Anàlisi: Wiko Fever

Compartir

Especificacions

Microprocessador: Octa-Core Cortex A-53 a 1,3 GHz
Memòria RAM: 3 GB
Pantalla: IPS de 5,2” feta en Gorilla Glass 3 laminat amb resolució Full HD (1.920×1.080) i 424 ppp
Càmeres: principal (posterior) de 13 Mpx, secundària (davantera, per a selfies i videoconferència) de 5 Mpx
Tarja SIM: dual, dues micro-SIM
Memòria interna: 16 GB.
Memòria externa: ampliable mitjançant slot microSD. Suporta targes de fins a 64 GB
Wi-Fi: 802.11 b/g/n
Bluetooth: 4.0 estèreo
Connectivitat per cable: port microUSB 2.0 amb possibilitat d’OTG suportada en el programari
Bateria: de polímer de Liti de 2.900 mAh
Mides: 148×73,8×8,3 mm
Pes: 143 g bateria inclosa
Preu: entre 220 i 250 € depenent de la botiga

El resultat de la prova de rendiment comparativa Antutu Benchmarks amb el Wiko Fever. Clic per augmentar

El resultat de la prova de rendiment comparativa Antutu Benchmarks amb el Wiko Fever. Clic per augmentar

Presentació

Ficat dins d’una capsa prou petita com és tendència des de fa un temps (tot i que n’he vist de més petites en matèria de telèfons) i de disseny minimalista en la qual domina el color verd als laterals i el negre a la davantera amb la marca de la casa i la denominació del terminal, dins d’aquesta hi podem trobar un plafó de cartró que conté el telèfon desat dins d’una bossa de plàstic i que, si l’aixequem, trobarem la garantia i el manual d’instruccions, i una capseta de cartró que conté el carregador (composat per adaptador de corrent i cable USB que també podem emprar per connectar-lo a un PC) i uns auriculars.

Destacar d’aquests darrers que només porten un joc d’adaptadors de silicona per a les orelles, pel que si no ens van del tot bé, ens haurem de buscar la vida per aconseguir-ne uns altres.

Per altra banda, el manual en paper s’agraeix, ja que no tots els terminals en porten un avui en dia, incloent en el paquet com a màxim una guia ràpida que explica com ficar-hi la tarja SIM, carregar-lo i engegar-lo.

Si bé no hi trobem una explicació del sistema operatiu Android i de tota l’operativa, si constitueix un bon resum per als novells en matèria de smartphones, malgrat que per començar a funcionar a ple rendiment des del primer moment, caldria una breu guia d’Android.

Un punt negatiu a destacar del manual és la seva petites; si a mi, que no tinc problemes de vista, ja m’ha resultat incòmode en algun moment, no vull ni pensar com s’ho passarà algú que no vegi bé la lletra petita… i encara que en general l’he pogut llegir, hi ha hagut detalls com el dibuix que explicita quina és la SIM1 i quina la SIM2 d’aquest terminal dual, en que si no m’hi arribo a fixar bé, no veig que la diferència està marcada al dibuix, i no enlloc del text.

Millorable, doncs, en el format i presentació de la documentació, malgrat que en el seu contingut la millora és opcional car ja és prou satisfactori.

Tots els elements que venen dins la caixa del Wiko Fever

Tots els elements que venen dins la caixa del Wiko Fever

Per fora

Wiko ha buscat oferir en aquest terminal un disseny elegant conjuntant elements habituals en altres dispositius amb d’altres no tan habituals.

Aparença frontal del Wiko fever

Aparença frontal del Wiko fever

Si ens mirem els laterals, aquests ens fan pensar en l’iPhone 6 o superior, mentre que la tapa posterior està realitzada en un plàstic rugós que, a la vista, sembla voler imitar pell. I dic a la vista perquè mentre algunes marques aconsegueixen imitar el toc del metall amb una sèrie de materials no metàl·lics, en aquest cas la tapa posterior no té cap mena de tacte més enllà del pur plàstic.

Aparença lateral del Wiko fever

Aparença lateral del Wiko fever

Quan desmuntem aquesta tapa posterior per inserir-hi les targes SIM o la microSD, la veiem fràgil, al punt fins i tot de témer que es pugui trencar si fem un moviment excessiu en estirar-la. És molt prima i té un punt de flexibilitat necessari per treure-la, però precisament això és el que ens pot fer patir per la seva integritat.

La part posterior del Fever, de prop

La part posterior del Fever, de prop

Aquesta acció es du a terme inserint l’ungla a la ranura que trobem a la part inferior del lateral esquerre (mirat el telèfon des del darrere), i estirant fins que aquesta comenci a cedir.

Sincerament, no he fet proves de stress amb aquesta tapa posterior, però tampoc haurà de suportar una gran càrrega d’obertures, tret que haguem de fer canvis de targes SIM perquè tenim més de dos números amb els quals “jugar”, o bé perquè viatgem sovint a l’estranger i hem d’anar canviant una de les targes SIM cada vegada que arribem a un altre país.

L'interior del Wiko Fever, al descobert

L’interior del Wiko Fever, al descobert

A la part inferior esquerra hi trobem el connector microUSB i el micròfon, a la part superior esquerra el connector per a “cascos”, i els botons a la dreta. Aquests són el d’engegada i els dos botons de pujada i baixada de volum. Entre ambdós elements hi ha una petita separació, i els botons de pujar i baixar el volum formen un tot.

Vull destacar també la lleugeresa del terminal, que no pesa el que aparenta per a la seva mida. Estic acostumat a un Xperia Z1 de Sony que va sempre a la meva butxaca, i essent el Wiko Fever un terminal lleugerament més llarg (encara que també un xic més prim), és considerablement (i subratllo el terme considerablement) més lleuger.

Per resumir en aquest apartat, diré doncs que elegància per la part davantera i els laterals, però que al meu parer perd punts quan hom se n’adona que la part posterior és de plàstic.

El Wiko fever

Per dins

El slot microSD es troba tancat dins del recinte que tanca la tapa esmentada anteriorment, pel que si hem de treure o canviar la tarja, ens caldrà treure la tapa.

La bateria està precintada, pel que és possible substituïr-la, sempre trencant aquest precinte. Això ens pot tirar enrere a l’hora d’adquirir una segona bateria per poder disposar de més autonomia en el nostre dia a dia, especialment per a aquells dies que hem d’estar anat amunt i avall tot el dia, però no ho impossibilita. Sempre i quan siguem conscients de que haurem de trencar el precinte, i que això invalidarà la garantia.

La possibilitat d’accedir a la bateria també ens habilita a canviar-la en el futur si veiem que l’autonomia disminueix, quelcom que pot acabar passant per fer-hi pràctiques incorrectes, carregar-la malament o de fonts que no ofereixen una corrent estable, o per factors externs, quelcom que pot passar amb qualsevol terminal. Una nova bateria serà una segona vida per al nostre telèfon.

Pantalla

De visió clara, només li puc trobar un problema, i és que les ditades s’hi noten molt. Pot semblar un problema menor i, per a mi ho és sempre i quan només molestin estèticament quan el telèfon manté la pantalla apagada, però és que s’acaben notant també quan la pantalla està engegada, i encara que el seu efecte és mínim, per a què jo (que en matèria de qualitat audiovisual sóc molt tolerant) ho noti, s’han de constatar força.

No obstant, i tret d’aquesta petita nota discordant, li atorgo una bona nota a aquest element del terminal, doncs és visible perfectament a plena llum del dia i, si el sol hi incideix directament i ens molesta gaire, sempre podem augmentar la lluminositat.

Sincerament, crec que pot ser un dels elements més destacables d’aquest terminal.

Càmera

El punt potser més fluix del telèfon si el comparem amb un alta gamma dels principals fabricants.

I és que els 13 Mpx no acaben d’estar ben aprofitats i treure’n tot el suc. A aquestes alçades ja sabem que no és “qüestió de mida” i que molts megapíxels no impliquen necessàriament bones fotos, el fabricant ha de treballar altres aspectes com el sensor.

Pel que fa al programari, en canvi, trobo que és prou complet sense deixar de ser senzill.

Ens aporta una sèrie de preferències per a determinats tipus de fotografies, com la nocturna o l’esportiva, i també el mode HDR. En aquest darrer triga bastant en fer la fotografia, un procés durant el qual no podem moure el telèfon. He provat terminals on el mode HDR fa les captures amb més rapidesa i acaben donant resultats amb millors acabats.

El mode professional ens permet determinar manualment paràmetres com l’ISO de les fotos però, així i tot, el rendiment de la càmera no serà comparable al d’altres terminals de primera línia en els que s’ha treballat més aquest aspecte.

Comparativa d’imatges

A l’esquerra, fotos fetes amb el Wiko Fever, a la dreta les seves equivalents preses amb un Sony Xperia Z1:

Prova de vídeo

Si bé no hi ha res de destacable pel que fa a la qualitat del seu so en el cas que emprem auriculars, val a dir que els altaveus inclosos deixen molt a desitjar, tant en qualitat com en l’ubicació que presenten.

En primer lloc perquè el so s’escolta amb una gran reverberació i, per tant, no ens arriba molt clar. I, en segon, perquè els altaveus s’han situat amb total desencert a la part posterior del terminal, de manera que quan el posem sobre una taula o una altra superficie, de cares cap amunt, el so queda molt esmorteït.

Si el vostre telèfon el compreu per escoltar música sense els auriculars posats, val més la pena que no considereu aquest especimen de Wiko.

Bateria

Excel·lent al meu parer aquest element, i estic convençut que en aquest bon rendiment hi juga un paper preponderant la CPU de MediaTek, la qual està optimitzada per oferir un baix consum.

Fins i tot un parell de vegades que vaig sortir de l’oficina amb el Wi-Fi connectat -el qual acostuma a gastar un xic més perquè va buscant xarxes per connectar-s’hi-, la despesa energètica extra que això va suposar fou mínima.

Amb un ús normal, el Wiko Fever aguanta sobradament un dia de treball i, si en fem un ús intensiu, probablement requerirem poques vegades d’emprar un carregador extern de viatge o de buscar desesperadament un endoll.

Programari

L’Android que munto el Wiko Fever és totalment personalitzat, canviant tant les icones, com el launcher i altres elements del sistema. Inclou les aplicacions de Google, però les desa en una carpeta a la pantalla principal de la interficie d’usuari, i en comptes d’aquestes, mostra les icones de les seves pròpies apps com a substitutiu.

Tot i això, puc pressuposar que el ritme de les actualitzacions de la plataforma personalitzada de Wiko és força alt, doncs durant el temps que he tingut el Fever en proves (i que ha estat força, tot val a dir) s’ha actualitzat pel cap baix tres vegades.

L’eina d’actualització està configurada per defecte de tal manera que, quan el telèfon està connectat a la Wi-Fi, comprova la disponibilitat de noves actualitzacions i se les descarrega, oferint-nos la possibilitat d’instal·lar-les.

En el cas que declinem fer-ho al moment, l’app d’actualització ens mantindrà una icona a la barra superior d’estat, i ens anirà recordant que tenim l’actualització pendent cada cop que engeguem el terminal, quelcom que es pot acabar arribant a fer pesat, pel que és molt possible que, al cap d’uns mesos d’ús, acabeu desactivant l’opció de descàrrega automàtica i feu la cerca d’actualitzacions a mà quan tingueu temps i ganes.

Per cert, totes les actualitzacions van ser menors, el sistema operatiu no ha passat encara d’Android 5.1 a la 6.0.

Un detall que cal mirar-se quan es configura el terminal és que el nivell de brillantor automàtic està desactivat. Potser a vosaltres us molesta que el modifiqui automàticament segons la lluminositat ambiental, però és una opció que permet estalviar bateria optimitzant el consum, i que ens facilita no haver de retocar manualment aquesta configuració en cas de treballar a contrallum, o bé en la foscor.

Una de les apps que Wiko inclou en el sistema i que em sembla interessant és la One Clean la qual el que fa és una neteja ràpida de memòria. Ràpida i molt simplista: senzillament, tanca tots els programes que hi ha oberts i informa de la quantitat de megues que ha alliberat amb l’operació.

Icona de One Clean

Icona de One Clean

La icona és, de fet, un giny (widget) que executarà la neteja així que hi premem amb el dit, mostrant com s’animen les pales del ventilador, però sense entrar en la interfície de cap programa.

Un cop realitzada la neteja, ens informa de quanta memòria ha alliberat

Un cop realitzada la neteja, ens informa de quanta memòria ha alliberat

Una altra eina de neteja i optimització del terminal que inclou el Wiko fever és el popular Clean Master, el qual compta amb utilitats per a eliminar del telèfon fitxers “brossa” (memòries cau –caché-, arxius temporals, buidar la paperera,…), accelerar el rendiment del sistema, gestionar les apps i, fins i tot, per protegir-nos del malware.

La gestió de la doble SIM és interessant. Sincerament, ha estat el primer cop que provo un terminal que pot muntar dues targes diferents en el mateix aparell, i m’ha agradat la senzillesa amb què ho gestiona al mateix temps que la versatilitat que ofereix.

Podem configurar el sistema de manera que empri per defecte quan fem trucades, ens connectem a Internet o enviem missatges SMS, una de les dues targes, o bé que ens pregunti quina volem fer servir cada vegada que fem una trucada.

Després d’un temps d’ús, personalment he optat per aquesta darrera opció, almenys en les trucades de veu; suposo que l’elecció dependrà de les circumstàncies de cadascú, de les restriccions que li siguin imposades per l’empresa amb el número de la feina, i dels minuts que disposi en el seu contracte personal, però a mi em va acabar anant millor escollir cada cop per quin dels dos números volia sortir.

Hi haurà a qui això se li torni incòmode, especialment si acostuma a fer sortir les trucades majoritàriament per un dels dos números, pel que també és possible fixar una de les dues SIMs per cursar totes les nostres trucades.

I, si fem això, com canviem ocasionalment de número per fer una trucada des de l’altre? Sempre podem modificar la nostra preferència en aquest sentit mitjançant l’opció SIM del tauler de control.

Un aspecte que m’ha desagradat és que la connexió de dades de la SIM1 se m’activava sola per sistema moltes de les vegades que engegava el terminal, mentre que jo preferia tenir-la desactivada durant les proves, ja que la majoria de les vegades treballava amb connexions de prova molt limitades pel que fa al consum de MB i al seu preu.

Gestió de la connexió de dades

Gestió de la connexió de dades

Això és quelcom que pot esdevenir molest, especialment si volem controlar el consum de dades quan viatgem fora, ja que en un moment que ens despistem en engegar el mòbil, ens pot consumir algunes megues. No seran moltes, però prou com per a molestar-nos, si.

El sistema operatiu està traduït al català, entre altres llengües.

El rendiment global pel que fa al sistema és més que destacable; funciona de forma molt fluïda en l’operativa habitual, i sens dubte els 3 GB de memòria hi ajuden bastant. Quedarem molt satisfets en aquest aspecte.

Conclusió

Wiko és una marca de la qual en tinc, en general, una bona opinió; terminals que ofereixen un bon rendiment, a un preu assequible que els fan representar una bona oportunitat per a aquells que volen gaudir de prestacions premium a un preu de gamma mitjana. I, amb el Fever, no m’ha defraudat en aquest aspecte, ans al contrari, m’ha refermat l’opinió que ja en tenia.

Els aspectes que vull destacar com els que més m’han agradat són el rendiment que ofereix (i al preu que l’ofereix!), la pantalla, la seva lleugeresa, i la gestió de la doble SIM, mentre els que menys són la càmera de fotos (i el seu programari), i l’aspecte i el tacte de la part posterior del dispositiu.

Si l’hagués de resumir en una sola frase, apostaria per: “prestacions de gamma alta a un preu assequible”.

Anàlisi: Wiko Fever
Valoreu aquesta publicació

Guillem Alsina
Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Etiquetes: