Aquest ha estat el 2014 tecnològic (2ª part)

Compartir

Continuem amb el nostre resum del que ha estat el 2014 tecnològic amb la venda de Motorola a Lenovo, la beta de Windows 10 o la compra de WhatsApp per Facebook entre d’altres.

Ha estat un any de vicissituds per a una marca històrica, Motorola. L’any començava per a aquesta en mans de Google i tornant al mercat del vell continent però ben aviat, a finals de gener, saltava la bomba informativa: la fabricant de smartphones era venuda a la xinesa Lenovo, la qual ja havia donat la campanada en el passat amb les adquisicions que havia anat fent a IBM i, en especial, de la divisió de PCs de la nord-americana.

motorola-google1

Prèviament, Google havia realitzat un ‘buidatge’ de patents de Motorola, quedant-se amb aquelles que li interessaven i amb els projectes en els quals hi veia més futur, com ara el terminal construït a base de blocs, el Project Ara. I, amb l’operació, Google s’ha convertit també en accionista de la multinacional xinesa. De l’Ara, per cert, en vam veure un primer prototipus funcional a finals d’octubre.

ara1blogpost

Lenovo no s’ha desfet de la marca Motorola, que seguirem veient a les botigues, considerant probablement que és un actiu que li convé mantenir donat que té una bona imatge entre el públic consumidor, especialment entre l’occidental.

Microsoft ha viscut en aquest 2014 el canvi del seu CEO. Bloomberg ja apuntava a Satya Nadella pocs dies abans que aquest fos designat públicament com a màxim responsable i cara visible de la companyia, a principis de febrer. Amb el nomenament de Nadella també es van reestructurar lleugerament les àrees de negoci de l’empresa.

Satya Nadella en un acte de Microsoft

2014 ha estat l’any en el qual el cicle de vida de Windows XP ha arribat a la seva fi, malgrat que al veterà sistema operatiu encara li queda vida per davant, doncs ni Windows 7, ni Windows 8, ni la seva competència, han aconseguit arrabassar-li tota la quota de mercat que posseïa, i que era molta. Encara hi ha molts usuaris allà a fora que continuen treballant amb aquesta versió.

La idea del gegant de Redmond és una plataforma única, un sol sistema operatiu vist des del punt de vista dels desenvolupadors, que els permeti programar la seva aplicació un sol cop i executar-la als dispositius que vulgui, independentment del seu format, havent de tenir en compte tan sols la mida i el format de pantalla. Windows Phone 8.1, presentat a principis d’abril, donava un pas en aquesta direcció.

També s’ha de moure en aquest sentit Windows 10, la primera versió prèvia del qual fou presentada a final de setembre, i a principis de novembre la companyia deixava de distribuir Windows 7.

També el 2014 marcava la finalització d’una operació encetada l’any anterior: l’adquisició de la divisió de terminals i serveis de la històrica Nokia, una marca que ha iniciat el camí cap a la desaparició en l’àmbit dels smartphones ja que Microsoft l’ha rebatejat com a Microsoft Devices.

Factoria de Nokia a Jyväskylä (Finlàndia). Imatge d'Erkka Peitso a Flickr sota llicència Creative Commons

L’any que deixem enrere també marca el principi i la fi d’un experiment que la Nokia -ja de Microsoft- ha fet: els seus terminals X amb Android. Presentats en el Mobile World Congress, els dies precedents van ser objecte de tota mena de filtracions. Aquestes van fer famós un lloc web que, durant uns mesos, ha dominat el panorama de les filtracions amb informació molt detallada que després ha resultat ser certa gairebé tota: Evleaks. L’experiment arribava al seu punt i final al juliol, després d’haver aconseguit un èxit destacable a la Xina però poc més.

Un Nokia X. Imatge de Mac Morrison a Flickr sota llicència Creative Commons

Però la “vella” Nokia, o el que queda de l’empresa finlandesa, no s’ha quedat quieta només en el terreny de les infraestructures de xarxa: al juny presentava el seu launcher per a Android i, al desembre, una tauleta tàctil amb Android 5.0 Lollipop, la N1.

N1_portada

Samsung començava l’any “amagant”, no en el sentit de no ensenyar-nos coses, si no en el sentit futbolístic del terme -i perdoneu el castellanisme, però és també el que escolto dir als aficionats, “amago”- marejant al personal sobre si el Galaxy S5 seria presentat al Mobile World Congress on, finalment, ho va ser. En aquest camí, un regueró d’especulacions i filtracions que culminaven poques hores abans de la presentació amb imatges filtrades del dispositiu.

galaxys5negro

La presentació de la sudcoreana fou la més esperada i la més espectacular de les que es van celebrar en l’esdeveniment barceloní, amb una assistència que va superar a qualsevol de les que he arribat a veure fins a la data al Mobile, i n’he vist moltes…

Què els passa als PC’s? Sens dubte afectats per l’irrupció de smartphones i tablets, les unitats d’algunes companyies que es dediquen a fabricar-ne no passen els seus millors dies. És el cas de Sony, que al febrer deia adéu a la seva divisió Vaio, la qual ha anat a parar a mans d’un grup inversor japonès, o bé de Toshiba, que ha redimensionat la seva unitat per centrar-se en el mercat corporatiu i deixar més de banda l’usuari final.

La darrera gran que canviava l’enfocament vers el mercat dels PC’s ha estat HP, que a l’octubre separava la seva unitat de fabricació d’aquest format de màquines de la resta de les unitats de negoci.

Tornem a Sony, que en el camp dels smartphones sembla que ho està fent cada dia millor pel que fa a la qualitat dels seus dispositius, els quals reben molt bones crítiques pel seu maquinari i també (encara que menys nombroses) pel seu programari, però que presenta una curiosa estratègia de llançament massiu de “vaixells insignia” que fa que es renovi el seu catàleg cada sis mesos.

El Z2 fou presentat per la multinacional nipona a finals de febrer i en el marc del Mobile World Congress, i només mig any després, al setembre, en presentava la següent generació, el Z3, escurçant a la meitat el periode habitual d’un any entre el llançament d’un model flagship i la següent generació.

Xperia-Z3

La guerra de la missatgeria instantània als smartphones ha esclatat amb tota la seva cruesa. Al llarg de l’any, noms com Telegram, Line o Hangouts s’han presentat o han afegit funcionalitats per mirar d’arrabassar-li quota i usuaris al gran dominador.

Line va presentar a finals de febrer el seu servei de trucades de veu i el market de stickers, i al setembre era Google la que afegia les trucades de veu a Hangouts per portar-lo a l’escriptori com a app independent (encara que funcionant amb el motor del navegador web Chrome) als ordinadors desktop.

L'app de Hangouts stand-alone

L’app de Hangouts stand-alone

Al maig John McAfee, el llegendari i controvertit fundador de la companyia que porta el seu cognom -actualment part d’Intel i de la qual ell en renega- presentava l’app Chadder, un sistema de missatgeria amb comunicacions segures encriptades, l’objectiu del qual és que sigui inviolable per les agències d’espionatge com la NSA. És la mateixa finalitat que tenia en ment BitTorrent, que al setembre va publicar Bleep, la seva aposta per la missatgeria instantània, descentralitzada i encriptada.

Però, tot i la diversitat de solucions i l’assetjament a què es veu sotmès WhatsApp, aquest continua essent la referència ineludible en aquest terreny. Fins a tal punt que ha despertat l’interès de la totpoderosa Facebook. Al febrer, Mark Zuckerberg adquiria la companyia, just a temps per presentar l’operació al Mobile World Congress i celebrar-ho com si no hi hagués demà a Barcelona mateix.

En el mateix certamen se’ns prometien les trucades de veu via VoIP des del mateix client de WhatsApp per a abans de l’estiu, tot i que encara les estem esperant (pel que sembla, en podríem gaudir en breu).

Però si una noticia ha marcat el desenvolupament de WhatsApp aquests darrers mesos, aquesta és la doble marca verda (double check) per indicar que el destinatari ha llegit el missatge. Els primers rumors es deixaven escoltar a l’agost, i la confirmació ens arribava a principis del novembre i, amb ella, la polèmica sobre l’atac a la privacitat que suposava el fet que qui envia el missatge pugui saber si el destinatari l’ha visualitzat.

Captura de WhatsApp

Inmediatament van sorgir fòrmules que permetien llegir els missatges entrants sense enviar la confirmació automàtica de lectura, fins que a mitjans del mes passat, una actualització de l’aplicació permetia als usuaris escollir si notifiquen o no la visualització dels missatges entrants.

Aquesta noticia arribava en paral·lel a les primeres informacions sobre el presumible client web del servei, que permetria deslocalitzar la comunicació dels smartphones a qualsevol tipus de dispositiu, homologant-lo a Line i Hangouts en aquest aspecte.

Primera part del resum del 2014

Guillem Alsina
Etiquetes: