestro en repòs; no toquem la superfície de contacte que activa el ratolí i, per tant, si movem el braç o la mà, el punter no es mourà a la pantalla. A la dreta podem apreciar com amb el dit polze toquem la superfície de contacte, la llum verda s’activa per indicar que la funció de ratolí està activa. Ara si que el punter es mourà a la pantalla quan fem algun moviment amb el braç o la mà

És un tipus de dispositiu que va, per una banda, enfocat als usuaris més techies, aquells als qui els agrada de tenir a les mans conceptes de dispositiu trencadors respecte a la tradició, que els diferenciïn, i que els permetin endinsar-se en el que pot ser el futur en matèria tecnològica.

D’altra banda, també va dirigit als professionals de diversos sectors als quals el fer servir l’ordinador des d’una certa distància i/o amb moviments de la mà sense haver d’agafar un ratolí els resulta pràctic o indispensable

El dispositiu

Com veiem a les imatges, en el paquet s’hi inclou el ratolí Mycestro, el cable USB de càrrega, i el dongle USB per connectar a l’ordinador. Aquest dongle és el que s’encarrega de realitzar la connexió entre el Mycestro i el dispositiu amb el qual l’utilitzarem, i ja ve programat de fàbrica.

Aquí podem veure els diversos elements que vénen a la caixa (a dalt, a l'esquerra) del Mycestro: (en el sentit de les agulles del rellotge) dongle, bossa, cable USB, manual d'instruccions i, al centre, el mateix ratolí Mycestro

Aquí podem veure els diversos elements que vénen a la caixa (a dalt, a l’esquerra) del Mycestro: (en el sentit de les agulles del rellotge) dongle, bossa, cable USB, manual d’instruccions i, al centre, el mateix ratolí Mycestro

També s’hi inclou un manual d’usuari en paper amb unes instruccions bàsiques per a la seva connexió i primer ús. Realment, no es necessita més, però també crec que podrien haver estat una mica més treballades, perquè, per exemple, jo mateix premia un botó determinat del ratolí per activar-lo quan cal fer-ho en la superfície de contacte, i només en els botons quan volem dur a terme una acció.

Les instruccions podrien estar redactades d’una manera una mica més descriptiva i no tan succinta, encara que això comporti augmentar una mica la mida del paper en el qual s’han imprès.

El contingut de la caixa també inclou una petita bossa de viatge que ens servirà en principi per guardar el Mycestro quan ens n’anem de viatge, però que s’acabarà convertint en el domicili de residència habitual del dispositiu quan no l’estiguem usant, fins i tot a casa, per a què no s’hi enganxi la pols.

El dispositiu en si té una aparença fràgil, com de fet en impressora 3D (encara que la superfície es nota ben polida). No he tingut l’oportunitat de comprovar la seva resistència, ja que no he patit cap accident amb ell, com ara que em caigués a terra o bé l’aixafés amb un llibre o similar, ni tampoc l’he forçat per provar la seva resistència, ja que tampoc era l’objectiu de l’anàlisi, però realment quan el tens a la mà el tractes amb cura per la seva aparença de fragilitat. És una cosa que me n’he adonat que ho feia sense pensar-ho.

Compatibilitat

Total i absoluta amb totes les plataformes en les que l’he pogut provar (Windows, Mac OS X, GNU/Linux i Android) sense haver de realitzar la instal·lació de cap programari. És simplement connectar i en un segon ja el podem utilitzar. És, realment, un dispositiu plug&play.

L’única plataforma en la que em va donar algun petit problema va ser amb Android. L’he estat utilitzant en el set-top box que tinc connectat al televisor amb aquest sistema operatiu i he de confessar que quan dic petit problema, vull dir que va trigar més de cinc segons a reconèixer-lo i què en els primers moviments va funcionar a batzegades. Després d’això, ja tot ha estat perfecte.

I no sé si ha tingut alguna influència en això o no, però el dongle del Mycestro està situat en el meu set-top box just al costat del dongle del teclat sense fils… encara que, la veritat és que després no ha donat cap més problema, així que puc suposar que hagi estat culpa del sistema operatiu, que probablement ha trigat a reconèixer i instal·lar el maquinari.

Ús

Abans d’utilitzar el dispositiu, l’hem de carregar. No sé si passarà el mateix amb tots els exemplars, però el primer cop, el meu va trigar una estona llarga (i estic parlant d’un mínim de 10-15 minuts) abans de donar senyal de càrrega. Fins i tot vaig estar pensant si no m’hauria arribat defectuós o estava fent alguna cosa malament.

Primer plànol del Mycestro

Primer plànol del Mycestro

Segurament, el que he rebut gentilment de mans del fabricant (al qual, i des d’aquestes ratlles, agraeixo la seva col·laboració amb la cessió del dispositiu) ha estat un prototip i, d’aquí, que algun aspecte com aquest no hagi acabat de funcionar tant bé com ho hauria hagut de fer, malgrat que he d’insistir que l’experiència d’ús del Mycestro ha estat satisfactòria en tot moment.

La càrrega triga el seu temps, de manera que el recomanable és deixar-lo carregant a una estona llarga en la qual no haguem de fer ús del dispositiu al qual el connectem. El cable USB permet carregar-lo a través d’un ordinador o, si no, qualsevol altre dispositiu que disposi d’un port USB.

Però, és clar, no deixarem l’ordinador encès tota la nit només per carregar el ratolí. Personalment, l’he provat amb un carregador de mòbil i el resultat ha estat satisfactori, tot i que queda per provar si això no disminueix la vida operativa de la bateria a llarg termini.

I ja que parlem de la bateria, la seva durada és potser el punt més feble del Mycestro. El fabricant indica fins a tres dies de durada ininterrompuda abans d’haver-lo de tornar a carregar. A la pràctica, al cap de dos dies i poc ja l’havia de posar a carregar novament, i molesta molt haver-ho de fer quan l’hauries d’estar utilitzant.

Un altre factor a tenir en compte amb la bateria és que la seva descàrrega quan no estem utilitzant el dispositiu també és bastant ràpida. Així que, si ens n’anem uns dies de vacances deixant al Mycestro a la seva bossa, quan tornem probablement l’haurem de tornar a carregar abans d’utilitzar-lo.

Això és degut al fet que el Mycestro no s’atura mai, entra en un mode de repòs però no deixa de descarregar mai la bateria. No té interruptor per apagar-lo

Així que la gestió de la bateria és el segon més difícil en l’ús d’aquest gàdget. El primer? Acostumar-se al seu ús, sens dubte.

Amb aquesta afirmació no estic dient que el Mycestro no sigui pràctic, al contrari, però el seu paradigma d’ús és tan radicalment diferent al d’un ratolí convencional, que cal temps per acostumar-s’hi. Jo porto dos mesos i no puc dir que el domini del tot, és clar que l’he utilitzat amb determinats dispositius, no de manera constant.

I quedi clar que aquesta corba d’aprenentatge tan pronunciada no és culpa del dispositiu, sinó de la seva mateixa naturalesa de canvi radical respecte al que hem vist.

Amb el seu ús diari se li troben diversos avantatges; el primer és no dependre d’una superfície física en la qual allotjar-lo. Sembla una bajanada, però realment quan t’hi acostumes no hi ha color.

Per exemple, en el cas del meu set-top box amb Android, per fer-lo amb un conjunt de teclat i ratolí convencional, he disposar d’un espai al sofà per moure el ratolí, o bé fer-ho a sobre de la cuixa, amb tots els inconvenients que això comporta, o en el reduït espai del braç del sofà. Per això em vaig comprar un teclat amb trackpad incorporat, el que no deixa de ser una nosa més que tinc sobre els meus genolls.

Amb el Mycestro, en canvi, me’l puc posar al dit i, quan no necessito utilitzar-lo, m’oblido que el tinc posat. No és en absolut molest, t’adaptes de seguida i sembla que no portis res, i et permet controlar el teu set-top box sense problemes.

Vista frontal del Mycestro

Vista frontal del Mycestro

El segon avantatge és l’ús a distància. Controlar la música que escoltes des d’un ordinador o navegar per la web mentre vas amunt i avall parlant per telèfon només movent el braç és una cosa al·lucinant les primeres vegades, però que quan perd el seu encant de novetat, guanya el de la practicitat. T’hi acabes acostumant.

Vista lateral del Mycestro, en la qual s'hi pot apreciar clarament la llum que indica que el ratolí està activat

Vista lateral del Mycestro, en la qual s’hi pot apreciar clarament la llum que indica que el ratolí està activat

No cal dir que en conferències i altres actes en què calgui passar les pàgines d’un PowerPoint, aquest dispositiu és molt pràctic, discret i, a més, crida l’atenció pel seu nou disseny. Fins i tot parlar d’ell pot formar part de la mateixa conferència!

Al principi costa bastant moure’l, ja que la tendència és a fer-ho amb tot el braç, però al cap d’uns dies de pràctica veurem que es tracta més d’un joc de mà i canell, encara que ja us dic que costa bastant acostumar-s’hi o, almenys, així ha estat en el meu cas.

El dispositiu en si té tres botons que compleixen les mateixes funcions que els botons d’un ratolí. Des de la part que queda més endavant quan ens el posem al dit, fins a la del darrere, són respectivament el botó esquerre, central (on en un ratolí convencional s’hi troba situada la roda de desplaçament) i botó dret.

Just a sobre d’aquesta línia de botons s’hi troben els llums LED que indiquen el seu funcionament i estat de càrrega. Costa localitzar-les al principi quan ho llegeixes a les instruccions, ja que surten indicades que sembla un punt, encara que després realment es veuen com una tènue línia (especialment quan la llum hi incideix plenament), però és quelcom merament anecdòtic.

El carregador USB es troba a la part posterior del dispositiu. Costa una estona que comenci a carregar, com he dit abans, fins al punt que més d’una vegada l’he desconnectat i tornat a connectar del punt de càrrega al que l’havia connectat després d’uns instants sense activitat, encara que després de la primera càrrega, aquestes esperes no duren més de 10 segons.

Conclusions

Difícilment el Mycestro aconseguirà substituir un ratolí convencional, tret que solucionin el tema de la càrrega de la bateria per tal que duri bastant més, un parell de setmanes almenys, però ens serà molt pràctic en alguns escenaris i, amb l’ús, imprescindible.

Per exemple, el tenir-lo a conjunt amb un set-top box Android, o per fer anar l’ordinador còmodament des del llit sense teclats ni ratolins pel mig, es farà en poc temps insubstituïble si ens esforcem una mica en el procés d’adaptació.

El punt en contra és la corba d’aprenentatge que, almenys per a mi, s’ha fet llarga (i reconec que encara no el domino tant com voldria.)

Per altra banda, comentar també que el preu em sembla excessiu per a un dispositiu que té com a finalitat la de substituir a un ratolí convencional, però també és cert que no serà qualsevol qui l’utilitzarà, sinó que seran usuaris més techies, que potser sí estiguin disposats a pagar una mica més per diferenciar-se de la resta dels mortals.

El recomanaria? En les condicions que he esmentat abans, si és possible començar a utilitzar-lo en un dispositiu secundari per donar les primeres passes per a més endavant començar a utilitzar-lo amb ordinadors i altres dispositius d’ús més freqüents. L’opció del set-top box és, al meu parer, la més vàlida.

Guillem Alsina
Etiquetes: