Deixem de témer la intel·ligència artificial

Compartir

Us presentem uns arguments demolidors en favor del progrés en el camp de la intel·ligència artificial.

Intel·ligències artificials que, com HAL a la pel·lícula 2001, es rebel·len contra els seus “amos” humans, o robots que fan el mateix constituint exèrcits de màquines per exterminar la raça humana considerant-la inferior (i que no són res més que el reflex de conductes dutes a terme en el passat per nosaltres mateixos com a éssers humans), constitueixen algunes de les pors atàviques que moltes persones tenen envers les màquines quan aquestes comencen a mostrar un cert grau d’”intel·ligència”. I ara les màquines són més “intel·ligents” que mai.

És per això que aquests temors han crescut en els darrers temps, i és per això també que les empreses fabricants que treballen en sistemes intel·ligents s’estan esforçant a palesar els avantatges d’aquesta tecnologia.

I és en aquest marc que Eric Schmidt (President Executiu d’Alphabet, la companyia mare de Google) i Sebastian Thrun (President d’Udacity, companyia especialitzada en ensenyament en línia) han co-escrit un article a Fortune en el qual expliquen les virtuts de la intel·ligència artificial.

Néixer ja amb un bagatge

Mentre que els éssers humans naixem amb la capacitat d’adquirir coneixements i ensenyaments, però sense aquests (tal com un disc en blanc que ha de ser escrit), els sistemes intel·ligents ja neixen “ensenyats”, car se’ls pot programar amb tot el bagatge adquirit pels anteriors sistemes.

Així, una nova generació de, posem per cas, cotxes autoconduïts, neix ja amb tot el que han après els models anteriors més el potencial d’aprendre coses noves.

A més, les actualitzacions d’aquests sistemes intel·ligents inclouen els aprenentatges de tots els vehicles llançats al carrer (d’una mateixa marca o model), ja que en estar connectats, aquests comparteixen tot allò que han après.

És, per tant, molt difícil que un vehicle autoconduït cometi el mateix error que un altre cotxe, mentre que, col·lectivament, els éssers humans no deixem de caure, una vegada i una altra, en els mateixos errors.

I és que ja ho diu la màxima: “l’home és l’únic animal capaç de topar dos cops amb la mateixa pedra”.

Por a totes les novetats

Schmidt i Thrun també indiquen que la por a la intel·ligència és quelcom normal, i que totes les noves tecnologies han provocat els mateixos recels a la societat.

Així, citen com a exemple les càmeres de fotos, que van ser titllades de “destructores de l’art”, en referència a la competència que farien als quadres pintats, i és que es pensava que els farien desaparèixer (quelcom semblant es va pensar de la ràdio quan es va introduir la televisió, i avui en dia són mitjans que coexisteixen).

També esmenten l’electricitat, que al principi de la seva introducció es pensava que era potencialment perillosa, i quelcom que no esmenten com l’energia produïda pel vapor, va patir exactament les mateixes crítiques.

Ens treu de sobre les tasques repetitives

La intel·ligència artificial ens permetrà oblidar-nos de tasques repetitives que, per la seva natura, podran ser perfectament dutes a terme pel dispositiu o ordinador de torn, al qual no l’avorriran ni el cansaran.

D’aquesta manera, tasques en les quals ara correm el risc de distreure’ns perquè són avorrides i el nostre cervell tendeix a divagar, seran substituïdes per aquelles més entretingudes i/o engrescadores o creatives, de manera que ens podrem centrar en allò que veritablement importa.

Els vehicles autoconduïts en tornen a ser un altre bon exemple: per molt que a hom li agradi conduir, de ben segur que no li sembla gaire atractiu haver-se de passar hores ficat en un embús, cosa que podria gestionar el cotxe mentre nosaltres treballem o ens divertim veient una pel·lícula, o bé seguim les classes d’un curs a distància per tal de no perdre el temps. I, això si, podríem prendre el volant per traçar corbes en una carretera a peu de mar, per tal de gaudir tant del paisatge com de la conducció.

A aquells als qui us agrada conduir no us sembla atractiva aquesta possibilitat?

Potenciar el millor que hi ha en nosaltres

Després que l’ordinador AlphaGo derrotés al mestre Lee Sedol per primera vegada en la història a una sèrie de partides de Go (4 a 1), aquest darrer ha pogut incrementar en gran mesura el seu nivell de joc gràcies a l’anàlisi del que va fer malament durant la partida i del que va fer la màquina.

Si es torna a repetir l’encontre, potser Sedol haurà après tant, que la màquina perdrà. Però, això és bo o dolent? Sense cap mena de dubte, tot el que ens permeti ser millors en alguna cosa, ens beneficia.

No s’acaben aquí els beneficis que Schmidt i Thrun enumeren sobre la intel·ligència artificial, esmentant aplicacions com la traducció simultània (que exigeix el reconeixement de segons significats per a les paraules pronunciades), o els assistents que ens permetran descarregar tota la feina d’agenda i altres tasques, i que ens permetran concentrar-nos en les coses realment importants.

I tu, de quins ets? Et fa por que les màquines puguin pensar per tu? Pel que poden arribar a fer o perquè t’arribin a anul·lar com a persona? O bé penses que gràcies a les màquines intel·ligents podrem deixar de perdre el temps en segons quines tasques avorrides i dedicar-nos al què realment importa?

Deixem de témer la intel·ligència artificial
Valoreu aquesta publicació

Guillem Alsina
Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Etiquetes: