Benvinguts a l’era dels ‘uberphones’

Compartir

Capaços de substituir l’ordinador personal en un moment donat i d’oferir un rendiment fóra d’allò que és comú, comencem a veure els primers terminals d’aquest tipus amb Windows 10 i, aviat amb Ubuntu, tot esperant la reacció de Google amb el seu Android.

El 2010, i en el llançament del Nexus One, Google definia un “superphone” com aquell terminal més flexible en la quantitat de rols que podia assumir i en la potència del seu maquinari que els smartphones de l’època. Avui ens trobem en un moment en què superem aquella definició.

Benvinguts a l’era de l’uberphone, un smartphone que és més que un superphone.

Si fins ara els telèfons han anat acumulant rols com el de reproductor de música (substituïnt en aquest als tradicionals reproductors d’MP3 independents, com l’iPod) i de vídeo, o el de navegador GPS per a cotxe, un uberphone permet desplaçar també l’ordinador, la tablet i, fins i tot, el set-top box per esdevenir un tot-en-un capaç de permetre viure l’usuari connectat amb tan sols aquest dispositiu complementat amb una sèrie de perifèrics.

La definició no l’he tret de cap manual, ni de cap fabricant, ni tan sols d’un llibre d’estil. És, senzillament, la tendència que estic apreciant en els llançaments actuals de terminals i els que es prometen de cara a un futur proper.

Tècnicament, les característiques d’un uberphone serien:

  • microprocessador amb diversos nuclis, habitualment a partir de quatre, capaç per tant d’enfrontar-se a múltiples tasques simultàniament (multitasca);
  • gran quantitat de memòria RAM, a partir dels 2 GB com a mínim i, a partir d’aquí, anar pujant;
  • gran quantitat d’espai d’emmagatzematge intern i possibilitat d’ampliar-lo mitjançant afegits com ara una tarja microSD;
  • possibilitat de ser connectat a una pantalla externa per substituir un ordinador, amb plenes capacitats per a això i amb el programari adequat;
  • alta velocitat de connexió a xarxes.

Segur que molts de vosaltres esteu pensant en una gran quantitat de terminals amb Android que encaixen en aquesta definició, i en alguns dels models d’iPhone, però penseu-hi dos cops; segur que us permeten substituir un ordinador per a treballar?

La gran majoria de les persones que conec i que disposen d’un telèfon o una tauleta tàctil amb Android per a treballar, afirmen que aquesta no pot substituir un ordinador amb un sistema operatiu d’escriptori, ja sigui aquest Windows, GNU/Linux o Mac OS X, encara que el complementen en mobilitat i per a segons quins usos.

Igualment, en el cas dels iPhones, aquests són més difícils de connectar a una pantalla externa, teclat i ratolí externs per a treballar-hi, pel què jo no els comptaria com a substituts o possibles substituts d’un ordinador, sense esmentar que el programari té el mateix problema que Android en el sentit que tampoc pot substituïr plenament un sistema d’escriptori.

Amb què ens deixa això? Doncs sense ànims de semblar un fanboy de Microsoft, Windows 10 amb Continuum és la plataforma més ben posicionada per equipar als terminals que compleixin amb la definició d’uberphone. Per què? Doncs, senzillament, perquè permeten gaudir d’un escriptori de sobretaula un cop connectats a un monitor, teclat i ratolí externs, per a la qual cosa necessiten una configuració de maquinari potent.

La següent plataforma de programari de la llista és Ubuntu… quan Canonical es digni a incloure-hi la “convergència” que ja fa ben bé més de dos anys que predica.

Pel que fa a Android, una fusió amb Chrome OS o la inclusió de certs aspectes d’aquest darrer en el navegador Chrome per a Android, podrien fer factible la creació d’uberphones amb la plataforma de Google. Així, per exemple, un cop connectats a un monitor extern, podrien convertir Chrome en la seva interficie a tota pantalla, permetent executar aplicacions com el mateix Google Docs al qual accedim online (i fer-ho offline).

De predecessors d’uberphone amb Android ja n’hem tingut al nostre abast al mercat, com l’aproximació que suposa l’Asus PadFone, un telèfon que es pot acoblar a un tablet i convertir-se en tal. Però, sobretot, el Motorola Atrix, que comptava amb una familia de complements com una base multimèdia amb sortida de vídeo HDMI que permetia convertir-lo en un set-top box per al televisor (amb una interficie especial per a aquesta funcionalitat) i, sobretot, un laptop sense CPU (aquest paper el desenvolupava el mateix telèfon) en el qual hi connectàvem el terminal convertint-lo en tot un ordinador portàtil mentre en carregàvem també la bateria.

Vaig ser l’orgullós posseïdor d’un Motorola Atrix, i us asseguro que poder treballar online i offline amb el mateix dispositiu en diversos formats, podent viatjar més lleuger (el complement laptop pesava menys que un portàtil complet), va ser una autèntica delicia, malgrat que no li vaig poder treure tot el suc que hagués volgut per culpa d’un programari escàs i de que Motorola es va quedar a mig camí, no acabant d’apostar mai per aquest format i solució a la qual jo hi veia molt de futur.

És una cosa que li demano als uberphones del futur, un complement en format laptop amb el qual poder-los convertir en ordinadors portàtils complets i, d’aquesta manera, poder-hi treballar còmodament en un tren o estant de viatge, sense haver de dependre de la connexió a Internet per recuperar les meves dades en el núvol o d’haver de fer traspassos entre dispositius.

Benvinguts a l’era dels ‘uberphones’
Valoreu aquesta publicació

Guillem Alsina
Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Etiquetes: