Comissió Europea: posats a fer…

Compartir

Les condicions contractuals de Google amb els fabricants de terminals no són l’únic element que fomenta pràctiques monopolístiques.

Ja que denuncieu Google per abús de posició dominant, no us quedeu aquí; desconec els textos legals que, en forma de contracte, blinden la relació comercial entre la multinacional nord-americana i els fabricants de smartphones que volen muntar l’Android “oficial” en les seves creacions, però si inclouen totes les clàusules que dieu, trobo molt bé que porteu a judici la companyia del cercador.

Ara bé, i aprofitant que ja hi esteu posats, perquè no reguleu sobre altres aspectes que crec podrien afavorir, ni que fos una miqueta, l’adopció de plataformes alternatives en l’espai mòbil?

Estic parlant, principalment, del bloqueig del carregador d’arrencada (bootloader) que porten tots els smartphones, i que impedeix que en puguem canviar el sistema operatiu per un altre, com per exemple CyanogenMod.

Fins ara, els ordinadors han estat un paradigma de certa llibertat pel que fa als sistemes operatius (només una certa, tornaré a això més endavant en aquesta mateixa columna d’opinió), però per canviar-li la ROM a un telèfon mòbil cal, gairebé, ajut diví.

Normalment es comença per dos processos: un és rootejar el sistema instal·lat actualment, la qual cosa si la fas malament ja pots deixar el terminal inutilitzat i pendent de dur-lo al servei tècnic (el que es coneix en el llenguatge tècnic com a brickejar el telèfon). Després d’això, cal obrir-li el bootloader, amb més possibilitats encara de deixar-lo inutilitzat.

És una pràctica que s’està estenent també als ordinadors en format convertible tablet-portàtil, de manera que en el moment de comprar-ne un, ens trobem bloquejats amb el Windows o l’Android que porta.

Particularment, sóc usuari de GNU/Linux, i m’agradaria poder emprar aquest sistema operatiu si em compro un dispositiu híbrid tauleta tàctil-portàtil, però sé que ara per ara no podré, car tots els que hi ha al mercat estan limitats en aquest sentit, la qual cosa trobo una incongruència greu en el mercat.

Seria, per fer una comparació, com si em comprés un cotxe i no em deixessis posar-li a la part del darrere un d’aquells ninots d’un gos que mou el cap quan el cotxe està circulant. De mal gust estètic, sens dubte, però hauria de ser lliure de posar-lo si així ho vull.

Així que, ja que us hi poseu, si us plau, podríeu pensar en la llibertat que se’ns treu als usuaris de no poder canviar la ROM que usem amb el nostre terminal.

Avantatges de poder canviar la ROM

Més d’una veu he sentit en contra d’aquesta pràctica per què, segons diuen, és probable que els drivers del maquinari no acabin d’anar bé del tot per ser de codi tancat (un exemple d’això són les càmeres dels Sony Xperia) i que el sistema no passa controls del fabricant, però tinc comprovat que una ROM alternativa com CyanogenMod sovint és la millor manera de mantenir actualitzat amb la darrera versió del sistema un terminal el qual la companyia fabricant ja ha deixat d’oferir suport pel que fa a actualitzacions purament per motius comercials, però que encara podria durar un any més ben bo.

Així doncs, la instal·lació d’una ROM alternativa ens podria estalviar l’haver de comprar un telèfon nou en segons quines circumstàncies però, és clar, entenc que això no interessa a una indústria que el que vol és vendre un nou dispositiu cada any a cada usuari.

Tornem ara al cas dels ordinadors, perquè tampoc trobo just que amb cada màquina nova que compro hi hagi d’anar una llicència de cert sistema operatiu que tots sabem quin és (si, efectivament, Windows). I tot i que al mercat ja fa temps que hi ha alguns exemplars disponibles amb GNU/Linux i, fins i tot, sense sistema operatiu, aquests no deuen representar ni un miserable 1% de les màquines existents.

Perquè haig de comprar obligatòriament un Windows quan jo potser no el faré servir? No hauria de tenir dret a escollir?

Parlant de pràctiques monopolístiques, benvolguts amics de la Comissió Europea, em sembla que us quedeu a mitges. I, ja que hi sou posats, seria interessant que ho féssiu bé d’un cop.

Comissió Europea: posats a fer…
Valoreu aquesta publicació

Guillem Alsina
Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Etiquetes: