Aquest ha estat el 2014 tecnològic (1ª part)

Compartir

Els primers dispositius amb Android Wear, el Celebgate, o la fallada Heartbleed son alguns dels temes que han protagonitzat els titulars dels mitjans tecnològics al llarg de l’any que hem deixat enrere.

Si hi ha un tipus de gàdget del qual se n’ha parlat, i molt, al llarg de tot l’any, aquest ha estat el rellotge intel·ligent o smartwatch. Només començar l’any, Pebble -una de les precursores en aquest sector- va presentar el Pebble Steel, el seu model per competir en disseny, i al febrer inaugurava la seva botiga d’aplicacions.

Al març era Google la que incursionava, de manera oficial, en aquest segment. Fins a aquesta data, alguns fabricants havien adaptat la plataforma Android a les seves necesitats, com I’m Watch o Sony, però a mitjans de març la multinacional nord-americana presentava oficialment Android Wear, la seva plataforma específica per a wearables, així com els primers dispositius que l’han emprat.

android-wear-600x450

A partir d’aquí, Motorola, Samsung, Asus o Sony han estat algunes de les marques que han apostat per la plataforma de la multinacional de Mountain View, presentant sengles rellotges intel·ligents.

I, al setembre, era Apple la que pujava al carro dels rellotges intel·ligents amb l’Apple Watch, el qual es va ensenyar però encara s’espera a les botigues.

Apple Watch

Apple Watch

Uns altres dispositius que també han viscut un bon any han estat les impressores 3D, que ja poden imprimir fins i tot menjar, i els drons. D’aquests darrers, diversos projectes han tingut un fort ressò mediàtic, com el d’Amazon. La llibretera nord-americana va començar a provar el lliurament de paquets amb drons al juliol, i Google presentava el seu projecte Wing al setembre.

Si anem un pas més enllà, la conducció atònoma ha progressat una mica més. Al juny Google va presentar un vehicle biplaça sense volant ni pedals. Un sol botó l’engega per portar els seus passatgers allà on vulguin. Les proves ja han començat, i comptant que en alguns estats dels EEUU ja s’han donat llicències per a què aquest tipus de vehicles puguin circular per les seves carreteres, potser ja no queden tan lluny les imatges d’algunes pel·lícules de ciència ficció que ens mostren autopistes poblades per vehicles autònoms.

No és l’única iniciativa que Google ha llançat en l’àmbit dels cotxes, doncs a finals de juny presentava Android Auto, la seva resposta al CarPlay d’Apple, una plataforma de programari que permet la connexió entre el vehicle i el nostre smartphone amb Android.

Els televisors intel·ligents o smart TV han vist com Google tornava a l’assalt amb una revisió de la seva plataforma específica per a aquests ginys, un replantejament total més que una revisió a la que han anomenat Android TV, que es va avançar a l’abril i que fou mostrat en la seva forma definitiva al juny. De moment, el seu futur és incert, encara que a finals d’any n’han obert el launcher per a la seva instal·lació en dispositius de la gamma Nexus, smartphones i tablets.

650_1000_android-tv-theverge-1_1020

Aquest que hem deixat enrere ha estat un any de filtracions de dades; ja en els primers compassos, ens n’assabentàvem de la filtració dels registres corresponents a 4,6 milions d’usuaris de Snapchat. A finals de maig els tocava el torn a eBay i Spotify de patir sengles intrusions que afectaven dades dels seus usuaris.

Però, si una filtració ha arribat a les primeres pàgines, aquesta ha estat la del Celebgate, que va afectar a nivell tècnic principalment a l’iCloud d’Apple, i a nivell personal a famoses com l’actriu Jennifer Lawrence o la model Kate Upton, amb la filtració d’imatges personals i privades, algunes d’elles d’alt contingut eròtic.

L’assumpte va durar setmanes, ja que els responsables van anar publicant per entregues el “botí” obtingut amb la intrusió als servidors d’Apple.

I, en la darrera recta de l’any, la polèmica s’ha donat entre Sony Pictures i el govern de Corea del Nord. La multinacional del cinema veia com els seus servidors eren assaltats i diverses pel·lícules filtrades al públic, i la segona es quedava sense accés a Internet durant un dia sencer en tot el país. Val a dir que allà l’accés a la Xarxa de xarxes està reduït a un conjunt molt petit de la població (les elits del règim) i altament controlat.

També hi ha hagut alguns greus forats de seguretat en programes àmpliament emprats i que han pogut portar a filtracions de dades en els sistemes compromesos, com el Heartbleed a l’OpenSSL, del qual en vam tenir notícies a l’abril, i que comprometia gran quantitat de servidors i serveis en línia. L’impacte d’aquest problema fou tal que fins i tot se’n van fer ressò en mitjans de comunicació generalistes.

heartbleed_499

A finals del mateix mes era l’Internet Explorer, el navegador web de Microsoft, el que patia una fallada de seguretat, que afectava totes les versions de la 6 a l’11, i que obligava a la companyia de Redmond a alliberar un pegat fins i tot per a Windows XP.

A final de setembre es detectava un greu forat de seguretat en la shell Bash, emprada per la majoria de distribucions de GNU/Linux i altres sistemes derivats del UNIX com Mac OS X. Algunes veus afirmaven, fins i tot, que la gravetat d’aquesta fallada anava més enllà de la del Heartbleed. Més cap a final d’any, Google anunciava el descobriment d’un greu forat de seguretat en el protocol http, i que novament era qualificat per alguns com a més greu que el Heartbleed, sens dubte una referència en haver estat el primer d’aquestes dimensions i d’un abast tan global.

Shell bash

Shell bash

Fins i tot el maquinari ha quedat al descobert, com en el cas dels ports USB, que degut a una errada en el firmware descoberta a l’agost, podien ser reprogramats.

Passem ara a les polèmiques que han protagonitzat aquests darrers dotze mesos. Entre les més importants hi trobem la que ha enfrontat a diversos col·lectius professionals amb noves empreses del món 2.0, com AirBnB amb els hotelers, i Uber amb els taxistes.

Diversos sindicats del transport de passatgers han anat demanant al llarg de l’any que es prohibeixi a Uber treballar, i aquest servei en línia s’ha trobat amb problemes tant a l’Estat Espanyol com a França o Alemanya, encara que a altres llocs com la Xina està gaudint de més sort (de moment).

Com ja havia passat en anys anteriors, ha continuat la cacera als llocs web que publiquen enllaços a continguts audiovisuals gratuïts amb pel·lícules que pugen a la Xarxa els mateixos usuaris i que s’emmagatzemen en diversos servidors. Fins ara, aquesta manera de treballar els ha permès saltar-se les envestides legals però aquest 2014 -i almenys pel que fa a l’Estat Espanyol- se’ls ha acabat la sort i els arguments.

El primer servei d’aquest tipus en caure era Seriesyonkis al març, el qual tancava els seus enllaços gratuïts. Més endavant, accions policials contra Series Pepito i Películas Pepito posaven la por al cos a la resta de serveis d’enllaços gratuïts, molts dels quals han anat desapareixent o reconvertint-se en altres tipus de serveis sense els enllaços.

Un cas lleugerament diferent ha estat el de Google News a l’Estat Espanyol, que va tancar a mitjans del desembre en vista a l’entrada en vigor de la nova LPI, la qual obliga els llocs web a recaptar per la cessió dels seus enllaços a terceres parts, el que hagués obligat la multinacional nord-americana a pagar royalties als mitjans que alimentaven el seu servei en línia de noticies el qual, i segons la companyia, els era deficitari.

apertura-google-news

La censura també s’ha deixat sentir a certes parts d’Internet. Alguns governs han intentat limitar o impedir l’accés dels seus ciutadans a serveis en línia, com el cas de Turquia, país en el qual el seu President, Recep Tayyip Erdoğan, va emprendre una croada personal contra Twitter i Google.

Precisament Google també ha estat involucrada en la polèmica pel dret a l’oblit; des de la Unió Europea l’han obligat a reconèixer aquest dret (maig) com a fonamental per a tot internauta, el que ha dut la companyia nord-americana a haver de retirar, a petició, enllaços a determinats continguts per a totes les persones que així ho demanin.

Aquest 2014 pot haver marcat el principi de la fi del roaming entre països de la Unió Europea si es segueix el pla traçat, que ha de començar a entrar en vigor a partir, precisament, d’aquest 2015. No obstant, amb les decisions polítiques mai se sap, i més si al darrere hi ha un lobby tan poderós com el de les operadores de telecomunicacions.

Segona part del resum del 2014

Guillem Alsina
Etiquetes: