Científics construeixen dispositiu sense bateria que es comunica per Wi-Fi

Equip de proves que han fet servir els investigadors de la Universitat de Washington
Compartir

Es carrega a través de radiofreqüència, i és capaç de transmetre informació via Wi-Fi aprofitant el canal obert per un altre dispositiu de més potència.

Sempre associem dispositiu electrònic a càrrega elèctrica d’alguna mena, ja sigui una bateria (telèfons mòbils, ordinadors portàtils,…) o bé un cable elèctric constantment connectat a la corrent (ordinadors de sobretaula, televisors,…). I, en qualsevol cas, la recàrrega dels dispositius que tenen bateria, connectats a la xarxa elèctrica és indispensable.

Hi ha, però, situacions i circumstàncies que poden fer que tinguem difícil obtenir un endoll o que d’aquest en surti corrent elèctrica, a més de dispositius que ens serà incòmode d’estar carregant cada cert temps, com ara els wearables.

Si a això hi afegim les possibilitats de la càrrega sense fils, en la qual podem “transmetre” l’energia, podem imaginar un dispositiu que pugui ser carregat a distància a través de quelcom semblant a ones d’energia com, per exemple, les ones de ràdio.

El problema és que si volem comunicar aquests dispositius per Wi-Fi, per exemple, consumiran molta més energia de la que rebin degut a que els mecanismes d’enviament i les antenes tenen un alt consum energètic. Com solucionar el problema?

Segons informa el lloc web Betanews, científics de la Universitat de Washington han aconseguit crear uns dispositius sense bateria que es recarreguen a través de radiofreqüència i que es comuniquen via Wi-Fi.

Com he esmentat abans, els dispositius Wi-Fi gasten una gran quantitat d’energia, superior a aquella que podrien obtenir en la càrrega per radiofreqüència, així que el que han fet els inventors d’aquest sistema és que el dispositiu no es comunica directament amb el router si no que “acobla” la seva comunicació al fluxe de dades que van del router a un altre dispositiu amb Wi-Fi tradicional, com ara un ordinador portàtil.

A partir d’aquí, és aquest dispositiu intermedi, emprat com a “pont” el que gestiona la comunicació entre el dispositiu i el router. Podem veure-ho exemplificat en el següent vídeo (en anglès):

Aquest sistema és ideal per a dispositius de la Internet de les coses (IoT en anglès, inicials de Internet of Things) que s’hagin de comunicar periòdicament però no d’una manera continuada.

Pensem, per exemple, en sensors que prenen una mesura cada mitja hora o cada hora i l’han d’enviar a través d’Internet a un servidor central. Aquests es poden carregar per radiofreqüència a una intensitat baixa i gastar una part d’aquesta càrrega en una comunicació esporàdica i breu.

De moment, els mateixos científics de la Universitat de Washington que han inventat el sistema han aconseguit una cobertura de dos metres, segons continua informant Betanews, tot i que el seu objectiu és arribar als 20, amb la qual cosa es podria cobrir una habitació, una llar sencera o un entorn urbà.

Guillem Alsina
Etiquetes: