Anàlisi: SanDisk Extreme 500

Compartir

Unitat SSD ultraportàtil que destaca per una mida petita i una gran resistència per fer-la servir en qualsevol circumstància.

La unitat SanDisk Extreme 500 de 240 GB es troba dins d’un embolcall de 77x77x10 mm que la protegeix dels cops, fent d’un disc SSD una unitat tan segura de transportar com un pendrive USB.

La velocitat de lectura que ens dóna és de fins a 415 MB/s, mentre que la d’escriptura és de 340 MB/s. Per comparar-ho, direm que una unitat SSD estàndard muntada internament en un ordinador com l’Extreme Pro d’idèntica capacitat de la mateixa SanDisk amb interfície de connexió SATA 3.0, ofereix una velocitat de lectura de fins a 550 MB/s i d’escriptura de 520 MB/s, mentre que una unitat USB flash (un pendrive) 3.0 Ultra de la mateixa casa presenta una velocitat de lectura de fins a 100 MB/s.

La seva lleugeresa és, senzillament, increïble; en el primer moment després d’agafar-lo em pensava, sincerament, de què el que tenia a les mans era una carcassa buida, sense unitat d’emmagatzematge a dins.

Això el fa molt pràctic a les nostres bosses i maletes en el dia a dia, ja que per molt que intentem reduir-ne el pes, ens trobem amb què un ordinador ultraportàtil, convertible o tauleta, el carregador de corrent o una bateria portàtil per a carregar-lo, més els extres que hi portem (uns auriculars, les ulleres de sol,…) es continuen fent pesats.

Un cop oberta la capsa, el que ens trobem és amb el disc dur en si, molt petit com podem veure a la fotografia, amb una moneda d’euro per comparar, així com un cable USB 3.0 i un breu manual d’instruccions disponible en diversos idiomes.

Per a fer-nos una idea de la mida d'aquesta unitat, la comparem amb una moneda d'euro

Per a fer-nos una idea de la mida d’aquesta unitat, la comparem amb una moneda d’euro

Un advertiment pel que fa al breu manual d’instruccions: la lletra és molt petita, com en tots aquests casos. Em pregunto si no valdria la pena fer un manual el doble de gran, o imprimir-ho en dos fulls, però fer-ho amb una mida de lletra abastable a tots els ésser humans.

La caixa en la qual es presenta la unitat, amb una moneda d'euro per a comparar-la

La caixa en la qual es presenta la unitat, amb una moneda d’euro per a comparar-la

En aquestes instruccions ens hi explica el de sempre, inclòs el que no hem de fer amb la unitat de disc: deixar-la exposada a la llum solar directa (l’escalfor produïda podria malmetre el disc), mullar-lo acostant-lo a dutxes, o incinerar-lo. No, en el meu dia a dia dubto que em trobi amb gaires situacions en les quals em calgui incinerar aquest disc extern…

Una advertència em crida l’atenció: no deixeu caure la unitat. SanDisk, en canvi, la “ven” com a resistent a caigudes i també a temperatures extremes, pel que l’advertència de no deixar-lo sota l’exposició de la llum solar directa tampoc hauria de tenir gaire sentit, però entenc que la protecció és contra accidents ocasionals, no per permetre que la unitat sigui sotmesa a càstigs arbitraris dia si dia també.

El disseny del disc fa que el connector USB 3.0 quedi amagat i protegit darrere d’una petita tapa de plàstic enganxada al cos del disc, de manera que no patirem el risc de pèrdua, malgrat que és d’aquelles coses que, probablement, amb l’ús s’anirà degradant per acabar-se trencant.

A la part contrària hi trobem una anella de metall que fa les funcions d’agafador, permetent-nos fer servir aquesta unitat com a clauer, per exemple. Si, és un pèl gran per dur a terme aquesta funció, però no oblidem que és una unitat concebuda per a ser de butxaca, pel que si l’hem de dur d’aquesta manera, almenys li podem donar un segon ús.

Prova de camp

La meva primera prova és impulsiva: el connecto a l’ordinador en el qual he començat a escriure aquesta anàlisi, un sobretaula HP funcionant amb GNU/Linux, concretament Ubuntu GNOME 14.10.

I aquesta primera prova falla: si bé l’ordinador em reconeix el disc extern quan el connecto, és incapaç de muntar-ne la partició, malgrat que aquesta està formatada amb un format estàndard.

Missatge d'error que es repeteix quan intentem muntar la unitat en una màquina GNU/Linux

Missatge d’error que es repeteix quan intentem muntar la unitat en una màquina GNU/Linux

Decidit a constatar si en Linux funciona sense haver-la de formatejar, inicio l’ordinador amb una versió més modena d’Ubuntu, concretament la 15.10 (i a falta que la 16.04 surti en versió oficial el 21) i em segueix donant exactament el mateix problema.

No és que no la puguem fer servir en un ordinador que funcioni amb el sistema operatiu del pingüí, ja que reconeixen l’existència de la unitat, però el que no poden fer és muntar el sistema de fitxers tal com està formatat, pel que requerirem d’una feina prèvia de preparació.

Cal fer notar, però, que amb menys del 2% de les màquines d’escriptori de tot el món, Linux serà un sistema operatiu difícil que ens el trobem instal·lat en una màquina amb la qual hàgim de treballar, malgrat que caldrà tenir-ho en compte si portem la unitat de SanDisk de viatge lluny amb dades que hem de traspassar a algú, per tal de no fer el viatge en va.

La següent prova és des d’un MacBook Pro amb Mac OS X Yosemite 10.10.3, en el qual el reconeixement és instantani sense cap mena de problema. Tampoc me l’ha donat amb Windows, plataforma en la qual m’ha muntat la unitat a la primera i m’ha permès de fer-la servir sense problemes.

El més habitual serà que fem servir la unitat amb un ordinador, però també he tingut ganes de comprovar com treballa quan la connectem a un dispositiu mòbil, provant amb dos: per una banda, un smartphone Sony Xperia Z1 amb Android 5, i per l’altra una tauleta tàctil Trekstor SurfTab Xintron i 7.0 amb Android 6, ambdós amb un adaptador USB OTG.

En el primer cas, el de l’Xperia, no m’ha ni reconegut la unitat, però en el cas de la tablet si que ho ha fet malgrat que no ha pogut muntar el sistema de fitxers, pel que segurament amb una reformatació seria plausible d’utilitzar.

Per a les proves de velocitat podria emprar un programari que em mesurés el temps i la velocitat de transferència, però he preferit dur a terme una operació més senzilla i mundana: he copiat una carpeta força plena de dades, comparant el temps que triga la unitat de SanDisk amb un disc dur mecànic de 2,5” a 5.400 RPM, concretament un Toshiba MQ01ABD050, muntat en un adaptador extern USB 3.0.

És material que tothom pot tenir per casa seva, i he pressuposat que l’adquisició d’una unitat d’aquestes característiques podia estar destinada, en molts casos, a substituir-ne d’altres més antigues.

L’ordinador des del qual he dut a terme la prova ha estat un MacBook 5,5 (del 2010), el qual no disposa de port USB 3.0, el que suposa, ja d’entrada, un handicap per a la unitat SSD externa de SanDisk en comparació amb la seva rival, de característiques tècniques inferiors i anterior en el temps.

Efectivament, la unitat de SanDisk ha fet pràcticament el mateix temps copiant una carpeta de 12 GB des de la unitat SSD interna de l’ordinador que el disc dur extern (5 minuts 14 segons vers els 5 minuts i 17 segons respectivament), pel que podem concloure que si no tenim un equip amb ports USB 3.0, difícilment podrem treure partit d’aquesta unitat.

Conclusió

El SanDisk Extreme 500 és un excel·lent dispositiu d’emmagatzematge extern, del qual m’agradaria destacar-ne la lleugeresa i petitesa, cosa que ens permet disposar d’una gran quantitat d’espai digital sense ocupar, paradoxalment, gaire espai físic.

És fàcil de transportar fins i tot en una butxaca gràcies a la petitesa i robustesa de la unitat, malgrat que queda clarament reservat a un tipus d’usuari que també porta el seu ordinador portàtil quan es desplaça, el que fa que ja pugui gaudir d’espai a la bossa de transport. I és que una mica d’estalvi en l’espai emprat pels nostres gadgets sempre va bé.

Aquesta unitat guanya tot el sentit si les nostres necessitats en desplaçament moltes vegades exigeixen tan sols gravar-nos arxius per transportar-los de la feina a casa, des de casa d’un amic o des de casa nostra cap allà, però no per fer còpies de seguretat del nostre ordinador, ja que aquesta casuística no requerirà d’una unitat altament portable.

Professionals que hagin de viatjar molt lluny i portar mostres per treballar amb continguts multimèdia o d’altra mena que ocupin molt d’espai també són uns candidats òptims a fer servir aquest dispositiu.

En l’apartat de portabilitat, lleugeresa i comoditat, és un rival difícil de batre i que sens dubte satisfarà totes les expectatives generades per qui el compri.

A nivell de rendiment només en traurem un partit clar si el fem servir connectat a un port USB 3.0, ja que la diferència respecte a un altre tipus de mitjà quan el connectem a un port USB 2.0 és inexistent.

Val a dir que els usuaris de Windows i Mac no tindran cap mena de problema en fer-lo servir out-of-the-box, mentre que aquelles rara avis que emprin una alternativa com ara GNU/Linux o que el vulguin connectar als seus dispositius Android, necessitaran preparar-lo una mica més.

El preu de venda al qual podrem trobar aquesta unitat va des dels 95 als 120 euros, depenent de la botiga.

Anàlisi: SanDisk Extreme 500
Valoreu aquesta publicació

Guillem Alsina
Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Etiquetes: