Anàlisi: Nokia Lumia 530

Nokia Lumia 530
Compartir

La solvència de Windows Phone en terminals d’escassos recursos de maquinari és un dels punts fort d’aquest terminal de gamma mitjana/baixa que supleix bé les seves mancances.

Especificacions

Processador: Qualcomm Snapdragon 200, quad-core a 1,2 GHz
Processador gràfic: Qualcomm Adreno 302
Memòria RAM: 512 MB
​​Emmagatzematge intern: 4 GB més ranura microSD per a targes de fins a 128 GB. 15 GB d’emmagatzematge en el núvol amb OneDrive
Pantalla: LCD capacitativa de 4″ FWVGA (854×480), format 16:9, 246 ppi. 24 bits/16 milions de colors
Càmera principal: 5 Mpx, d’enfocament fix, sensor de 1/4″, distància focal de la càmera de 28 mm, obertura de la càmera f/2.4, no té càmera davantera
Connectivitat: GSM 850/900/1800/1900 MHz, WCDMA 900/2100 MHz, Bluetooth 4.0, Wi-Fi 802.11 b/g/n amb capacitat de funcionar com a punt d’accés mòbil per fins a vuit dispositius a la vegada
Capacitat de la bateria: 1.430 mAh
Sistema operatiu: Windows Phone 8.1
Mides: 119,7×62,3×11, 7 mm
Pes: 129 g
Colors disponibles: verd llima, taronja, blanc i gris

Per dins

Després de desembarlar-lo i de consultar la guia ràpida per saber com es munta la tarja SIM, veig que cal treure-li la tapa posterior, ja que no hi ha cap slot o ranura a la vista. De fet, la carcassa llueix realment elegant gràcies, precisament a aquesta manca d’elements que trenquin amb la seva continuïtat.

Tot i això, i per a obrir-ne la tapa posterior, costa una mica trobar-li el punt, especialment si hom s’ha tallat les ungles recentment (com era el meu cas) i, a més, “presumeix” de ser un pocatraça a qui li fa por estirar o empènyer gaire fort per por de no controlar la seva força i trencar alguna cosa (si, també com és el meu cas…).

Així doncs, després d’uns pocs intents d’obrir la tapa posterior seguint les instruccions d’estirar cap enrere, moderant la meva força i augmentant-la gradualment, vaig poder accedir a l’interior del terminal.

El Lumia 530 té l’opció de doble SIM, de manera que vaig posar l’única que tinc per a proves al slot corresponent a la SIM número 1. O, almenys, ho vaig intentar un parell de vegades; la forma del slot dificulta col·locar-hi la tarja a la primera, i imagino que més d’un maldecap provocarà a un usuari novell, tot i que queda el consol de saber que, d’aquí, segur que la SIM no s’escapa.

Pel que fa a l’emmagatzematge, 4 GB interns ampliables mitjançant una tarja microSD que es col·loca en un slot just al costat de la SIM 1, per la qual cosa cal retirar la bateria per accedir a la tarja d’emmagatzematge.

Si no emprem tarja microSD afegida, l’espai d’emmagatzematge és molt limitat tot i que puguem gaudir de l’espai en el núvol a través de OneDrive. Pel tema fotogràfic, per exemple, ens podem veure en la tessitura que ràpidament se’ns ompli la memòria interna del terminal si estem de viatge. O bé, quan estem intentant estalviar dades en la nostra connexió, cosa lògica en un perfil d’usuari que ja busca un telèfon de preu contingut.

Crec que duplicar la memòria, amb vuit gigabytes, hagués estat l’ideal, comptant a més que, d’aquests quatre, una bona part ja se la queda el programari.

Per fora

El Nokia Lumia 530 és un telèfon senzill de gamma mitjana que pot ser trobat lliure al mercat per 99 euros. El seu disseny és simple, dominant per complet en ell els materials plàstics i amb les quatre cantonades de la carcassa arrodonides.

De fet, només tindrem el vidre (i ho poso en cursiva perquè al tacte m’ha semblat més aviat un material plàstic semblant al vidre) davanter en el qual destacarà la pantalla, la llegenda NOKIA a la part superior, emblemàtica de la marca, i l’altaveu superior. El micròfon, a la part inferior, amb prou feines s’albira com una lleugera marca.

La carcassa (en el cas de l’exemplar que em va tocar amablement cedit per Microsoft, d’un color verd llima molt cridaner) manté una línia d’acord amb la filosofia del terminal, senzilla i que, a part de l’objectiu de la càmera i el flaix (cadascun d’ells en un extrem), només es veu “trencada” pel botó d’encesa/apagat al lateral dret (mirant des de baix) i els botons de pujar i baixar volum que estan immediatament a dalt de l’anterior, i la presa per a auriculars de la part superior.

P1020817

L’adherència és còmode, malgrat que la mida de l’aparell és massa petit per a una mà gran com la meva. Una característica que m’ha agradat, i no sé si sóc l’únic que ho nota o ha arribat tan lluny en l’anàlisi, és que si parlo una estona llarga amb ell i m’arriba a suar la mà pel seu ús prolongat en el temps en un ambient en el qual la temperatura és alta, el telèfon no rellisca de la mà.

No disposa de càmera de fotos/vídeo davantera, de manera que aquells a qui els agradi de fer-se “selfies” haurien descartar, d’entrada, l’adquisició d’aquest model, o bé es veuran obligats a fer equilibris amb les mans per poder-se fotografiar en condicions amb la càmera posterior.

Igualment, tampoc tenim un LED que ens informi de l’estat del terminal o de missatges entrants. Una mancança? Una mica de bateria s’estalvia per aquesta part, i de ben segur que es disminueix el cost. Uns pocs petits estalvis sumats acaben portant a un estalvi global en el preu.

Pantalla

Evidentment, per la tipologia i preu d’aquest dispositiu, hom no podia esperar una pantalla d’altíssima qualitat, però el que he trobat en aquest Nokia Lumia 530 és una pantalla que al tacte em fa pensar més en un plàstic fort que en un cristall, i amb la qual si no encertes en les condicions de brillantor, fàcilment et pot molestar més d’un cop.

Malgrat intentar treballar una mica la brillantor per a què els missatges em fossin més fàcils i còmodes de llegir, m’ha costat bastant poder configurar uns paràmetres que em facin còmode el treball sota qualsevol tipus de llum.

A la visualització de vídeo i imatges, el terminal no millora gaire en aquest aspecte, pel que no és recomanable per a usuaris que valoren la qualitat de visualització des del mateix dispositiu. Per a ells, la millor opció seria considerar un terminal de gamma superior de la mateixa Nokia.

Comparant-lo amb terminals de la competència de gamma semblant, crec que en aquest aspecte Nokia ha cuidat menys el 530, al qual si l’haguessin dotat de la mateixa pantalla de l’520, hauria estat tota una altra cosa… encara que en aquest cas, probablement el preu hauria estat diferent.

Càmera

La càmera principal (la del darrere i única del dispositiu) és de 5 Mpx. i el programari que la fa anar és el Nokia Camera, una aplicació amb múltiples possibilitats i que inclou alguns tutorials que sense cap mena de dubte seran molt pràctics als usuaris, especialment a aquells que, com a un servidor de vostès, es declaren bastant negats per a la realització de fotografies mínimament decents i sempre acaben recorrent al mode automàtic.

Tot seguit us deixo amb una sèrie d’instantànies captades, precisament, amb el mode automàtic del dispositiu:

I una mostra de vídeo capturat amb el terminal:

Una funcionalitat que m’ha agradat molt és el mode de ràfega, que permet disparar gran quantitat de fotografies per a, després, seleccionar la que millor s’adapta al nostre gust/necessitats.

Ens serà molt pràctic a l’hora de capturar, per exemple, un succés molt puntual, com una encaixada de mans entre dues persones, una mica difícil de poder captar correctament amb tan sols una presa, però que si capturem gran quantitat d’exposicions des de just abans que comenci l’acció fins just un moment després que les mans se separin, difícil serà que en tota la ràfega d’imatges no n’hi hagi una que s’adapti al que necessitem.

El programari Nokia Camera

El programari Nokia Camera

Com he dit abans, el terminal estalvia costos no incloent una càmera davantera, de manera que els amants dels selfies es trobaran sense cap mena de dubte una mica frustrats amb aquest telèfon.

So

Poc a dir en aquest aspecte, i segurament no sóc la persona més indicada per a jutjar-lo per la meva oïda “dura” per a aquests temes, però la meva percepció ha estat la d’un altaveu acceptable, correcte per al tipus i el preu del terminal, i una qualitat del micro bona per a la gamma en què es mou.

En aquest aspecte, doncs, Nokia ha fet que el Lumia 530 compleixi amb correcció, fins i tot un punt per sobre del que li correspondria segons la gamma que ocupa.

Bateria

1.430 mAH per a una pantalla de 4″ i amb l’escàs consum de recursos que exigeix ​​Windows Phone 8.1, haurien de donar per a un dia sencer. He de dir que m’ha sorprès el poc que consumeix en espera, però és que tampoc es dispara en gran mesura el consum quan estàs treballant amb ell, deixant de banda que sempre hauríem d’optar per configuracions de brillantor de pantalla que ens permetin estalviar una mica d’energia, tant en aquest com en qualsevol dispositiu mòbil.

És, potser, un dels punts que més m’han agradat del Lumia 530, i és que si es fa un ús normal d’ell, no haurem de recórrer a un endoll abans d’acabar el dia, i és molt possible que puguem arribar a casa amb el telèfon encara en funcionament després d’una jornada d’ús intensiu.

Entenc que les mides del telèfon no donaven per a una bateria de més capacitat perquè, si no, això ja hagués estat un factor diferencial molt gran a favor, encara que n’hagués encarit el preu.

Programari

La versió del sistema operatiu Windows Phone que munta aquest terminal és la darrera disponible, la 8.1, que corre molt fluidament. El maquinari del 530 ha estat millorat respecte al model immediatament predecessor, el 520 (tret de la pantalla en la qual, al meu parer, hi ha hagut un retrocés) amb un processador més potent, el que es nota en la fluïdesa amb què es mou el sistema operatiu.

Gràcies a què Windows Phone ja ha estat concebut des de la base per executar-se fluidament en terminals de gamma baixa/mitjana, i a les poques “floritures” gràfiques dels seus menús (no se m’entengui malament, posseeixen una bellesa minimalista), és molt ràpid moure’s entre les aplicacions i els menús del sistema.

En aquest aspecte, s’ha de reconèixer la bona feina de Microsoft, ja que treballar amb aquest terminal ens donarà la impressió d’estar-ho fent amb un dispositiu de gamma alta.

Això, sempre i quan no li enviem una gran càrrega de treball, ja que llavors es veuran les seves limitacions en l’apartat maquinari, com el seu mig giga de RAM.

S’inclou el paquet d’ofimàtica Microsoft Office, OneNote, el navegador web Internet Explorer, el client de Facebook, l’aplicació MixRadio, el connector de Xbox Games per aconseguir videojocs, la botiga d’apps del sistema, el client del sistema d’emmagatzematge d’arxius “en el núvol” OneDrive, els Mapes de Windows Phone (poden descarregar-se els mapes Nokia Here), Outlook, els podcasts de Nokia, l’app de ràdio FM (molt d’agrair encara avui en els terminals), Outlook per al correu electrònic, i una icona de Skype que no és el programa en si, sinó un enllaç per a descarregar-lo i instal·lar-lo des de la botiga de Windows Phone.

Del navegador Internet Explorer m’ha agradat especialment l’opció de configuració de triar entre carregar per defecte la versió mòbil de les pàgines o la versió d’escriptori. Tot i que molts llocs ja estan adaptats per poder ser visualitzats a la pantalla d’un smartphone, molts cops ens pot ser d’interès carregar la versió d’escriptori d’aquest lloc.

En el cas d’altres navegadors, com Chrome per a Android, l’opció de càrrega de la versió d’escriptori de la pàgina ha de ser definida manual i individualment per a cada pestanya en la qual estiguem treballant, la qual cosa pot arribar a ser incòmode, segons el cas.

Per la resta, bona velocitat de càrrega dels llocs visitats, excepcional si tenim en compte l’escassa memòria RAM del telèfon (amb prou feines mig giga). En aquest sentit, gran feina de Microsoft en adaptar la seva plataforma mòbil a dispositius amb un maquinari tan constrenyit.

En els Mapes de Windows Phone m’ha agradat especialment la possibilitat de descarregar una secció dels mapes, d’accés fàcil i ràpid a les opcions generals del programa, cosa molt pràctica si hem de viatjar.

Per emmagatzemar la informació de tal descàrrega necessitarem imperiosament el tenir instal · lada una targeta microSD.

En l’apartat negatiu d’aquesta aplicació, la lentitud que he experimentat sobre el terreny en la consulta del mapa. El sistema m’ha ubicat ràpidament, però m’he passat temps amb la pantalla en blanc sense poder veure el meu entorn ni poder fer-hi consultes.

En aquest aspecte, altres opcions com Google Maps proporcionen informació al moment d’una manera més ràpida.

L’aplicació Cartera no és un bitlleter per a targes VISA i, amb això, poder pagar amb el mòbil, ja que aquest dispositiu no té tecnologia NFC, sinó que es tracta d’una solució per a emmagatzemar i gestionar bitllets i passis com, per exemple, les targes d’embarcament de vols de Lufthansa o de SAS, la tarja de client dels supermercats Walgreens, etc.

Poques companyies i, d’aquestes, encara menys que tinguin un lloc en mercats fora del nord-americà, si exceptuem les aerolínies. Aquí, recomanar a Nokia que treballi més els acords amb marques implantades en cada mercat local.

Conclusió

Després d’haver-lo provat durant una mica més de dues setmanes, la meva conclusió és que el Nokia Lumia 530 és una bona opció preu/qualitat, si bé al cost del qual cal afegir-hi indefectiblement una tarja microSD, si pot ser de 8 GB cap amunt.

La pantalla m’ha decebut, i en aquesta àrea si he de confessar que m’esperava més de Nokia. Segurament m’ha decebut especialment en comparar-la amb el 520.

Crec que el Lumia 530 és un telèfon indicat per a aquells usuaris que volen un terminal per a ús esporàdic, que l’han d’usar de manera intensiva però que si volen disposar de les possibilitats d’un smartphone per si algun dia les han de necessitar.

Per a ells, l’adquisició d’un terminal superior representa una despesa innecessària, però el preu contingut del 530 els dóna l’oportunitat de tenir un bon telèfon a un preu que, avui en dia, és més que bo.

El recomanaria? Sincerament, només en casos molt puntuals i ajustats al perfil que acabo d’explicar.

Guillem Alsina
Etiquetes: