Demà, dia de la dona en el món TIC

Compartir

Malgrat que en els darrers anys la relació dones/homes en el món TIC s’ha equilibrat una mica més, encara queda molta tasca a fer per fomentar vocacions femenines en el sector.

En el meu primer dia del meu primer any de carrera (Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió a la Universitat de Girona, el primer dels dos anys seguits que vaig cursar el mateix curs…) vaig copsar ràpidament i gairebé sense voler-ho, que a classe hi havia una mancança molt evident: pràcticament cap noia. Crec que la relació era de 9 nois o més per cada noia.

La vox populi atribueix a l’informàtic el perfil d’un home, generalment jove, amb pràcticament tots els trets d’una personalitat que podríem titllar de “friki“, vocacional i, per tant, molt dedicat a la seva feina, tímid i totalment aliè a les tècniques de seducció, el que fa que, en el mateix perfil popular, l’informàtic mai no tingui parella sentimental.

Si bé ja sabem que els estereotips copsen una certa realitat però la distorsionen i magnifiquen (no tots els catalans som garrepes ni tots els francesos xovinistes), aquest perfil copsa la mateixa realitat que, invertida, trobàvem fa anys -i suposo que encara deu ser així- a la carrera d’infermeria: majoria contundent de dones en aquests estudis.

És cert que al món tecnològic hi manquen vocacions femenines malgrat les campanyes que s’han fet per despertar-les i crear interès entre les dones pels diferents perfils professionals d’aquest món. La imbricació de les noves tecnologies amb altres perfils laborals i la transformació que la mateixa professió ha patit aquests darrers anys, han fet que avui en dia, sortosament, la relació entre homes i dones en el món tecnològic no sigui tan contundent, però així i tot, encara trobem poques dones exercint la professió en relació al pes que haurien de tenir-hi tenint en compte la demografia.

Casos com els de Marissa Mayer, CEO de Yahoo!, són encara avui rares excepcions en un panorama bàsicament masculí pel que fa als alts directius, encara que tenim motius per a l’esperança: les darreres vegades que he entrat a les oficines d’empreses tecnològiques mitjanes i grans, he pogut veure que hi ha més programadores, administradores de bases de dades i tècniques que fa uns anys, quan jo treballava activament en el sector.

Des del meu punt de vista, no es tracta tant de fer quelcom especial perquè les dones cursin carreres tecnològiques i entrin a la indústria, sinó més aviat senzillament que se sentin tan còmodes fent-ho, que sigui tan natural, com cursar qualsevol altra carrera que la psique col·lectiva hagi decidit que és més “femenina” (si és que té sentit que una professió sigui considerada femenina més enllà de la vox populi) com ara l’abans esmentada infermeria.

Des d’entitats com l’ATI (Associació de Tècnics en Informàtica) s’ha abordat la qüestió, tot preguntant-se tant col·lectivament entre els professionals TIC, com especialment a les dones que en formen part, què és el que passa exactament per a què manquin vocacions professionals entre les dones, i com arreglar aquesta situació. En tenim exemples aquí i aquí.

És també per esperonar vocacions entre el col·lectiu femení que ha nascut la iniciativa internacional Girls in ICT (que vindria a ser “noies a les TIC”), la qual busca fomentar vocacions en les més joves per a què, posteriorment, cursin estudis tècnics relacionats amb el sector tecnològic.

Aquests esdeveniments també se celebraran a Barcelona, a la UPC, i per part de diverses entitats del sector.

Des d’un punt de vista masculí com és el meu, repeteixo que no crec que es tracti de fer res especial per a què les dones entrin a practicar la professió, sinó trencar mites i barreres per a què, senzillament, s’hi sentin còmodes, i no es vegin com a casos aïllats subjectes a escrutini constant per part dels seus companys homes, com una mena de “rara avis“.

Demà, dia de la dona en el món TIC
Valoreu aquesta publicació

Etiquetes: