Analista de dades, una professió amb futur

Fotografia de NEC a Flickr sora llicència Creative Commons
Compartir

Els algoritmes seran un dels principals bens de les empreses, a les quals Gartner recomana que els obrin per tal de crear un ecosistema de partners.

Els diners no estan en les dades, si no en el que es pugui fer amb elles. Aquesta és una de les idees que s’ha enunciat explícitament durant el Gartner Symposium que es celebra aquests dies a Barcelona, i que finalitzarà el dijous.

L’anàlisi d’aquestes dades permet dirigir l’activitat de la majoria (si no tots) els departaments de l’empresa. Així, el departament tecnològic (TIC, tecnologies de la informació i la comunicació) amplia la seva influència dins de tota l’estructura de la companyia malgrat que, paradoxalment, cada cop té un menor control del pressupost dedicat a tecnologia.

Per què? Doncs perquè com l’aigua que s’escola a través de les esquerdes d’una paret, aquesta ha acabat mullant tots els departaments, que ara controlen ni que sigui parcialment la seva despesa tecnològica.

Amb cada departament preocupat per ser més competitiu i fer la seva feina amb més eficiència, i amb volums de dades cada cop més grans a l’abast de tothom (i és que recollir-les és fàcil, “fins i tot el més tonto ho pot fer” sembla que vulguin donar a entendre des de Gartner), els llocs d’analista de dades es multiplicaran. I manquen professionals preparats.

És un camp molt ampli que pot acollir no només a informàtics, si no també a matemàtics, físics, i quan es necessitin interpretar les dades, psicòlegs, sociòlegs, i tots aquells professionals que analitzin la conducta humana.

Algoritmes, el nou “or negre” de les empreses que pot -i ha de- ser compartit

La frase “la informació és poder” està a punt de ser més certa que mai. I si abans hem vist que el veritable potencial no són les dades, si no el que se’n pot fer amb elles i que això comportarà l’auge d’una nova professió com és l’analista o científic de dades, no és menys cert que les eines per a tractar-les guanyaran importància.

I aquestes eines seran els algoritmes. De fet, a Gartner ja parlen d’empreses d’algoritmes per definir aquelles que s’hauran implicat plenament amb la tendència de recollida i posterior anàlisi, i que actuaran segons les conclusions que se n’extreguin.

Si bé la lògica hauria de dictar que, com a noves possessions més valuoses de les organitzacions, aquests algoritmes haurien d’estar d’allò més protegits, sota pena de mort per a aquell qui els reveli, la consultora nord-americana aconsella precisament el contrari: alliberar-los, donar-los a conèixer al món. Això pot aportar a l’organització més beneficis que no pas tancar-los.

Obrint els algoritmes, el programari en definitiva, permetrà crear un ecosistema composat per clients, socis (partners), desenvolupadors independents lligats d’alguna manera als productes i serveis, i altres perfils, els quals pivotaran tots sobre l’eix comú del que hagi alliberat l’empresa, que en serà la referència i que veurà ampliada la seva cartera de clients. Aquesta és la teoria.

Si dóna més beneficis alliberar el programari, els algoritmes, que no pas retenir-los, què passa amb empreses com Microsoft? En aquest cas, estem parlant d’un tema diferent en el qual, precisament, el producte és el mateix programari.

Tot i així, podem apreciar tics procedents d’aquesta manera de fer les coses en la forma de procedir de la companyia de Redmond: el darrer Windows 10 ha comptat activament amb la participació dels usuaris en el seu procés de creació, i hi continua comptant-hi per a les millores en un procés d’actualització continuada. Així mateix, ha estat el primer Windows en ser ofert gratuïtament als consumidors. I si a això hi afegim que Microsoft està apostant més pels serveis i que també s’ha convertit en fabricant de maquinari…

Imatge de portada de NEC a Flickr sota llicència Creative Commons

Analista de dades, una professió amb futur
Valoreu aquesta publicació

Guillem Alsina
Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Etiquetes: