Com va ser el Mobile World Congress de fa una dècada?

Compartir

Poder escoltar música i veure la televisió per TDT al mòbil eren les aspiracions de l’època, en un congrés en el que Palm maldava pel seu espai al mercat i pel seu futur.

Totes les imatges que il·lustren aquest article pertanyen a Wikimedia Commons, estant disponibles sota llicència Creative Commons per a la seva lliure reproducció

Demà començarà, oficialment, una nova edició del Mobile World Congress, un dels esdeveniments de referència per a la comunitat tecnològica de tot el món. Serà l’onzena edició que acull Barcelona, ciutat que va succeir a Cannes, d’ençà que al febrer del 2006 es celebrés el primer congrés amb aires catalans.

Llavors no era el Mobile World Congress, denominació que li fou atorgada a partir del 2009, si no que s’anomenava 3GSM World Congress, es celebrava a la Fira de Montjuïc i, encara que us sembli estrany als qui no hi heu assistit mai, tampoc era tan diferent del què es celebra a dia d’avui, una dècada després.

Naturalment, les tecnologies han evolucionat, no són les mateixes, però el tràfec de persones, els estands, les corredisses per arribar a temps a les rodes de premsa, les cues a l’hora de tancar portes per agafar un taxi o el metro, i l’ambient en general, si que no em sembla que hagi pas canviat gaire.

Oficines per a registre dels visitants de la Fira de Montjuïc, engalanades per al 3GSM World Congress del 2006

Oficines per a registre dels visitants de la Fira de Montjuïc, engalanades per al 3GSM World Congress del 2006

De què parlàvem al congrés fa una dècada?

La música i la televisió al mòbil van ser, el 2006, les tendències estrella a la fira. Hem de pensar que els sistemes operatius majoritaris al mercat avui en dia com són iOS i Android, encara no existien (el primer iPhone es presentaria gairebé un any i mig després), i Symbian i Palm OS eren les plataformes de programari que muntaven uns telèfons encara molt allunyats dels smartphones d’avui, i unes PDAs que s’havien d’utilitzar en conjunció amb els telèfons (tret de qui tenia una Palm Treo o un Nokia Communicator, que ho tenia tot en un…).

Havíem superat ja l’època en què els telèfons mòbils incorporaven la càmera de fotos (una de sola, i amb molta menys qualitat del que hi ha avui en dia, i ens plantejàvem deixar el reproductor d’MP3 a casa (llavors indispensable per a qualsevol de nosaltres) substituïnt-lo pel telèfon. La qualitat de l’àudio era un dels cavalls de batalla.

Però no ens quedàvem només amb el so, també volíem imatge, i veure la televisió en temps real. No la televisió en línia, no usar part de les nostres llavors escasses dades per descarregar un streaming, si no disposar de sintonitzador TDT al nostre mòbil.

Es preveia que les estrelles de la telefonia del 2007 serien terminals que inclourien aquest sintonitzador, i ja ho veieu, alguns visionaris es van equivocar.

Una Nokia llavors encara capdavantera i totalment finlandesa, comandada per Jorma Ollila, presentava el model 6136, amb capacitat UMA (Unlicensed Mobile Access), un protocol que permet fer roaming entre trucades GSM i veu IP per tecnologia 802.11. Encara ara hi ha operadores que estan posant en servei aquesta possibilitat…

PalmSource, propietat de la japonesa Access, ensenyava als qui passaven pel seu estand el futur de Palm OS, marcat per una migració al nucli Linux i les llibreries GTK+ però mantenint la compatibilitat amb el programari existent.

En els següents anys no va tenir sortida comercial, i va acabar com tots sabem: convertint-se en webOS i essent venut a HP, la qual el va acabar “matant”.

Skype presentava la versió 2.0 del seu programari (llavors encara no en poder de Microsoft) per al Windows dels aparells Pocket PC.

I cap català a la vista!

Haver-ne, n’hi devia haver algun entre el públic assistent, però molt pocs. Entrar al recinte firal era com entrar en territori britànic o estatunidenc, hom només sentia a parlar anglès, fins i tot al personal de servei, que tinc entès que l’organització (la GSMA, que té la seva seu a Londres) va portar de fora.

Aquesta situació va trigar encara un parell d’anys ben bons a canviar, però la impressió que em va donar és que el públic català va viure aquells dies d’esquena al congrés, i que a la industria tecnològica catalana no li interessava el més mínim.

Avui, trobar-se amb persones d’aquí i sentir a parlar català o castellà ja és una cosa més que habitual.

Com va ser el Mobile World Congress de fa una dècada?
Valoreu aquesta publicació

Guillem Alsina
Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Etiquetes: