Catalunya es creu el seu Mobile (història del canvi d’una dècada)

Compartir

En el primer congrés amb prou feines hi recordo presència del nostre país, una situació radicalment diferent en els darrers anys.

Fa deu anys, quan es va celebrar el primer 3GSM World Congress a Barcelona (nom que llavors tenia el Mobile World Congress, que venia de celebrar-se a la localitat francesa de Cannes), jo devia ser un dels pocs assistents catalans allà. Entre els mitjans de comunicació, de ben segur, i tampoc recordo haver-hi vist gaires empreses expositores del nostre país.

Tampoc sentia parlar català pels passadissos dels pavellons i en els esdeveniments que es celebraven tant a la fira Montjuïc com en els diferents hotels i restaurants de la ciutat comtal, i molt poc castellà, gairebé res. Tot era anglès, una mica de francès, i fins i tot alguna conversa en portuguès.

Era, senzillament, com entrar en un altre país, a la Gran Bretanya o als Estats Units. Fins i tot el personal de serveis (cambrers, hostesses, tècnics) eren majoritàriament de fora. Recordo que aquell 2006 només vaig tenir una conversa en català amb un cambrer, i una altra en castellà amb una altra cambrera.

Les coses han canviat moltíssim, i ha estat progressiu al llarg dels anys des de la tercera edició, però molt més notable en les darreres. Avui, als passadissos dels pavellons de la Fira de l’Hospitalet s’hi sent a parlar força català per part de visitants i expositors, i també molt de castellà.

El país s’ha cregut el Mobile i se l’ha fet seu. El que fa una dècada era impensable, que petites empreses amb encara una curta trajectòria, fessin acte de presència en una de les fires internacionals més prestigioses, es veu avui multiplicat per mil.

Enguany he tingut l’oportunitat de saludar vells companys de premsa, amb els quals ens hem anat retrobant al llarg dels darrers anys, però també alguns amics i coneguts d’empreses de Girona, que hi han anat tant a exposar com de visita. Si en acabar el Mobile del 2006 em pregunten si esperava veure-hi empreses gironines exposant en el futur, m’hagués fet un bon tip de riure…

Semblava que, llavors, Catalunya no s’ho acabés de creure, que aquell congrés era una cosa feta per forasters i per a forasters. Fins i tot, donava la impressió que ens consideràvem poca cosa per a poder-hi anar, amb l’honrosa excepció de la Generalitat, que cada any muntava un pavelló a la Plaça de l’Univers i de Lleida.net, empresa d’aquí que recordo de cada edició del Mobile, si la memòria no em falla.

La qüestió, per a mi, no és que per fi ens creiem dignes del Mobile, si no perquè hem trigat tant en arribar a aquesta conclusió.

Catalunya es creu el seu Mobile (història del canvi d’una dècada)
Valoreu aquesta publicació

Guillem Alsina
Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Etiquetes: