Aquest ha estat el 2014 tecnològic (3ª part)

Compartir

En aquesta tercera entrega del nostre resum ens endinsem en la guerra de preus en l’emmagatzematge en línia, les novetats d’Apple, o les plataformes mòbils més alternatives, entre d’altres.

En el 2014 hem estat testimonis d’una guerra en els serveis d’emmagatzematge al núvol; al gener, Microsoft canviava el nom del seu SkyDrive per OneDrive, i al març Google baixava en gran mesura el preu del seu Drive. Un dels contendents que ho ha hagut de deixar és Canonical, que a l’abril tancava el servei d’emmagatzematge Ubuntu One, i al juny Microsoft pujava encara més l’aposta baixant, al seu torn, preus de OneDrive.

OneDrive

Seguint amb la seva estratègia de potenciar Drive, Google permetia editar documents offline amb aquest a partir del maig mercès a una actualització del programari i a les apps independents per a l’edició de textos i fulls de càlcul (i, més endavant, també presentacions). El perdedor en aquest cas era QuickOffice, programari ofimàtic adquirit per la multinacional de Mountain View, que deixava d’estar disponible per als usuaris d’Android.

Sense deixar Google, la companyia del cercador ha arribat a presentar durant el 2014 fins a tres versions d’Android: dues actualitzacions (la 4.4.3 al juny i la 4.4.4 uns dies després), i la 5.0 “Lollipop” al cap d’uns pocs dies més, encara sense nom definitiu sota la nomenclatura provisional d’Android L. Al desembre, una actualització menor del darrer Android, la 5.0.1, feia la seva aparició.

En la mateixa presentació que l’Android L, Google mostrava el seu projecte per competir en mercats emergents amb terminals low cost, l’Android One.

android-one2

Què podem dir d’Apple? La companyia de la poma és noticia cada any diversos cops pels seus productes i, algun cop, per polèmiques que l’envolten. I, si no és cap d’aquestes dues, ho és per tota la rumorologia que es genera al seu voltant i sobre els seus futurs llançaments.

Aquest ha estat l’any de l’iPhone 6, que fou presentat en societat en els seus dos sabors (smartphone i phablet) a principis de setembre, però del qual n’hem anat llegint rumors i suposades filtracions des del febrer i, amb més força, des del maig.

iphone6_resum

El nou smartphone d’Apple era atacat per la polèmica al poc d’haver nascut: es doblega la seva carcassa quan ens el fiquem a la butxaca del pantaló? Alguns casos van ser denunciats en les setmanes següents al llançament, però com en el cas de l’Antennagate de l’iPhone 4, al final el tema s’ha acabat esvaint en el no res.

Aquí podem apreciar un dels iPhones doblegats. Imatge de l'usuari hanzoh dels fòrums de MacRumors

Els primers rumors seriosos sobre l’Apple Pay s’havien deixat sentir a l’abril, però la seva presentació fou al setembre, juntament amb l’iPhone 6 i l’Apple Watch.

La compra de Beats Electronics al maig dóna als de Cupertino una unitat de negoci en món de l’àudio digital, encara que la qualitat dels productes d’aquesta genera divisions entre els seguidors de la marca de la poma. A principis de març havia presentat CarPlay, l’extensió per a automòbils que permet que els vehicles interactuïn amb l’iPhone, així com la nova versió de l’Apple TV, el seu set-top box.

carplay

Al juny va presentar les noves versions de les seves plataformes de programari: iOS 8 per a dispositius mòbils i Mac OS X 10.10 per als ordinadors. Aquest darrer es podia començar a provar en versió prèvia a partir de finals del juliol.

Facebook, a banda de quedar-se amb WhatsApp, també adquiria, a finals de març, Oculus Rift, fabricant d’ulleres de realitat virtual molt conegudes entre els aficionats als videojocs. I, a l’abril, imposava l’ús de la seva app independent de missatgeria als usuaris de smartphones i tablets per enviar i rebre missatges.

oculus_rift_proto_640_large_verge_medium_landscape

Amazon va ampliar la seva línia de maquinari amb un set-top box i un smartphone. Si bé del smartphone ja feia molt de temps que de tant en tant en sorgien rumors, del set-top box ens en van arribar rumors distorsionats: que si un smart TV, que si una videoconsola… fins que, a l’abril, presentava el Fire TV.

Pel que fa al smartphone, el Fire Phone va veure la llum a mitjans de juny però no va aconseguir l’èxit que havia obtingut amb anterioritat la gamma de tauletes tàctils Kindle. Al desembre, el mateix fundador i CEO de la companyia n’admetia explícitament el fracàs.

Fire Phone d'Amazon

Jolla és un competidor en l’arena dels smartphones que fabrica el seu propi programari i maquinari. Si bé no compta amb una quota de mercat significativa, es mou molt, i enguany ha arribat als titulars per diversos motius, com el llançament del seu launcher per a Android al febrer, buscant captar així usuaris del sistema operatiu de Google tot mostrant-los la seva funcionalitat. L’any l’ha tancat amb la presentació d’un tablet que també munta Sailfish OS i que vèiem a finals de novembre.

Jolla Tablet

Canonical és la que no acaba d’aixecar cap; tot i tenir la seva plataforma software per a smartphones i tablets a punt des del 2013, durant tot el 2014 no han sortit al mercat terminals que l’emprin, i això que al febrer la companyia anunciava que els primers fabricants serien la xinesa Meizu i l’espanyola bq. Potser els podrem veure en el proper Mobile World Congress?

LG començava l’any apostant per webOS com a plataforma per als seus televisors intel·ligents, una aposta que no sembla haver acabat de quallar, malgrat que la sudcoreana ha promès una segona generació d’aquesta plataforma per a smart TV’s; també al gener, i en el marc del CES, es presentaven gran quantitat de steamboxes, els ordinadors plantejats com a videoconsola amb el sistema operatiu Steam OS de Valve, una opció que tampoc ha acabat de quallar com a rival de les Xbox i PlayStation.

WinAmp, un programari històric es salvava de la desaparició gràcies a la intervenció de Radionomy, i al gener es presentava el BlackPhone, el smartphone segur que podíem veure durant el Mobile World Congress; al juny Google inaugurava Classroom, la seva eina per a escoles, professors i alumnes.

L’any ens deixa amb un gran “hit” en el món dels videojocs per a mòbils que va morir d’èxit: Flappy Bird, retirat de les botigues d’apps pel seu propi creador; ha estat l’any en què la 5G s’ha començat a moure, encara sense estar ben definida, i per a la qual Europa vol tornar a ser líder mundial com ja ho va ser amb l’estàndard GSM. Per això la UE va signar un acord amb Corea del Sud al juny per investigar conjuntament en aquest àmbit; Xiaomi, fabricant xinesa de smartphones, ha encetat durant l’any que deixem enrere la seva cursa per internacionalitzar-se i ser un competidor a nivell global. Les xifres indiquen que, de moment, ho està aconseguint.

Facebook va publicar al gener Paper, una app per llegir notícies fent la competència a Flipboard que no sembla haver acabat de resultar, i a l’abril va “matar” les històries patrocinades; prèviament, i durant el Mobile World Congress al febrer, Mark Zuckerberg havia presentat Internet.org, un projecte per portar l’accés a la xarxa de xarxes a tot el món. Google també ha volgut començar a treballar en portar Internet a tothom, i per això va anunciar la inversió de fins a 1.000 milions de dòlars en 180 satèl·lits de comunicacions i, a l’octubre, ho intentava amb globus aerostàtics estratosfèrics, l’anomenat projecte Loon.

Nintendo ha patit al llarg de l’any un greu revés amb les vendes de les consoles Wii U i 3DS, al contrari del què li va passar amb la Wii original, que fou un gran èxit; el conflicte ucraïnès no s’ha estès (almenys no amb atacs massius que hagin arribat als grans mitjans de comunicació) a la Xarxa, malgrat que, malauradament, continua provocant víctimes al camp de batalla; al març, milers d’internautes es sumaven a un esforç fins ara infructuós de localitzar alguna pista del vol 370 de Malaysia Airlines a base de revisar milers de fotos penjades online.

Al març Vodafone es feia amb una xarxa de cable de fibra òptica pròpia mercès a l’adquisició d’ONO; Google introduïa al seu servei Maps un nou joc que permetía als internautes caçar Pokémons. HP ha ubicat en aquest 2014 la seu mundial de les seves impressores 3D a Catalunya, més concretament a Sant Cugat del Vallès; el 15 d’abril, Google posava a la venda les Google Glass per un sol dia al públic en general als Estats Units, i a finals d’any hem tingut noticies de la propera generació d’aquestes ulleres intel·ligents, que podrien estar basades en un microprocessador Intel.

Guillem Alsina
Etiquetes: